Premonicions, endevinalles, profecies i realitat.


Tots els que m’heu suportat a través d’aquest blog en aquests darrers quatre anys ja sabeu que han estat de compromís i denúncia davant  la política municipal. Haureu vist també, que de tant en tant, he fet vaticinis, talment semblants als endevins. Ara remirant en el blog em sembla que m’haurien pogut vendre com a futuròleg, o com a posseïdor de la bola de cristall. O fins i tot com a guru, que anticipa el que succeirà, els esdeveniments que ell preveu o que influeix en ells. Talment una persona a la que témer, doncs fa que siguin realitat les seves premonicions.

Res mes lluny de la veritat. Tot el que succeeix és el resultat de la concatenació de fets. Molt del que denunciava era per no fer cas al sentit comú i a la raó, d’anar contra corrent, de no escoltar, de no aprendre dels errors, de no saber mirar l’historia, en la que tots els esdeveniments es repeteixen. Com deia un savi, el que no aprengui dels errors està obligat a repetir-los. I d’errors n’hi han hagut amb escreix i els fets i les histories s’han malauradament repetit una i altra vegada. Potser sigui el destí de la raça humana, a la que sembla que l’experiència del passat no li serveixi de res.

Si que haig de dir, que al llarg de la meva vida m’he adonat que les persones amb les que hi tingut tractes, i que no es portaven com devien, tard o d’hora, per una circumstancia o per una altra, els hi ha arribat la justícia divina o còsmica, com acostumo a dir últimament. Però això és més culpa de la seva manera d’actuar i del seu entestament en seguir camins equivocats, que no per la meva influència en els esdeveniments. Ja sé que a vegades jo tampoc ajudo gaire a que no caiguin en les seves pròpies contradiccions, perquè hi ha qui reacciona visceralment a qui discrepa del que diuen o fan. Hi ha una cosa que he après amb els anys. Sempre ha existit algú en el passat que ha fet quelcom en unes determinades circumstancies amb un cert resultat. Per tant, qualsevol cosa que es vulgui fer s’ha de fer tenint-ho en compte, doncs aquesta n’està plena de fracassos dels que deien “a mi no em passarà”. Però desgraciadament en Murphy va escriure les seves lleis. I la primera diu que si quelcom pot anar malament, segur que hi anirà.

Una vegada dit això, he de dir que em reconforta que el temps doni i tregui raons. No per matxucar als altres amb allò de “veus, ja t’ho deia”, sinó perquè així els que deien que era un “criticaire” sense fonaments, pot ser reconeguin que no deuria anar tan desencaminat.

Espero i desitjo que els que venen siguin més humils i facin servir el seny mes sovint i tots notarem la millora. Jo intentaré ajudar per que així sigui.

No em feu gaire cas perquè aquesta si que és una caparrada sense gaires raons i arguments. Però ho tenia al pap i ho he tret.

Si has arribat fins aquí, gràcies, sinó igual tampoc t’has perdut gran cosa.

Que ho endevineu be i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol 

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Premonicions, endevinalles, profecies i realitat.

  1. Miquel ha dit:

    Encara que no ho dius dono per fet que seguiràs criticant allò que des de l’ajuntament es faci malament amb el nou govern, oi?

  2. josepmtorras ha dit:

    Miquel,
    El meu avi que era un home prudent, deia que la roba bruta es renta a casa i evidentment ho faré així, si les coses prenguessin una deriva que no espero i la roba no quedés prou neta, aleshores pot ser si que la portaríem a la tintoreria. El que et vull dir i tu ja saps és que col·laboraré amb idees i amb tot el que pugui, perquè sigui un ajuntament al servei de la gent i aquesta sembla ser que també es l’idea d’en Marc. De totes maneres no et preocupis que sempre hi haurà qui criticarà les coses mal fetes i les ben fetes potser també. Ara em prenc un període de reflexió i els posts del blog, de moment prendran un altre caire i els focalitzaré sobre la marxa.
    Una abraçada.

  3. Telesforo Bragulat ha dit:

    Vaig fer un comentari la setmana passada. Ni rastre. No ha arribat o no interessa?

  4. josepmtorras ha dit:

    Telesforo, Abans de parlar hauries de pensar. El teu comentari va ser degudament respost al post de la fotografia de la bola de cristall, que és on tu el vas posar.
    De totes maneres per demanar o exigir quelcom, s’ha de ser coherent i primer t’hauries d’identificar degudament , perquè els anònims se’ls pot fer un cas anònim. I si tant interessat estàs en que escrigui, també ho podries fer tu, perquè està molt be demanar als altres que es mullin en la manera que tu vols, però en correspondència també et podries mullar tu. Que tinguis un bon dia.

    • Telesforo Bragulat ha dit:

      Tens raó, no vaig saber trobar la teva resposta (ara sí, gràcies) i demano excuses. En cap cas exigia res, potser sí que demanava, no pas que et mullessis, només que segueixis dient-hi la teva. I en quant a la identificació, no sé com ho voldries, si amb el nom no n’hi ha prou: una foto, potser? Però soc massa modest per això i massa mandrós per posar-me a escriure de forma regular. Que també tinguis un bon dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s