A en Toni Olivé, sobre el seu anàlisis a “l’auditoria dels comptes de l’ajuntament d’Igualada”


Home Toni, no esperava aquest anàlisi de la teva part, però no voldria que et pensessis que és res personal. Aquest post meu és en resposta al teu, en un mitjà local sobre l’auditoria a  l’ajuntament d’Igualada.

Dóna la impressió de que tu haguessis estudiat una carrera de lletres i a Galicia. Les teves interpretacions semblen les d’aquell gallec que quan te’l trobes a una escala no saps si puja o baixa. No em sembla que aporti llum i pel contrari em sembla que crea més aviat confusió.

No sé si el que vols és carregar-te l’ofici d’auditor, o només vols dir que aquesta no està bé. Suposo que estarem d’acord que els auditors no són advocats i que sols treballen sobre números que tenen a l’abast. I per això em sorprèn que facis una lectura tan superficial.

Afirmes que el romanent negatiu (disponible) de caixa son € 6,500.000 en lloc del € 1.700.000. Ja és quelcom, perquè començava a pensar que això no tenia importància. Suposo que farà que l’ajuntament tingui problemes durant varis anys amb el deute de €47+€14= €61 milions. Això deu tenir la seva importància a l’hora de poder fer actuacions,  perquè per una quantitat així, apart d’haver de tornar el capital, s’han de pagar forces interessos, no?

Veig que no hi dones gaire relleu als criteris de valoracions pintorescs, com els pisos de PHIMA, o que es pagui per fer una web per l’ajuntament €134.000, sense cap concurs, i que a més es concedeixi a dit una empresa que es diu Redall, en la que una sòcia de es diu Gema Urgell. Jo no crec que sigui una casualitat que el seu company, en Jordi Bertran, hagi estat també el director de campanya del Sr. Aymami. I la veritat, a mi em costa entendre que hi hagi qui, que d’això en digui política.

Aquesta partida, i tota la documentació, està a la sindicatura. Hi ha també un informe del secretari que diu que és il·legal en la forma, sense entrar el cost. I encara que el més segur és que no passarà res, com tantes i tantes coses que malauradament pateix aquest país, això no priva que tothom en pugui extreure les seves conclusions.

Podríem analitzar moltes altres partides i discrepàncies, però potser no cal, quan l’expert que se suposa que ets tu, defuig fer-ho.

Al final del teu escrit em queda la impressió de que has volgut acontentar a tothom i donar entendre que això és el que hi ha. I a mi em sembla que no es pot anar pel món així. Si analitzem els números, perquè parlem només de les lletres?

I potser que ho deixem aquí. No cal que ens emboliquem més en valoracions professionals. Però deixa’m apuntar-ne alguna de les teves:

1.- “Cal distingir els fets delictius (ficar la mà al calaix), que es paguen amb pena de telenotícies o de presó, de les decisions polítiques (endeutar-se), que es paguen a les urnes. Cal distingir les trampes comptables dels errors de previsió en l’elaboració  dels pressupostos i les diferències de criteri en la formulació dels comptes

Noi, no sé què dir-te. Tu mateix. Com pots esbrinar tot això, si no fas una auditoria?

2.- Com es pot parlar de política sense l’anàlisi dels números i de com s’han gestionat els diners?

3.- Dir que la situació es gravíssima, ja ho sabem tots. Però per què? Com de gravíssima? Què es podria fer?  Parlar de bola de vidre per preveure el futur, és més de firaire que d’economista i professor d’Universitat.

M’he quedat amb allò de sí, però no, no però sí! I voler quedar bé amb tothom. Per aquest viatge no calia tanta motxilla.

Finalment, a la vista dels números, com pots dir que CiU no te cap ambició, ni cap pla i que es troba còmode administrant la misèria?

És que tens alguna idea millor per salvar la economia de l’ajuntament? Perquè si la política és fer volar coloms, gastant a tort i a dret, sense tenir els diners, potser per això tothom vol ser polític. A la vida real, no sé si a la docència tothom hi viu, les coses s’han de pagar i els ingressos i les depeses han de tenir un sentit. Sinó es va a la fallida.

Com tu dius hi ha qui es van creure Faraons, encara que no ho eren i que el riu no era el Nil, la ciutat no era El Caire, ni el país Egipte, ni l’època era la mateixa. Però això només és una descripció. Ni diagnòstic, ni medecina. Sols queixa i conformisme.

I posats a relativitzar, a la vista de com actuen alguns, tampoc m’acabo de creure els perquès de tot plegat. Potser perquè jo no soc polièdric i m’agrada agafar el brau per les banyes, encara que no sigui políticament correcte i estigui mal vist.

És de suposar que en les empreses en les que has col·laborat els feies informes menys gallecs, perquè sinó dubto que en podessin extreure gaires conclusions. Suposo que deus saber que quan hi ha un canvi de comandament es fa una “due dilligence” on l’auditoria és una cosa elemental per saber quina es la situació real. I més quan s’havia estat venent “experiència en la gestió“. Clar que potser hauria de tornar a estudiar. Però si ho hagués de fer m’agradaria repassar el que vol dir, treball, esforç, transparència, coherència, honestedat, rigor, col·laboració… perquè per fer volar coloms només cal “garlera”… i que algun despistat et cregui.

Cuidat.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A en Toni Olivé, sobre el seu anàlisis a “l’auditoria dels comptes de l’ajuntament d’Igualada”

  1. Maria ha dit:

    Moltes gràcies Josep Mª per ser tan clar i valent.

    M’agradaria dir, sense insultar a ningú en concret, que en català hi ha l’expressió “poca vergonya” i en castella “sinverguenza”. Serà que de tan fer-ne ús hauriem de modificar els diccionaris, buscant altres sinònims, més agressius?.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s