Ple del cartipàs Municipal. Buf!! Quin avorriment!


He assistit a uns quants plens i la veritat em semblen molt avorrits, amb reaccions quasi infantils dels regidors, alguns dels quals parlen mirant-se al mirall – melic – o potser ho fan perquè el ple es enregistrat per televisió.

El d’ahir ho va ser amb escreix. Primer pels setanta i tants punts, i després amb la verbositat exagerada d’alguns regidors, especialment dels que avui estan a l’oposició.  En els regidors nous del partit del govern, que venen del món real, vaig veure cares d’estupefacció. I que em perdonin si els mal interpreto, com dient, “on m’he posat Déu meu”!

Jo sempre comparo els plens amb les llargues misses obligatòries que ens feien assistir de petit a “Can Colapi”, i que sols portaven el meu cervell a treballar pel seu compte en àrees ben allunyades. Era una reacció davant aquelles repeticions diaries d’una litúrgia i una ortodòxia que van cremar en mi tota la fe. Per be que encara crec molt en la Justícia Divina i en la bondat d’algunes persones.

Perdoneu el parèntesi, però els plens són tot el contrari d’anar per feina. La seva litúrgia em cansa molt. Si m’ho permetessin, simplificaria molt el seu funcionament i intentaria que tot fos molt més pràctic. Potser menys políticament correcte, però més eficient. Però no us espanteu, perquè no em deixaran. Tinc la sensació de que el menys important és la substancia i el que més importa és l’ embolcall.

Es d’una evidencia matemàtica, almenys en aquest Ajuntament i en aquesta legislatura, que el govern podrà aplicar el seu programa sense masses impediments. Tenir dotze regidors és majoria absoluta i encara que això no vol dir que ho hagi de fer sense escoltar les propostes assenyades d’altres grups, li permet fer el seu camí sense plegar-se a la retòrica demagògica d’alguns. Perquè segons qui, sembla que es limiti a demostrar constantment les seves aptituds d’oratòria i de punyeteria, que alguns tenen molt desenvolupada (d’això viuen), però buides de contingut i que al final són una pèrdua de temps per tots plegats. Que allunyats estan alguns del mon real i del ciutadà en particular!

Ahir en el tema dels càrrecs de confiança l’exercici d’hipocresia per part del Sr. Calbó va ratllar l’absurd. Com ja li vaig esmentar en un altre post de fa quatre anys “hi han confiances que fan fàstic”. Quan un senyor s’ha passat tota una legislatura tenint a la seva senyora com a càrrec de confiança, diuen que  per ajudar al partit – serà legal, però és lleig -, no crec que tingui gaire dret moral per queixar-se de que s’hagin suprimit. Els que van guanyar les eleccions havien promès fer-ho i ja havien renunciat en l’anterior legislatura a tenir-ne. Tampoc trobo gens elegant, que un senyor que cobrarà de dos costats, Parlament i Ajuntament, sense renunciar a cap dels dos – ja sé que és legal – faci demagògia i parli de l’ortodòxia del estalvi dels demés, quan ell és el primer en no fer-ho. Sembla que no sigui de “xe mon”. Tampoc és de rebut que parli de càrrec de comissari polític – potser recentment s’ha llegit la Revolució Russa – en referencia al càrrec de confiança a l’oficina d’atenció de l’empresari, que intentarà sintetitzar, simplificar i agilitzar els tràmits en un sol lloc a fi de facilitar la creació real de llocs de treball privats, no públics. El Senyor Calbó no copsa la necessitat d’aquesta oficina, potser perquè ell mai s’ha desenvolupat en el mon real i no entén certs conceptes que els emprenedors trobem molt positius i necessaris, no en va la regidora de promoció econòmica ve del mon empresarial. Potser de tant votar amb l’esquerra la passada legislatura ha agafat el lèxic comunista, dels reciclats a verds.

Comparar l’alcalde actual amb n’Aymamí, també va ser tota una perla. Sincerament em va descol·locar. Però la realitat és que sembla que el descol·locat és ell, que es veu en aquesta legislatura sense cap possibilitat real de poder explicar als ciutadans, que allò de votar sempre a costat de l’esquerra era pel bé d’Igualada. Ara senzillament i gràcies a Déu té només el pes que els seus votants li han donat. Per cert que en va perdre 90 en un electorat molt fidel. Molt bé, el que es diu molt bé,  no ho deuria fer en la passada legislatura.

