Alcaldia d’Igualada – Perquè li faig costat a en Marc Castells?


Fent una mica de Història us diré que fa uns quatre anys, degut a divergències internes i a un cert desencís, vaig parlar amb la meva dona per dir-li que volia deixar de militar a Convergència. Ella sempre em deia que fes el que volgués, però que no creia que la política anés amb la meva manera de ser i que tingués cura perquè o m’intentarien canviar o no m’acceptarien. Sent com soc un autodidacta en quasi tot, aquest món de grup no lligava gaire amb el meu tarannà.

Fins aquell moment les meves col·laboracions a Convergència es limitaven a èpoques electorals en el que feia un petit programa informàtic, cuidar-me de l’entrada de dades i de donar els resultats en temps real el dia de les eleccions. Vaja que per un dia tenia el meu moment de glòria i l’endemà sant tornem-hi a la foscor.

Realment estava cansat perquè dins el partit hi havien, els uns, els altres i els de més enllà. I si anaves amb uns, s’enfadaven els altres i a l’inrevés. Jo repetia sempre que jo era convergent i prou, i que no combregava amb rodes de molí. El meu pensament era sempre: “Què puc fer jo pel partit i per la societat?” I no pas el que podia fer el partit o la societat per a mi.

Així el cansament va anar arrelant i acabant amb les meves il·lusions i ja havia pres la decisió sortir-me’n. Quan un dia em van comunicar que en Marc volia parlar amb mi.

Arribat el dia, em va demanar si volia ajudar-lo a complir un desig, que era el de ser l’Alcalde de la seva ciutat. Amb en Marc sempre hi havia hagut una espècie d’empatia i era una persona que em queia molt bé. Li vaig dir que contés amb mi i us asseguro que la meva paraula es el més important que tinc. Quan vaig arribar a casa ho vaig explicar a la dona i ella em va dir “en Marc és una bona persona, si tu creus que vols continuar i ajudar-lo, doncs endavant”.

Després de passar per més filtres i autentificacions que ningú, en Marc va ser finalment anomenat, candidat a l’Alcaldia en les eleccions del 2007.

Un dia ens vam reunir a casa, en Marc i l’Imma Soteras, que jo no tenia el gust de conèixer, i d’una manera molt amateur vam parlar de les coses que creiem necessàries fer per presentar-se a unes eleccions que sabíem perdudes abans de començar. Vam parlar que el més importat era arribar a les persones del carrer, dels barris, de les associacions, copsar el neguit de la ciutat, començar menjant la pols dels carrers. Recordo que vam cridar a la gent del meu barri, el de les Flors, amb el inefable president al seu davant (en aquell moment, en Lluis Bertran. Lluis, estiguis allà on estiguis, això també va per tu). Amb el Marc i amb la Maria Senserrich, el vam recórrer de cap a peus, escoltant els problemes i les necessitats. Això també ho va fer en Marc amb la seva gent en altres llocs. La llista i el programa van haver de ser fets a corre cuita, per les circumstàncies que tots conèixem i sabem. Només puc dir que es va fer tot el que es va poder, en el poc temps de que es va disposar.

Per abreujar! Es van perdre les eleccions, però es van conservar el nombre de regidors. Les meves primeres paraules a en Marc van ser: “Demà comença el primer dia de la campanya per les pròximes eleccions Municipals”.

Jo havia començat a escriure als diaris articles d’opinió, i hi vaig agafar el gust. Vaig començar a anar als plens. En el primer dels quals recordo que es discuteixen els sous de regidors i càrrecs de confiança. En Marc ja va començar a donar mostres de quina seria la seva actitud. Quan es va oposar als càrrecs de confiança al servei dels partit, en Aymamí, com un defensa barroer, li va marcar el terreny i fent mal us d’una frase sobre la tercera llei de Newton “tota acció te una reacció” el va destituir del càrrec de cap de l’oposició, amb l’ajuda del seu més fidel escuder, en Pere Calbò. Aquella acció també va tenir una reacció d’en Marc, que tindrà el seu resultat final en les properes eleccions.

Segueixo abreujant. Jo vaig començar a publicar articles d’opinió als diaris, sobre el que veia i creia. I vaig començar a rebre atacs furibunds d’en Cuerva i sobretot d’en Fabregat fent veure que descobrien que, perquè jo era de Convergència, la meva opinió no era vàlida! Senyor perdona’ls perquè no sabien el que es feien! Jo soc molt pacífic i tranquil, però si em desperten la “bestia” que porto a dins soc el pitjor malson que hom es pugui imaginar. Una “mosca vironera” que mai dorm!

Hi va haver un diari local que normalment publicava els meus posts sense problemes, però quan vaig començar a parlar de les Empreses Municipals, em van començar a posar impediments. Por a perdre la propaganda institucional o pressions en aquest sentit? Ves tu a saber! Aleshores vaig crear un blog, que encara segueix.

Fins i tot l’Aymamí em va faltar al respecte en el ple de les zones blaves. A una pregunta meva va deixar de ser l’alcalde de tots, per només ser-ho d’uns quants. Tampoc sabia el que es feia. Potser ara se n’hagi penedit unes quantes vegades. Però segur que se’n penedirà unes quantes més.

