“Errare humanum est diabolicum perseverare” Carta oberta a en Ramon Felip president de la UEA.


Mira Ramon, fa uns dies que et vull escriure, perquè després de llegir les teves múltiples declaracions publiques sobre temes de la comarca, no entenc, ni comparteixo, el teu recorrent entestament en ells.

La frase de l’encapçalament suposo que és entenedora malgrat sigui en llatí. Jo, que vaig anar a un collegi religiós on l’ensenyaven el llatí, alguna cosa m’ha quedat i m’agrada aprofitar la saviesa continguda en moltes d’aquestes cites. A aquesta li dono el sentit que les persones intel·ligents han de ser flexibles. I si no ho són segurament és perquè o han de defensar interessos no explicats, o simplement perquè són incapaços d’anar més enllà de les coses. Viuen en blanc i negre.

Dic això perquè ser el president de la UEA no dona la facultat de pontificar (això només ho pot fer “sa santitat” i només és infal·lible quan parla ex-càtedra i de de temes que pertanyen a Déu) El teu càrrec, i la funció que fas, no dona per certes coses, encara que els protagonismes i personalismes tan habituals et facin pensar el contrari.

Hi ha un insà costum que sol aparèixer quan un s’assenta en la cadira d’un càrrec. I és que sovint no es recorda la funció implícita d’aquest lloc i s’intenta anar més enllà, oblidant-se del seu abast. Ser president de la UEA no dóna ni treu raons. Ni dóna ni treu la veritat a les paraules. I menys quan es tracta d’una única veritat. Tampoc permet capgirar les coses al gust, ni la situació econòmica, ni les disponibilitats, ni tampoc dóna la bola de cristall per endevinar el futur.

Per tant i fent servir el sentit comú, més per vell que per savi, et voldria fer unes humils recomanacions en el que sembla la teva fugida endavant en certs temes.

Els amics que et vas agenciar quan es lligaven els gossos amb llonganisses, no eren persones que es distingissin per la seva intel·ligència, ni pel seu prestigi professional, sinó pel seu “poder temporal”, que tots ja hem vist on ens han conduit. Però tu això ja ho sabies i els vas voler portar-los al teu terreny. I et vas creure, o et volies creure que, tu des de la teva posició els aconseguiries enlluernar o entabanar perquè els teus legítims i grandiosos plans per la Comarca, fossin una realitat.

Els Montilla, Nadal, Royes, etc. et feien la “gara gara” i això et feia patxoca. I des de la ceguesa que sovint dóna la trona, tels vas arribar fins i tot a creure. I com que ells et prometien tot el que volies et devies sentir molt poderós i l’ànima d’aquest territori.

Ara estem pagant les disbauxes, la falta d’intel·ligència i de previsió de tota aquesta trepa, que tenia per lema “fer progrés” amb els diners dels demés. La llàstima és que s’acaben i si es malgasten, només se’n fa disbauxa.

Aquests no eren del teu ideari polític. Però el poder enlluerna i pot ser no vas mai parar a pensar que tots ells, no hi havien arribat al càrrec per la seva intel·ligència, ni tan sols pel seu saber fer, sinó per la seva forma de saber trepar. Eren gent que en el món real tindrien poques o nul·les possibilitats, perquè les seves capacitats no donaven per gaire i evidentment tenien responsabilitats que estaven a anys llum de la seva real vàlua. En els principis de Peter es diria que estaven molts nivells per sobre de la seva competència o eren uns “tontos” motivats, com diria n’Emilio Duró. Expressat d’una altre manera, eren uns grans incompetents molt perillosos, això ho estem comprovant.

Doncs bé, ara que ells ja no decideixen, tu encara continues entestat en projectes que es van proposar sense una base massa realista. Bé bases reals sí. En l’interès particular, que no públic, d’alguns. I que per vendre’ls es feia servir fum de paraules boniques i d’unes perspectives de futur, sense estudis o arguments sòlids que ho justifiquessin, s’actuava com rics en un país de pobres. Però el temps dona i treu raons i les circumstancies “reals” d’avui no hi tenen res a veure amb les “previstes”. Per això crec que la teva tossuderia t’encega i no et deixa veure que “el rei va nu”.

