Obra social i van……! i aventures i desventures d’un beneficiari reial.


Fa uns dies va ser un tema de debat si hi havien incompatibilitats del ex-conseller de medi ambient Francesc Baltasar, la Imma Mayol, (l’anti-sistema)  i dos persones més relacionades al departament de medi ambient en la anterior legislatura. Es discutia si el fet d’haver creat unes empreses d’assessoria mig ambiental per donar servei a Agbar = ( Criteria (Caixabank-la Caixa) + Suez), era legal i ètic. Si llegim l’article interpretem la lletra i arribem a l’ultima línia, podríem dir que no sols hi hauria d’haver incompatibilitat manifesta, sinó que és del tot immoral i fins i tot m’atreviria a dir pornogràfica, aquesta manera de fer. No sé com s’ha d’entendre que Agbar compensi a uns polítics que en l’anterior legislatura li va concedir un contracte de € 180 milions (entre altres). Perquè a més la conseqüència de tot plegat ha estat que l’ACA té avui un deute de més de € 1.800.000.000, o sigui està en la completa ruïna. I no sé de qui és la culpa.

Els d’antifrau s’han cobert de glòria en dir que no passa res. Clar que ja sabem que el poder fàctic és el quart poder, com va dir el Fiscal Mena al “follonero” a la “6ª”, i que està per sobre del primer poder. La gent que forma part del sistema no s’hi vol enfrontar, perquè evidentment fan por i tothom hi passa de puntetes.

Esperem que les empreses del grup de la Caixa-Caixabank, no els agafi la dèria de pagar als polítics traïdors al país pels “serveis prestats”, directament o a través de les seves participades, Gas Natural, Repsol, Telefónica-Movistar, Agbar, Abertis, Fecsa-Endesa, etc, etc. No agradaria gens que acabin repartint a tort i a dret el que vulgarment es denominen, menjadores de per vida.

Perquè últimament apareixen en els mitjans de comunicació favors molt sospitosos. Com concedir a sens gens de mesura, ni de la prudència deguda, representacions de consellers delegats a ex-polítics, o emparentats amb la reialesa i fent donacions a fundacions “sense ànim de lucre” -entre altruistes va el joc-, que no s’entenen per enlloc. O és que  s‘entenen massa?

Al final 2+2 fan quatre. I se’ls hi pot anar tot per l’aigüera. De moment ja hi ha enrenou en les autopistes, que per cert jo no hi estic d’acord amb la protesta, doncs si no vols pagar no hi passis. Però tampoc és de rebut que representants d’Abertis diguin que gràcies a Deu ja no es fan autovies paral·leles a les mateixes . O que s’esventi que els usuaris de les autopistes de Catalunya hagin de pagar pel rescat, de la ruïna de les de Madrid. Potser estem posant la gota, que farà vessar el got.

Em sembla molt descarat que una empresa privada, faci pressió perquè no tinguem carreteres (o autovies) decents. Crec que en el ordre natural, primer eren les carreteres públiques i bones i després les privades de pagament i no el inrevés.

Potser ara sabrem el perquè de la manca de bones carreteres a Catalunya. Potser sigui que la Caixa, a través de la seva participada Abertis, ha fet pressió (directa o indirectament) a nivell local i estatal durant molts anys, -aquesta declaració n’és una mostra- per obtenir-ne un gran profit (85% de benefici i 15% de manteniment de les autopistes AP!). És un menyspreu i un espoli pels conductors catalans i també pels de fora que tenen que viatjar per Catalunya. Hi ha qui diu que si la Caixa tingués una constructora d’autopistes, ací estaríem més ben comunicats que Alemanya. Sens dubte amb peatges a l’ombra, o no!

Ja hi ha qui malpensa de tants regals. Es diuen bestieses, com que a través d’empreses participades es paguen viatges per anar a matar elefants o el que sigui -entre dues i quatre del mati-, encara que fonts ben informades esmenten que aquesta vegada, el pagano potser ha sigut un altre “amic”, amb nom de roba de la llar.

Ah! I diuen que la fortuna del rei (no el iot) -perquè no hi hagin sospites- està fonamentada en les seves intermediacions en assumptes del petroli, d’ací la seva amistat amb tant xeic àrab. Per tractar aquests assumptes del petroli, sembla que la cosa es fa de rei a rei (com en el joc de l’oca) i que també hi ha per entremig alguna senyora de la noblesa -divorciada i guapa-, que el representa en aquests afers i que endemés li organitza els “safaris”, en els quals no se sap ben bé, si els caçadors se’n van a dormir o es lleven entre les dues i les quatre de la matinada, (ara ja ho han allargat de quatre a cinc, perquè quedi mes versemblant). Problemes de rellotge, pot ser?

Quan es té una edat en que un s’entrebanca fins i tot amb les estores,  un passadís de fusta rústica entre bungalows i sense llum, no crec que sigui el lloc més adient per passejar-se de matinada. Recomano a sa majestat que a partir de certes hores, entri caminant d’esquena al seu bungalow i així, si algú l’enxampa, sempre pot dir que sortia i no pas que hi entrava (encara que potser és el que va passar i per això va caure).

Recomanaria també als guardaespatlles, que tot i conservant la discreció professional que se’ls suposa, li il·luminin el camí. I si s’escau que li donin el bracet a les escales, que per això hi són i els paguem.

I si el seu “entorn” troba tan lògic que es produeixin aquests accidents, doncs que li recomanin no anar de “safari”, o del que sigui! Perquè aleshores passa el que passa i s’ha de demanar perdó, per no se sap ben ve que. I un rei no hauria de fer-ho mai. Sinó de què serveix ser rei? O potser és justament això, el que ens hem de plantejar?

O ens posem tots les piles o això no ho salva ningú. Ja hi comença a haver massa gent que ha de lluitar per sobreviure, i veure tot aquest desgavell, no és cap bon exemple. Hi ha gent que poden decidir revolucionar-se, doncs ja no hi tenen res a perdre. I aleshores veurem de debò que és enfangar-se. “de aquellos polvos, estos lodos”.

Au! Ja ho he dit!

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s