Indignats, indefinits, no implicats.


En vista de l’enrenou que s’ha muntat aquest dies, voldria fer unes humils reflexions, que no pretenen més que això.

Jo penso que el problema d’entrada és la indefinició dels que protesten, la seva real motivació i la seva implicació.

Les coses no han estat mai al gust de tots i sempre hi han hagut motius per protestar. A la meva època protestàvem contra la dictadura, contra la guerra del Vietnam i perquè volíem, cito literalment: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Ara no hi ha guerra al Vietnam, però si a molts altres llocs, no hi ha dictadura, hi ha democràcia, hi ha llibertat, hi ha hagut amnistia i tenim un “estatut d’autonomia”. Be ara toca protestar per l’atur, els nini’s, l’habitatge, la situació financera, la banca, els polítics, l’educació, la sanitat, les retallades, etc.

El que més em descol·loca, és que tota aquesta gent que protesta no ho va fer en el moment que s’estava destruint el futur. Potser, perquè alguns dels nini’s podien fer de paleta i d’altres es deien administradors de finques o eren fills d’uns o d’altres. És guanyaven uns sous fabulosos, es podien tenir cotxes i motos que ara ni somien. Podien comprar-se pisos, pensant que el futur seria meravellós, i la banca els hi donava hipoteques amb unes condicions molt avantatjoses, etc.

On eren quan tot això passava, a la banda dels indignats o al bàndol dels que creien que es podia viure d’aquella manera tota la vida?

Els polítics estaven gastant a mans plenes, sense comptar que els diners eren de tots i que no es pot estirar més el braç que la màniga. Apart de fomentar la situació amb requalificacions, moltes vegades vergonyoses, per no dir delictives, i ingressant a cabassos els diners per permisos d’obra, etc.

Ara busquem culpables. Que si el sistema, que si la banca, que si els polítics… Però jo no recordo a ningú que l’haguessin forçat a prendre una hipoteca, a canviar de pis o a endeutar-se per 40 anys. Les decisions les han pres tots en un exercici de la llibertat individual. I moltes, moltes vegades en nom de la cobdícia o amb una lleugeresa mental que fa frissor. I ara què?

Del resultat de totes aquelles actuacions en tenim la culpa tots plegats. No hem sigut prudents i ara en paguem les conseqüències. Estic d’acord en que els que ho van permetre (que no obligar) ara haurien de ser expulsats dels seus llocs, parlo de banquers i polítics. Hi havia també un altre factor, que encara que no sigui el més important, ha fet molt mal. Són els constructors, que feien el negoci en un riu completament tèrbol, gràcies a que tothom mirava cap un altre costat. Alguns s’han fet molt rics i molts altres, els més, deuen molts diners al banc. Per tant la culpa repartida i cadascú és faci responsable de la seva part.

En quant als nini’s i els antisistema que s’hi barregen, tenen tot el dret del món per estar indignats. Potser ells s’ho han trobat, però jo no en sé de cap d’ells que passi gana i potser se’ls hauria de demanar que s’impliquessin, si el que veuen no els hi agrada. Doncs hi ha espai per a canviar-ho, dins les de les normes de la convivència que ens hem donat.

A mi no m’agrada la violència en cap de les seves formes. Però si que vull, i suposo que el que volem tots, és que hi hagi civisme, que els cotxes passin pels semàfors en verd, que no circulin en direcció prohibida, que la gent no embruti, que no hi hagin cagades de gos, que no es pixin al carrer i un llarg etcètera i per tot això hi han unes normes de convivència.

També m’agrada poder passejar tranquil, que no hi hagin furts o atracaments i que no hi hagi gent que pugui exercir la violència gratuïtament.

Per tot això la societat ha creat la figura de la policia, que és una autoritat que fa que hi hagi ordre. I el que desobeeixi l’ordre establert, que s’atengui a les conseqüències. No podem parlar de que els agents del ordre públic en una democràcia ultrapassen els seus límits. Si et demanen educadament que no facis coses que no estan permeses a la resta dels ciutadans i tu consideres que no van amb tu, doncs alguna manera tenen que tenir per restablir l’ordre. Volem que no hi hagin delinqüents, ni incívics, tampoc a ningú li agrada que li tallin una carretera, que li bloquegin el camí del treball o d’anar a casa o que no el deixin passejar amb tranquil·litat. Dir que alguns si tenen el dret de saltar-se les més elementals normes de convivència i no passa res, a mi això em comença a fer por. Perquè els límits hi són o no hi són. I si hi són, ha de ser per a tots i no només per alguns.