El Sr. Riba en el seu habitual estil de fer entrar el clau per la cabota – ara també sense cap possibilitat real de tirar endavant les seves caparrades -, es va esmerçar a intentar explicar-nos, per activa i per passiva, en un exemple del regidor d’Hisenda Pública, que si vas al mercat i en la totalitat de la bossa de la compra – cartipàs Municipal – t’estalvies un total de € 675.000, la realitat és que no t’ho estalvies.  Segons ell, ara pagaràs les patates més cares i els tomàquets també. L’argument, com es veu, és molt infantil i contra tota lògica. Però el Sr. Riba va dir que no entenia l’exemple i va repetir no sé quantes vegades, que les patates “és un dir” seran més cares en aquesta legislatura que en l’anterior.

Potser tingui raó el Sr. Riba i les patates pugin de preu, però no cal tanta demagògia ni repetir les seves afirmacions tantes vegades, perquè ell no és qui posa el preu de la cistella de compra. Per molt que ho intenti, no canviarà el que matemàticament es una evidència. Una part, no pot ser mai més que el tot. I per estalviar s’ha de fer amb el que es pot. Però com que la seva formació econòmica potser vingui de cursets d’estiu, tal vegada això no li ho van ensenyar. I és que sempre ha dit que és de lletres però reciclat, i potser és un reciclatge semblant al que feia quan era al govern.

La resta de partits minoritaris van fer el seu paper. Ara hi ha més gent que parla, que no ho feien en la passada legislatura. Uns perquè s’han separat i altres perquè són nous. I la cosa s’allarga molt, sobretot quan es fa demagògia només pel lluïment personal.

En el partit del govern, haig de reconèixer que no hi ha els xerraires amb els recursos d’oratòria que tenia el Sr. Aymamí o que té el Sr. Calbó – en aquest cas quasi soporífers, per la seva parsimònia en expressar-se –  però se’ls entén tot el que diuen i van al gra. Es va notar que molts són principiants. També es  van fer alguns errors en la litúrgia de l’ortodòxia Municipal. Però el codi de l’elegància diu que se’ls hi ha de donar temps perquè aprenguin i no es tornin a produir. El que si té molt clar l’equip de govern és que executarà el seu programa amb la seguretat que li permet la majoria, però sent flexible en les circumstancies i en el temps. Veurem el que podran complir. De totes maners es d’agrair que el Sr. Alcalde digui que no se’ls hi cauran els anells si han de rectificar. Per fi sers humans a càrrec dels destins de la Ciutat! Encara que tenir majoria absoluta es una temptació que a vegades no es pot resistir i de la que se n’ha de fer un ús molt acurat. No com el que en va fer el Sr. Aznar, veritat Sr. Calbó?

Demanaria a l’equip del Govern que tinguin la web Municipal al dia. Doncs ahir, per primera vegada en molt temps, l’apartat dels plens Municipals no hi havien penjats els documents del ple. Espero que tindran cura d’aquest detall, que per petit no deixa de ser important. No oblidar que en els detalls hi ha la diferencia.

Crec més en la seva bona voluntat de servir, que no en manar. Tinc constància, en uns primers exemples esperançadors, de que aquest és el camí i espero seguiran sent una constant en aquest equip de govern.

Acabo la meva “parrafada” aquí. Encara que crec que pocs hagin arribat fins aquest punt, gràcies a aquests i als altres.

Que ho governin bé i que tingueu un molt bon dia tots plegats.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ple del cartipàs Municipal. Buf!! Quin avorriment!

  1. polgoide ha dit:

    Espero les següents cròniques dels plens, molt útils pels que no podem seguir-los. Per cert, si segueixes anar-hi podries piular-los amb el hashtag #pleigualada.

    • josepmtorras ha dit:

      Pol,
      No e si hi aniré gaire sovint, perquè no suporto gens be, algunes de les bajanades que es diuen i la pèrdua de temps que aquestes suposen, enlloc d’anar per feina. De totes maneres el que si pot ser faré, es escoltar-los per radio, entretemps puc fer coses de profit a casa. El d’ahir en paraules vulgars va ser una llauna. El Calbó estava com rabiós per no poder influir en les decisions del govern i en certs moments, va perdre les cartes de navegar, cosa que no li havia vist a fer mai, no suporta gens be l’oposició. En Riba es va fer un embolic i de la resta la Mateu, bastant moderada i l’Hernando en la seva línia, però molt moderat, en Joan Torras una mica ensopit de no poder parlar. El Josep va portar gran part del debat, el Marc delega i rebutja el cos a cos i fa bé. L’Àngels i sobretot l’Anna, estaven una mica estorades, del nivell del debat i jo els hi dono tota la raó.

      • Maria ha dit:

        Josep Mª, gràcies per la informació que ens dones, ben raonada i argumentada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s