Sempre que puc segueixo el ple. S’ha tornat una costum escoltar-lo a casa, perquè al Saló de Sessions se’m fa molt llarg, i si s’ha d’anar a la sala lateral amb segons quines companyies no em ve de gust.
El meu cos ha creat una al·lèrgia que no em puc treure de sobre i això que em vaig prometre a mi mateix que la política no m’afectaria personalment. Però la demagògia em remou l’estómac i me’l remourà sempre. Estic cansat de cantarelles infantils i de lemes repetitius de ments incapaces de pensar per sí mateixes. Em cansa que hi hagi qui sols pensa en com molestar i en fer eslògans de Super3.
Per què el món polític no es fa gran d’una vegada? Per què no deixen de mirar-se el melic? Per què no van per feina i intenten realment resoldre els problemes de la ciutat, en comptes de pensar només en sí mateixos o en l’etiqueta partidista que porten penjada?
Els paguem per ser efectius i no teatrals. Quan vulguem veure teatre, anirem al teatre i no a un ple de l’ajuntament.
Be ja he descarregat una mica i ara podem comentar com va anar el ple.
No va ser un ple massa transcendent. Es va acordar eliminar una empresa municipal, que s’havia creat però no havia estat mai efectiva (n’hi han d’altres en situació semblant), es va aprovar subvencionar una càtedra A3 Chair in Leather Innovation (bona iniciativa) i es va discutir entre altres coses la disposició dels contenidors de la brossa (una lliçó magistral a càrrec de la Sra. Montserrat Mateu, que no tinc ganes de comentar).
El nou portaveu del PP, el Sr. Agramunt, em sembla mes flexible, menys monòton i més obert que el seu company de files. De fet ja no m’endormisco quan parla ell. És un canvi que sincerament agraeixo.
De fet, el que realment em va sorprendre del ple, va ser que, una vegada acabat l’ordre del dia, resulta que hi havien cinc mocions a discutir i d’ací el intitulat del post.
Realment és necessari presentar mocions de coses que no pertanyen a Igualada i que no tenen solució a l’ajuntament d’Igualada?
Podem fer perdre el temps dels altres regidors i als ciutadans que tenen la paciència de seguir el ple, en aquest joc del minut de glòria de tenir el micro, mirant-se mentrestant el melic, amb temes absolutament fora de les seves atribucions?
Després de un ple, que ja acostuma a acabar tard, s’han de passar els regidors dues hores discutint sobre el sexe dels àngels?
No creieu que seria molt millor, posar un tauló d’anuncis on s’hi poguessin enganxar les mocions, o millor a la web de l’ajuntament, per qui si volgués solidaritzar?
Perquè francament, no és de rebut que sembli que estiguin més preocupats per aquests temes, que pels reals d’Igualada. Pel bon funcionament de la ciutat és el perquè van estar anomenats regidors i no per discutir sobre la independència d’Escòcia, o del Quebec, o si els policies han d’imposar l’ordre amb duresa o amb més delicadesa, o si el que aprova el Parlament, els hi sembla bé a alguns o malament als altres…..
Em sembla que ja hi han llocs molt més adients per fer-ho, que en el ple de l’ajuntament. Parlar de cada un d’aquests temes no sembla estar acotat o tenir límits i qualsevol partit, amb poca representació però amb ànims d’aprofitar l’avinentesa, en pot presentar unes quantes a cada ple i així tenir el protagonisme que no li han donat les urnes.
No malgastem un temps valuós en incrementar l’ego dels regidors, que prou pujat el tenen. Deixeu-vos de tantes mocions, e-mocions, e-motions o com es vulgui dir i a fer feina de veritat per la ciutat. Aquesta ni les vol, ni les demana!
Que ho emocioneu bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol.
aqualata 
Fa molt de temps que els tin c amb molt poca estima al polítics de partits partidistes, i passo d’ells.
No en voldria cap, en actiu, al meu projectat partit (PTC. Es que no paga la pena escoltar-los, sempre amb la mateixa cançoneta i autodefensa atacant als altres.