S’acosten les eleccions, i ara en llegir les declaració d’intencions del PP després del seu posicionament en tants temes cabdals d’Igualada al costat d’Entesa no deixa de ser xocant. Les peregrines explicacions del Sr. Calbò per justificar-ho, a més quan és d’actualitat el tema de les imputacions per la concessió del CAP Nord d’Igualada que ell tan aferrissadament va defensar (com si d’un verd més es tractés) o la creació de noves empreses Municipals (fibra òptica) – contràriament al que diu la seva “Jefa” de Barna – m’ha portat a rescatar un post del meu blog que en parlava de tot això.
Sr. Pere Calbó, faci’s i faci’ns un favor: Surti d’una vegada de l’armari.
Perquè al final queda en la retina de tothom, que tan se val qui mani, perquè ells fan de frontissa i clar el partit Popular deu tenir els seus principis – no parlo del programa – i aquests no deuen ser els mateixos que els de ICV, amb qui ha votat durant tota la legislatura. Per tant, no tot si val, ni tot es negociable. I menys per un plat de llenties.
Perquè al final els ciutadans, amb tanta col·lusió de casualitats, que no de causalitats, no saben si és un ajuntament que fa polítiques de esquerres amb el vot de dretes o política de dretes amb els vots d’esquerres i tanta ambigüitat fa mal als ulls.
Ja sé que els advocats tant defensen una cosa com la contraria (cobrant sempre), però en aquest cas, es defensen doctrines que han sigut provades com incompatibles (encara que sigui a nivell municipal).
Perquè al final resulta que es confon l’ètica, amb l’estètica. I no són el mateix, encara que ho defensi un advocat.
A l’hora de les eleccions a qui més s’assemblen les premisses del PP és a PxC, potser per reminiscències del passat o per por a perdre terreny cara a certs votants. Després la cosa canvia, depèn d’on bufa el vent.
Com diu en Calbò, o almenys sembla que ho pensi, tant se val qui mani, jo pacto amb qui sigui. Bé amb qui sigui no, solament amb ERC no s’ha donat el cas (En Ple Zones Blaves i POUM, si, però junt amb CiU), però si es donés, no sé, no sé…….
La coherència ha de ser una virtut, no un defecte.
Que ho pactin be i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 