Si tota la gent que tingues un problema de feina, de habitatge, de crèdit, familiar, etc. sortís al carrer i es dediques a trepitjar els drets dels altres, doncs aleshores seria el caos i l’anarquia i això no es el que volem oi!

Els que protesten s’haurien d’associar i buscar la manera de girar la truita dins l’ordre establert. Hi han maneres i només falta implicació i imaginació. No si val viure en el sistema, aprofitat la debilitat del mateix, per anar-hi en contra. O s’està dins o a fora. No només dins pel que ens convé.

Una altre cosa és que una vegada dins el sistema, aquest els perverteixi i el que hagin aconseguit canviar, en el curs del temps es prostitueixi i torni a estar com estava abans de començar. Però això mai ho sabrem si ningú s’implica per canviar-ho.

Tenint en compte que els drets d’un acaben on comencen els dels altres, haig de dir que la forma d’actuar emprada per alguns indignats, no es distingeixen amb res del que els ha indignat, per tant pot ser seria millor que canviessin la indignació per la implicació i potser en trauríem quelcom de positiu.

I que jo vull que les forces del ordre siguin això i imposin l’ordre, sinó tot es permès i aleshores perilla la seguretat de tothom, no només la d’alguns.

Preneu-s’ho be, són les reflexions d’un avi 2.0 que ja n’ha viscut algunes.

A Déu siau.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Indignats, indefinits, no implicats.

  1. Rafa Moya ha dit:

    Parles de moltes coses, Josep Maria i em moltes estic d’acord,pero em centraré en una qüestió. El tema de la implicació: Tinc la sensació de que molts estan obsessionats amb que els indignats no s’impliquen. Pensa que solament fa un mes d’aquest moviment (encara que molts ja sentíem que alguna cosa hi havia a l’ambient http://www.rafamoya.com/2011/04/indigneu-vos/) i crec que el pas obligat i necessari es la implicació (però sense cap dubte) . Ara bé, pensa que la gran majoria de gent, la gran massa passa, passa i passa. Nosaltres som una minoria, els indignats són una minoria. I el primer pas es que la massa prengui consciencia i això es el més complicat, dir-li a la massa que te poder, que pot canviar les coses, que reflexioni. Jo prefereixo que milers de persones reflexionin que no unes quantes s’impliquin, perquè de aquesta reflexió sorgiran milers més d’implicats.
    Respecte a l’objecte de la indignació solament dir-te que miris els beneficis dels bancs i el més preocupant la dependència del poder polític amb el poder econòmic i això es per qualsevol partit. És trist veure que un polític és una titella del poder financier especulatiu. També hi ha altres causes d’indignació mes profundes que tenen que veure en el fet de haver-nos convertit en mers consumidors. Sóc persona en quant consumeixo…No serveixo per res més…

  2. Jordi Casajuana ha dit:

    Vam coincidir ahir en el debat que es va dur a terme a l’ Ateneu, jo no sé si sóc un indignat , un implicat, un indignat implicat o un simple lluitador implicat ; no he estat mai dins del moviment dels implicats i coincideixo en gran part en el que dius, de totes maneres crec que ahir es va poder veure que alguns d’ aquests nois realment si que estan implicats en la feina, em van fer reflexionar i crec que se’ls pot donar un vot de confiança; ara comencen a desallotjar les places en les que es trobaven acampats (a mi això no m’ agradava per res) i comencen a veure que va ser un error evitar que es reunissin al parlament, a partir d’ aqui si que els dono el meu suport, potser ara després d’ haver madurat un xic el moviment es converteix en un canvi real. Et deixo la meva simple reflexió del tema http://lluitemperunsomni.blogspot.com/2011/06/indignat-implicat-lluitador.html?spref=tw espero que m’ hi puguis comentar! Ens veiem!

