Standard & Poor’s, Moody’s, Fitch i la mare que els va parir……


La matinada del dissabte no podia dormir i com animal “rumiant” que sóc, per aprofitar el temps vaig fer una reflexió.

Cada dia quan llegeixo els diaris, en l’apartat d’economia hi trobo quelcom recurrent. Alguna de les companyes esmentades en l’encapçalament ha baixat el “rating” del deute d’algun País o regió Europea, i això provoca que els bons del país afectat hagi de pagar un interès més alt per la seva deute, i això encara l’enfonsa més i tot el sistema se’n ressent.

Anem per pams. Primerament podríem dir que aquesta gent que semblen tenir la bola de vidre i la veritat universal no van saber veure ni preveure la crisi actual i ara fan una funció que és molt negativa.

I m’explico.
Ells són causa i efecte. Diuen missa i repiquen les campanes al mateix temps. És d’una lògica aclaparadora. Si ells baixen el valor del deute d’un país posem pel cas de AAA a AAA-, aquest país haurà de pagar més interessos per emetre deute. I aquesta circumstancia farà que li sigui més difícil pagar el nou deute generat, i per tant els mercats el castigaran més per aquesta qualificació. Això farà que en la pròxima vegada que és torni a qualificar el seu valor hagi tornat disminuït i així successivament. És un peix que es mossega la cua. Per aquest camí al final els bons arribaran a ser bons brossa, com ja quasi ha passat en algun país.

Ja sé que no tot és tan senzill, però en aquest cas la causa efecte prové de les seves apreciacions. I a aquest pas, tots els països de l’UE arribaran més tard o més d’hora a tenir qualificació de bons brossa, a menys que canvi i molt la situació econòmica, cosa poc previsible a curt termini.

Em recorda un postulat de la física nuclear que diu que, si vols precisar molt la velocitat d’una partícula, tindràs més imprecisió del lloc on es troba. I viceversa. Al voler precisar molt la teva mesura, tu mateix acabes modificant les condicions del que vols mesurar.

Ningú se n’adona que aquest camí només té un final? Voleu dir que no seria millor deixar de fer cas a aquests gurus tan maldestres, que diuen que són imparcials, quan jutgen i alhora es converteixen en un factor determinat del que passa? No seria millor deixar que el mercat es posés a lloc per sí mateix? Em sembla que per aquest viatge no necessitem tantes motxilles.

No sé a qui interessa aquesta manera de analitzar la situació, però segur que existeix. Suposo, per exemple, que hi ha especuladors que en treuen profit. Però no hi ha dubte que és paradoxal, perquè modifica l’estatus del que està jutjant i amb això deixa de tenir valor la funció per la que ha estat creades.

Infal·libles no són, ni molt menys. I si ho fossin potser ens hagueren avisat de la situació cap on anàvem i on hem arribat, i no o van fer oi! Doncs com es diu en els matrimonis religiosos, si algú hi troba algun impediment en el mateix en el moment del casament, que ho digui o sinó que calli per sempre. A més són Americans oi! I molta, molta simpatia, no ens deuen tenir… o si!

Sóc jo l’única persona que se n’adona d’això, o potser donem massa coses per suposades, i ens hem de començar a preguntar més el perquè de les coses i el sentit que tenen, perquè o posem una mica de seny tots plegats o ens apuntem al suïcidi dels lemmings.

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

PD:
He rebut un comentari d’un amic meu que te la paciéncia de revisar els meus escrits perquè no la digui massa grossa i al qual li agraeixo molt, perquè sempre em dóna un punt de vista contrastat que fa que aprengui quelcom sobre les meves pròpies paraules.

Comentari de PPG:

“La feina de les agències de rating no és anticipar el que ha de venir. Ni són cap element d’anàlisi de la conjuntura econòmica. Ells només qualifiquen el risc en un moment determinat. Són com el termòmetre que es posa al malalt per saber si té febre. No recepten medicaments per treure-la. Sols diuen que en tens 37 o 40ºC.

És cert però que el seu dictamen perjudica perquè encareix el cost i s’entra en aquesta espiral que descrius correctament. També és cert que no es van adonar del risc de Lehman Brothers o de l’economia grega. Però ara no costa gaire saber que tothom va penjat.

Si tu fossis un banc i haguessis de deixar diners a una empresa que no paga els treballadors i no sap si els ingressos no li arriben per tapar la despesa corrent que faries? Què faries a una empresa que cada dia s’endeuta més i no s’hi veu la manera de com tornarà els diners del deute?

És senzill donar la culpa als altres. Les agències no són perfectes, però són tan necessàries com les auditories. Ningú et garanteix que el que diuen és cert, però al menys saps que s’ha seguit una metodologia d’avaluació… I sempre poden ser enganyades. Però sempre ens donarà més “seguretat” una companyia auditada que un altre que no porta ni els comptes. I tu creus que algú deixaria diners a Grècia… o a Catalunya si no diguessin que el rating encara no és el de bons escombraries.

Els que els ha de deixar són funcionaris que volen estar a cobert.

Perquè tothom sap que no poden tornar-los al seu venciment i que s’hauran de refinançar.

Algú o altre ha de continuar posant els diners, i per això cal que algú digui que malgrat tot, encara són segurs, a un interés més alt.

Ja veus que és una opinió diferent, però tan bona (o dolenta) com la teva.”