Et dic tot això, com t’indicava al principi, per unes quantes declaracions teves en els mitjans de comunicació respecte del Polígon de Can Morera i aeroport corporatiu. Si aquests projectes ja no van ser factibles en els millors moments, i en el millor dels escenaris, quan els “tontos” feien rellotges i s’estava entabanat al personal amb un futur de roses, menys ho són ara que comprovem que aquest és d’espines.

Si m’ho permets, has de fer una profunda reflexió i no deixar que els arbres et tapin el bosc. Crec que vas contra direcció i no te n’has adonat. Potser perquè el teu entorn està basat en fer-te feliç i a lloar la teva posició i figura. Però Ramon, crec que algú t’ha de dir, que fora de la teva torra de marfil, res és el que era i que si no baixes de l’atri i trepitges la terra en la que vivim la resta dels mortals, et pots fer mal en la caiguda. I això no to diu un enemic.

Ara bé, si el que estàs defensant són uns interessos personals o quelcom que només tu saps, aleshores segueix per aquest camí i el temps dirà si el que jo et dic es sensat o la raó la tens tu.

Recordo una frase que em vas dir, “no en teniu ni punyetera idea del que és un aeroport corporatiu” I suposo que també val pel polígon de can Morera. Espero que tu si ho sàpigues, però el sentit comú em diu que ara estàs fora de temps i de lloc i que els amics en els que et recolzaves per aquests projectes, deixaran o ja han deixat, els llocs de responsabilitat que ocupaven. I els nous gestors, que toquen de peus al terra, no estan per aquestes despeses de dubtosa rentabilitat (excepte per alguns).

Ja sé que potser t’enfadaràs amb mi. Però també potser un dia m’agrairàs, que ara sigui tant dur amb tu. Els claus són difícils de clavar per la cabota i si t’hi entossudeixes tant, t’acabaràs picant els dits. És dur apostar fort per certs projectes i que després se’n vagin en orris, però la realitat en cada moment és la que és, no la que volem que sigui per molt que ens hi entestem, de ací la frase de l’encapçalament.

Perdona, però parafrasejant en Tardà: “Algú t’ho havia de dir”.

Ah! Felicitats pel teu nomenament.

Cuida’t.

Josep M. Torras Payerol

PD: Per la teva descàrrega t’haig de dir que jo també vaig arribar a creure en l’aeroport corporatiu, però el sentit comú em diu que a dia d’avui no es factible i que no ho serà en molt de temps. Del polígon només t’haig de dir, que tantes presses, pressions i entestaments, per una cosa que no seria factible, en el millor dels casos fins el 2026 i sense entrar en altres detalls més escabrosos, m’han fet pujar la mosca al nas, suposo que algun dia me’n assabentaré de si tinc motius o no.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a “Errare humanum est diabolicum perseverare” Carta oberta a en Ramon Felip president de la UEA.

  1. Maria ha dit:

    Molt be, Josep Mª. clar i català. Que ho sàpigan els que ho han cremat tot que, encara que no hi hagi justicia,

  2. josepmtorras ha dit:

    Gràcies Maria, totes les coses s’han de dimensionar dintre de les possibilitats, el temps i les circumstancies, no tot es bo o dolent en valors absoluts.

  3. miquel saumell ha dit:

    Tambe penso que una minima prudencia aconsella aparcar sine die el projecte d’aeroport corporatiu. Ja se que Alguaire no es un aeroport corporatiu,i la T2 de Barcelona formalment tampoc ho es tot i que a la practica actua com a tal, pero ambdos estan massa aprop d’Igualada com per justificar una nova inversio d’aquesta naturalesa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s