Finalment hem arribat a dia d’avui, en Marc ha assolit amb tot mereixement el recolzament unànime de tots els del seu partit. Tot un mèrit propi! Ha gestionat, com pocs podrien fer-ho, els cabdals humans dins de CiU, no ha tingut un no per ningú i ha escoltat amb humilitat a tothom. De la mateixa manera ha actuat al Consell Comarcal. Com a alcaldable s’ha assegut i ha compartit taula amb gent de tota mena, escoltant i prenent nota del que volen els ciutadans i no ha fet cap falsa promesa a ningú. I quan ha hagut de dir que no, ho ha dit. És treballador, hàbil, consensuador, negociador, sensible, conscient i bona persona…….. Per tot això, per la seva paraula i pel seu cabdal humà, jo el votaré perquè arribi a ser el meu alcalde.

I quan hi arribi, que hi arribarà! El seguiré recolzant i fent-li costat. Però no l’afalagaré per les coses que faci ben fetes o perquè hagi complert la paraula donada – aquesta es la seva obligació – sinó que li recordaré si les coses que no es fan ben fetes, quan s’oblidi de la gent, dels orígens o de les promeses. Però estic segur que aquesta feina no serà necessària, perquè en Marc m’ha demostrat ser una persona honesta.

El govern de la ciutat no necessita persones només amb un gran carisma, que visquin de mirar-se el melic cada matí, sinó persones treballadores amb seny i paraula, que administrin bé, sense estirar més el braç que la màniga, que sàpiguen escoltar i copsar al ciutadà i que estiguin al seu costat. No contra ells. I jo crec i confio que en Marc és la persona adequada per aquesta tasca.

Ara a esperar el que diran els ciutadans. Jo com diu l’amic Pol, em mullo i ho faig com ho he fet sempre, amb tota la meva voluntat, les meves forces i amb totes les conseqüències.

Us demano que vosaltres us mulleu també per qui creieu que representarà millor els vostres interessos. Perquè l’Ajuntament és de tots i l’Alcalde també ho ha de ser de tots.

Que ho voteu bé i fins un altra.

Josep M. Torras Payerol

 

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Alcaldia d’Igualada – Perquè li faig costat a en Marc Castells?

  1. Pol ha dit:

    Tot i que ningú d’aquesta ciutat dubtava sobre el sentit del teu vot, el desenvolupament de les raons és interessant i pot ajudar a indecisos. Explicar la nostra relació amb un candidat l’apropa a aquells que no el coneixen personalment.
    Endavant!

  2. Jesús ha dit:

    Uf! Déu meu!
    De veritat que tantes justificacions necessita un candidat?

    Està clar que aquestes eleccions seran les seves, potser no per a guanyar, però sens dubte serà el que més pujarà.

    Ara bé, per mi no és el candidat adeqüat, ni pertany al partit adeqüat. Però com que les eleccions no seràn decisió meva únicament, si guanya, cladrà felicitar-lo. I esperar que no canvii com molts.

    Jo seguiré fidel a la gent que conec, gent que treballa de valent, gent que és propera al ciutadà, i gent que té uns valors que s’adapten als meus pensaments i als nous canvis que necessita la ciutat d’Igualada.

    Jo votaré a ERC.

  3. josepmtorras ha dit:

    Jesús,
    Gracies pel teu comentari.
    El post el podríem també intitular, com a reflexions íntimes i personals. T’asseguro que tot el que he escrit m’ha sortit de l’ànima i d’una tirada, no ho se fer d’una altre manera i els fets són fets, o sigui que es el meu procés descrit cronològicament, tal com ha passat.
    És bo que tu també et mullis, el teu candidat és un bon conegut meu, també puc dir que és una bona persona i també em mereix la meva confiança, però jo només tinc una paraula i òbviament només un vot. Amb en Joan l’hem feta petar alguna vegada i en moltes coses arribem a conclusions molt semblants. No crec que sigui una persona que només es miri el melic.
    Ser fidel a la gent que coneixes, demostra la teva vàlua i evidentment has de votar el que creguis més convenient, que és el que jo faré.
    Jo no demano el vot pel Marc a ningú, simplement explico el perquè jo si el votaré i el perquè el recolzo, el mateix que tu fas amb el teu candidat.
    Cuidat.
    Josep M.

  4. Jesús ha dit:

    Gràcies per les teves apreciacions Josep Maria.

    Et felicito per aquest bloc molt interessant per les reflexions que hi fas sobre Igualada, i t’animo a seguir espressan-te amb aquest toc, a vegades crític, a vegades humorístic, a vegades realista… però que no deixa de ser la teva visió i crec, que cadascú l’ha de mostrar.

    Felicitats.

    PD: per cert, últimament he col·laborat amb una pàgina/bloc referent al Joan Torras, i la que t’ofereixo a visitar ja que en el futur anirà prenent més cos: http://www.joantorras.cat.

  5. josepmtorras ha dit:

    Gracies Jesús:
    Endavant i pel camí ens trobarem!
    Et prometo que em miraré el blog de’n Joan i en el futur comentarem.
    Fins aviat.
    Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s