Carta d’un “idiota” al Sr. Carretero i altres Catalanistes sectaris.


«Deu protegés-me dels amics, que dels enemics ja ho faig jo», no sé si soc «idiota» o ens hem begut tots l’enteniment, però l’últim que esperava sentir de la boca d’en Carretero són aquestes paraules. Jo el tenia per una persona intel·ligent, respectuosa i moderada dintre de les seves creences, comprovo amb gran desencis que no és així.

Els camins cap a Ítaca, ni són fàcils, ni evidents i cadascú tria el que li sembla més adient i molts Catalans ni tan sols això, senzillament no fan camí.

Ja fa temps que dic a Catalanistes de cor de totes les tendències, que en la seva pressa per arribar s’equivoquen d’enemic.

És d’una evidencia palmària, que els seus resultats apart dels escarafalls mediàtics, són molt minses i el camí que han escollit en la seva pressa, és molt llarg sinó impossible, encara que ells el miratge el vegin molt proper, tal vegada a causa de la seva molt lloable set d’independència.

Jo en definició del Sr, Carretero, sóc un “idiota”. A mi evidentment no se m’acudirà tractar-lo a ell del mateix, ni de tots els mals que cauen sobre Catalunya. Si el camí és maltractar als companys de viatge i creure’s posseïdor de la veritat única, sense apreciar que els Catalans som molts i diversos i endemés confondre’ns per l’enemic, només li puc dir una cosa al Sr. Carretero, que així no anem enlloc.

Hauria de començar a pensar amb una ment més amplia i amb un pensament més intel·ligent, que pogués encabir totes les tendències, però ara ja dubto de que sigui al seu abast.

Ep! No el tracto d’”idiota” ni de ruc, simplement dic que si prescindeix dels companys de viatge per la via d’insultar-los, m’hauria d’explicar d’on pensa sumar al parlament els vots que es necessiten per declarar la independència, del PSC potser o del PPC o tal vegada dels verds o del PXC o dels C’s? Són aquests els números que fa el Sr. Carretero?

Perquè intentar prendre vots al company de viatge no fa que sumem més, sinó que estiguem més dividits.

La seva frase dirigida a ERC es un exemple clar del que dic “No hi podem ser sols. Hem de fer el possible perquè hi hagi company que acceptin que s’han equivocat fins ara, però els donem l’opció que rectifiquin, la frase és de la prepotència i supèrbia d’algú que és creu en la possessió de tota la veritat i això només està a l’abast dels que s’imaginen superiors als demés i amb aquests tipus de líders no es va enlloc, la seva actitud els encega i els desautoritza.

Tal vegada entre tots hauríem de trobar un líder humil, d’ampli espectre que fos capaç d’aglutinar el que volem tots, però de diferent manera i que acceptes que prendre diferents camins no signifiqui que alguns son llestos i els altres “idiotes.

I fins que no trobem aquest líder humil, capaç i aglutinador, demanaria als salva pàtries de torn que guardessin les maneres i que no s’equivoquin d’enemic, que els resultats de les seves proclames ja els hem vist a les passades eleccions i que no són culpa dels demés sinó d’ells mateixos i com deia n’Einstein repetir les mateixes coses porta als mateixos resultats i aquests han sigut els que han sigut pels que vulguin reconèixer-ho i rectificar, a fi de no caure en el mateix en el futur i sense la necessitat de donar la culpa als demés dels errors propis, cosa gens intel·ligent.

A bon entenedor, poques paraules.

Amb tots els respectes, s’acomiada un “idiota”, que pretén seguir sent-ho.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Carta d’un “idiota” al Sr. Carretero i altres Catalanistes sectaris.

  1. Al final, amb tants independentistes ens faram afonar el vaixell, Catalunya, però ells ja l’hauran abandonat (o els hauran fet fora els seus), però nosaltres, fent submarinisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s