Ha nascut una estrella, políticament parlant.


Ahir vaig anar a recolzar la presentació a Vilanova del Camí al meu jove amic, en Jordi Barón, com a alcaldable a l’Ajuntament.

És d’agrair que gent tan jove s’impliqui políticament, agafi compromisos i els hi faci front.

Que un jove de 24 anys prengui la responsabilitat de presentar-se com Alcaldable, no es quelcom usual, però en Jordi al que fa quatre anys que conec, no és qual qui usual, demostra una maduresa inusual a la seva edat, és inusualment bona persona, inusualment bon company, té idees que són inusuals i és inusualment bon amic.

Per tot això i per l’empatia que em produeix des del dia que el vaig conèixer, l’he apadrinat a ell, que juntament amb una colla de joves dels pobles veïns, que li fan costat, són l’aire fresc, la sàvia nova que necessita la vida política, per regenerar-se i per tornar-se més sana, més viva i més neta.

Aquestes eleccions a Vilanova del Camí, em fan pensar en un paral·lelisme entre el seu estany del Parc Fluvial i la regeneració democràtica.

L’estany a primera vista és bonic, agradable, ple d’aus i altres animals, de gent passejant o amb bicicleta, tot sembla estar en ordre.

Però si aprofundim una mica ens podem donar compte, que la resclosa a copi d’anys de no obrir-la, ha fet que a l’estany s’hi acumulessin fangs i llots, i actualment estigui malalt ecològicament parlant, doncs en hi ha un gran volum, que impedeix que hi hagi més aigua, en conseqüència molt poc oxigen, pels peixos i altres animals que l’habiten i això empitjora dia rere dia.

Aquest, en el meu paral·lelisme, és el model actual de l’Ajuntament, una persona que fa 32 anys que ocupa la cadira i que no es mou ni en un terratrèmol, es aquesta resclosa, que no s’obre mai.

Durant aquests anys, s’han anat acumulant moltes coses mal fetes, molts vicis i mals costums, molts fangs i llots, i com no hi ha hagut regeneració democràtica, no s’ha fet mai neteja. L’Ajuntament és ara com l’estany del parc fluvial, està malalt, políticament parlant, li falta oxigen, li falta aigua, li es necessària una regeneració, s’han d’obrir les comportes, s’han d’extreure els fangs i els llots, i s’ha de reomplir d’aigua clara i neta, s’hi han de posar noves comportes que s’obrin a cada rierada, per evitar que s’hi acumulin de nou en el futur.

En Jordi i el seu equip, en el que hi ha persones que m’han produït molt impacte, ha de ser aquesta nova resclosa del segle XXI, neta, moderna, amb comportes automàtiques, que s’obrin i regenerin l’Ajuntament, aire nou, aigua nova, sàvia nova, que envií d’una vegada aquesta resclosa del segle passat a on li pertoca, que s’obrin portes, finestres i calaixos, per què tot sigui, més sa, més clar, més net com Vilanova del Camí es mereix i que anys d’opacitat, de llots i de fangs, quedin d’una vegada com un record a oblidar.

Ha nascut una estrella i aquesta estrella és en Jordi Barón, el futur alcalde de Vilanova del Camí!

Endavant Jordi!

Rep una forta abraçada.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s