Em segueixo referint al POUM d’Òdena i certes declaracions mediàtiques dels senyors Paco Guisado (PSC), Francesc Jorba (CiU) amb en Ramón Felip (UEA) d’observador i recolzador i les mencions que es feren del president del Consell Comarcal.
He començat amb una dita fruit del sentit comú per intentar fugir del subjectivisme. Jo només conec una cosa en aquest món, que uneixi tant estranys companys de llit. I no cal que es digui perquè tothom sap quina és. També és xocant veure com el Sr. Jorba anava contra els de les sigles que diu representar, i no sota la marca blanca que va emprar en les passades eleccions.
Les explicacions, la majoria inversemblants, poden ser moltes. Però el final es redueixin a una. I no és ni precisament el bé comú, ni el bé de una comunitat, sinó a qui realment beneficia. Tanta insistència i tantes pressions mediàtiques, només fan que alguns surtin literalment retratats.
L’experiència m’ha ensenyat a no creure en les defenses gratuïtes, altruistes i a ultrança quan ningú els ho demana. “Excusatio non petita acusatio manifesta” deien els clàssics.
Per separar el gra de la palla, sempre ens hem de preguntar el benefici últim de tot plegat. I no ens equivocarem gens. En aquest cas en hi ha uns que l’obtenen per mitjà de la requalificacions dels terrenys, i els altres més val que no ens ho preguntem, perquè hi podríem prendre mal tots plegats. Del benefici pel poble, doncs només queda allò de pagar i callar!
El cas és que amb tanta insistència a fer entrar el clau per la cabota, pot ser que hi hagi gent que reaccioni i faci el que estan demanant.
Perquè – i només per posar uns exemples – el contracte o acord per pagar el POUM, des de mans privades, no s’entén gens, i més quan el pla beneficia a qui ho fa. També crida l’atenció que es triï l’equip més car per endegar el projecte del POUM quan n’hi havien de ben acreditats que ho feien per la mitat de preu. I tot això entre altres “minúcies”.
Si els detalls que s’havien de rectificar eren tan senzills, és de “tontos” no haver-ho fet abans. I quedarien per “tontos” els que ho van presentar i els que ho recolzen, quan sembla que d’això no en tenen un pel. Per tant ens podrien explicar perquè sent una cosa tan “beneficiosa” per tots, es treballa tan barroerament?
Voleu dir que no seria millor, passar-hi de puntetes i deixar d’ensenyar la gaita? perquè com deia al principi tot plegat fan una mica de mal als ulls i pudor al nas!
En fi, està a les vostres mans deixar que les coses segueixin el seu curs natural, perquè a vegades al intentar modificar-les, sí o sí, produeix resultats indesitjats a les intencions originals i em refereixo a “Els defensors del POUM d’Òdena insten l’actual equip de govern a anar als tribunals si detecten il·legalitats en el procés”.
Que cadascú extregui les seves conclusions i que cada pal aguanti la seva vela.
Que tingueu un bon dia.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 
Josep Ma, em quedo em el títol que per si mateix és tota una declaració de principis: ‘No demanis quelcom que et pot ser negatiu, perquè és possible que es compleixin els teus desitjos”.
Si tant ho demanen…….