  3. josepmtorras ha dit:

    Jordi,
    Gràcies pel teu comentari, com aperitiu et passo dos punts de vista diferents de dos molt bon amics meus i opinadors amb criteri, dels quals jo en extrec moltes lliçons, un és molt jove en Pol i l’altre en Josep és un gran mestre del llenguatge, l’un està implicat políticament i l’altre es absolutament neutral, fa be llegir-los.
    http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.polgoma.com%2Falguna-cosa-es-mou%2F177%2F&h=d25e5
    http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fnodeixodepensar.blogspot.com%2F2011%2F06%2Fels-ciutadans-emprenyats-i-lorgull.html&h=d25e5
    Aquesta tarda em llegiré el teu post i et prometo comentar-lo.
    Cuidat.
    Josep M.

  4. josepmtorras ha dit:

    Jordi,
    Ets una persona amb capacitat d’aprendre, d’extreure conclusions i de pensar racionalment, ets jove i com a tal idealista i tot això està molt be. El mon que t’envolta no és ni innocent, ni amable, ni tan sols racional. La gent és mou majoritàriament per “modes”, que els qui les creen s’aprofiten a través de la cobdícia. T’asseguro-ho que hi haurà gent que no creu gens en el vostre moviment, però l’aprofitarà per portar l’aigua al seu moli. Mira, ahir i perdona que t’ho digui vaig trobar molt infantil lo de les manetes al aire, avui a la Vanguardia hi havia una fotografia al suplement de l’Evo Morales amb gent del camp del seu país fent una celebració amb les mans enlaire i ells no eren pas indignats. Ja se que la simbologia és important, però aquest tipus de simbologia ratlla l’infantilisme i alguns de vosaltres heu demostrat ser molt poc infantils i podria dir poc manipulables, per tant i perdona la meva cruesa deixem-nos de simbolismes que són molt estètics, molt bonics, però inútils i anem a lo positiu.
    Ahir a “l’assemblea” vaig trobar que el tal Aitor parlava molt be, però que el seu discurs era absolutament polític i d’esquerres, quan li vaig voler fer una aposta de que en uns pocs anys seria a la política, va refusar. Avui se que ell anava a la llista de ICV en un lloc bastant baix, però el seu discurs d’ahir contra els banquers i poders fàctics, etc. es molt en la línia d’aquesta gent, jo no el vull desacreditar per estar en la política, jo hi estic, encara que com a hobby, i dins del vostre moviment hi han futurs líders dels partits que siguin, que aprofitaran aquest per foguejar-se i alguns ja ho estan fent, encara que amagant-ho. No cal, no es res dolent és simplement una forma d’implicació definida. De totes maneres ara entenc que els que deien que no era res polític estiguin fent el discurs de les retallades, que es eminentment d’esquerres. Com diu un amic meu, no havíem dit que el moviment no era polític? Els de ICV van boigs per apoderar-se de part de la força del moviment i això no ho heu de permetre, ni per part d’ells, ni per ningú.
    Ara be, no estaria gens malament que us féssiu aconsellar o us deixéssiu aconsellar per gent, amb criteri, seny i edat molt superior a la vostra i que es volguessin implicar. Em ve a la ment l’Arcadi Oliveres, però el trobo massa infantil, encara de molt bona fe. Aquest tipus de gent es tan idealista, que al final, es mes un destorb que una ajuda. En Hessel ha encès la foguera i ara intenta apagar-la, però totes les idees impliquen reaccions si la gent se les fa seves i quasi sempre només agafen els lemes (el títol del llibre), més que l’essència dels continguts.
    Com vas poder comprovar ahir, hi ha gent que us escolta i us demana implicació i us discuteix amb tots els respectes certes mancances i això es molt bo aprofitar-ho, escoltar la veu de l’experiència, es gratuït i enriquidor.
    Es evident que no podeu dirigir o reconduir aquest moviment en una sola llera, hi han moltes opinions diverses, el que si podeu fer es redirigir una part d’aquestes forces sobre objectius concrets. Un bon consell, heu de lluitar amb les pròpies armes del sistema, aquest es molt imperfecte i te molts punts febles o portes de darrera com es diu informàticament, busqueu-les i aleshores els enfrontareu amb les seves pròpies contradiccions i contra això no saben lluitar. Fora del sistema no hi teniu res a fer, aquest te totes les de guanyar.
    En fi, lo meu són consells i idees, però el treball de que no es perdi la força que hi heu posat es no parar de lluitar, gra de sorra a gra de sorra i com que sou molts podeu moure dunes, que fins ara eren fixes.
    Cuidat i segurament ens veurem de nou en el pla de #indignatsimplicats
    Josep M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s