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Standard & Poor’s, Moody’s, Fitch i la mare que els va parir……

  1. Ho vaig dir fa uns dies. Sempre m’he fiat més dels informes comercials de qualsevol agència, tot i que podien ser desfassats, erronis o interessats, quer no pas dels que em donava el propi client, perquè sempre eren bons, fins que em deia; “Miri, d’aquesta factura com en vol el pagament, cerlestial o sexual?”. Fent cas de l’agència, això també podia passar, però menys.

  2. Albert Sales ha dit:

    Hola,
    Fa unes setmanes vaig intentar fer un explicar-me a mi mateix el tema i de pas en vaig fer un post a http://albertsales.wordpress.com/2011/07/14/les-agencies-de-qualificacio-explicades-a-les-persones-normals/
    Salut!

  3. Miquel ha dit:

    Josep M,
    Veig que tu també caus en la trampa fàcil de donar les culpes a qui en té menys, de culpes. La setmana passada al meu blog vaig tocar aquest mateix tema. Si et llegeixes els comentaris que em va deixar en Sarrianenc entendràs una mica millor de què va aquest negoci dels “ratings”. Espero que t’agafis la meva crítica amb caràcter amistós i de molt bon rotllo, com no podria ser d’altra manera entre dos blogaires tan “veteranus” com nosaltres.

  4. josepmtorras ha dit:

    Bon dia Miquel,
    Primerament gràcies per les teves reflexions.
    Jo no els hi dono la culpa d’haver-nos fet arribar a on estem, això es problema de la cultura de la cobdícia i pot ser uns quants dels culpables haurien d’estar pagant pel que van fer i on ens van portar i parlo de polítics, banquers i especuladors, però no en veig cap d’ells a sofrir les conseqüències, sinó que encara hi hem de posar diners tots plegats per les seves disbauxes, mentre els intermediaris mal dits banquers i jo els dic còmplices necessaris, s’asseguren el futur amb aquestes injeccions de diners de tots i ningú paga pels seus pecats, perquè serà?
    Però en l’estat actual de les coses els que en teoria tenen l’obligació de mesurar correctament la situació, son causa-efecte, en comptes de ser un observador neutral.
    He llegit atentament la teva reflexió i jo te’n faré una altre.
    Fa no pas massa temps uns senyors que feien auditories per les més grans empreses parlo d’Arthur Andersen i altres, van haver de plegar perquè els seus informes eren fets a mida. Abans de d’això pontificaven com el que mes, actualment els que pontifiquen son aquestes companyies de qualificació de “ratings”, gens “independents”.
    Si cada vegada que es posa el termòmetre al malat, extraient l’exemple del meu amic, se li fa pujar la temperatura un grau, creant una espiral de causa efecte, haurem de mirar de canviar el mètode de la medició, doncs l’instrument modifica el mesurat i per tant la mesura es errònia.
    I això és el que jo volia explicar en el meu post, però veig que no ho he explicat prou bé.
    Una abraçada.
    Josep M.

  5. josepmtorras ha dit:

    Albert,
    M’he llegit el teu post i substancialment estic d’acord amb tu. Les teves reflexions compartides o no, són molt interessants.
    Fins un altre.
    Josep M.

  6. Retroenllaç: “Hay alguien más?” o situació financera actual per maldestres. | aqualata

  7. Josep Mª: jo estic d’acord amb bona part del que dius. Si s’analitzen els models matemàtics precursors dels que poden ser utilitzats per les agències de qualificació (jo també pateixo de tant en tant insomni i em dedico a fer elucubracions) com per exemple la teoria de jocs, la teoria de la decisió, els models de programació matemàtica, etc. ens donem compte que es tracta de sòlides eines matemàtiques (fins aquí correcte). Ara bé el problema es que les hipòtesis de partida son, com a mínim, qüestionables (i soc molt magnànim utilitzant aquesta expresió) poguent arrivar a ser molt, molt arbitràries. D’aquí venen els problemes.
    Quan s’utilitzen eines matemàtiques i/o científiques molt sòlides tot jugant amb hipòtesis de sortida seguint criteris pseudocièntífics (i en bona part, l’ús que es fa dels criteris aportats per les ciències socials entren dins d’aquesta categoria), els resultats poden ser previsibles i interessats (“interessats”, no “interessants”); això sí, amb una eina o model matemàtic intermig tant complicat com per que se li escapi a la pràctica totalitat de la gent, inclòs també a la major part de la gent que l’aplica (i crec que parlo amb coneixement de causa).
    Si s’obliden els passos intermitjos, ens queda la relació causa-efecte de la que crec que parles.
    La meva opinió és que quan hom parla de l’autorització de les agències de ranting es fàcil arribar una de dues: a la conclusió de causalitat o bé a arribar a la conclusió de la supossada qualificació de l’opinió de dites empreses. El que és realment difícil (per no dir quasi impossible) es poguer fer un anàlisi detallat intermig entre la causalitat i l’opinió autoritzada que representen.
    No obstant, quan es pot sospitar que les hipòtesis de partida d’un problema son arbitràries, la solució és fàcil que estigui restringida a determinat conjunt (els interessos dels mercats financiers, en aquest cas) tot i entenent que l’opinió pot ser utilitzada dins del domini (o de l’àmbit) del subconjunt de punts aïllats (molt nombrossos, si es vol, però matemàticament aïllats), que correspondrien a les persones o companyies que utilitzen de manera honesta les notes de les agències de rànting com a guia per a les decisions en l’àmbit del seu negoci.
    Per tant i com a resum d’aquesta empanada que he exposat jo també m’inclino per la teva opinió causa-efecte….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s