Reflexions intimes d’un convergent sobre el #novullpagar.


Sóc convergent i insisteixo en el que sempre he dit, que ho era perquè és el partit que menys s’allunya de les meves conviccions, però també dic que no combrego amb rodes de molí, siguin de qui siguin.

Com que sóc autònom i visc de la meva feina, això em fa lliure o almenys tot el lliure que es pot ser dins d’un partit. Els argumentaris que subministra el partit – ho sento – van a parar als llimbs del núvol informàtic.

De petit ja vaig aprendre a pensar per mi mateix i a no deixar que els altres ho fessin per mi. I amb els anys – coses de l’edat – l’autodidacte que porto a dins, fa que m’ho qüestioni tot. Intento buscar el millorament de les coses sense donar res, ni per sabut, ni per fet.

Dic tot això, perquè potser tocaré sensibilitats d’algú que no s’ho espera i “tabús” de veritat universal. Però tan se val. No m’agrada que en els partits tothom acabi dient “sí bwana”,  ja que si no se’ls treu de la foto. A aquestes altures, això no em preocupa gens. Més aviat m’agrada fer-ne, que sortir-hi.

Dit això, com que el lliurepensador que porto a dins està pel damunt de qualsevol limitació intel·lectual, millor que cadascú digui la seva. Diuen que la veritat os farà lliures. I crec que era Ghandi qui deia, que solament trobaràs la pau amb tu mateix, si el que penses, dius i fas és el mateix. I això simplement és el que jo sempre intento.

Sense donar-hi més voltes, me’n vaig directe al tema #novullpagar.

He escoltat declaracions de Convergència que no m’agraden. Des de dir que és un acarnissament contra la Caixa, a dir que comprenen als qui es manifesten, però que s’ha de fer complir la llei. I d’altres partits que diuen que ho recolzen, però que no és la manera. Algunes manifestacions les trobo de molta barra. Per una banda fan veure que recolzen la protesta i per l’altre tenen teletac gratuït – concedit graciosament pel Parlament – i que no el tornen perquè és un instrument de treball! Quin eufemisme! Suposo que també ho deu ser per tots els que no tenen més remei que passar-hi a diari i s’ho paguen de la seva butxaca. O també d’alguns que fan campanya, però quan pertanyien a un altre partit – amb deutes adquirits – no en feien.

Els arguments de la concessionària -Abertis- han sortit abundosament en els mitjans públics de comunicació – són uns dels principals anunciadors amb propaganda del grup al voltant de la Caixa -, i qualsevol els hi diu que no. Els seus directius han fet servir arguments molt peregrins per intentar preservar i justificar el “lucre” que obtenen (sent una sucursal d’un grup que pregona com “leiv motif” el no tenir ànim de lucre i destinar l’Obra Social a l’interès “social”). Més hipocresia no hi pot ser.

Per la meva part haig de dir que jo pago i tinc teletac i que no secundaré la protesta. Al menys de la manera que es fa – em molesta molt emprenyar als que no en tenen cap culpa – tant d’altres usuaris, com els treballadors, perquè considero que la concessió és privada i hi ha unes normes del joc, encara que els jugadors, siguin uns jugadors d’avantatge. Són aquests els que s’haurien de molestar físicament i no als altres – no parlo de violència – Deu me’n guardi.

Bé “lànima” de l’empresa ja els hi toquen. I de por també els en fan, però s’ha de triar i trobar la forma de no molestar a les víctimes innocents.

Sobre la concessió i l’explotació de les Autopistes Catalanes em ve al cap el cas d’una altre participada del grup a Bolívia, quan la concessionària Repsol, va aconseguir uns drets d’explotació del seu petroli, a través de polítics – poc curosos amb el seu país i molt curosos de la seva butxaca – en unes condicions que eren de lucre total. El 85% de les extraccions eren per Repsol i el 15% pel país “colonitzat“. N’Evo Morales va transposar els termes i em penso que encara hi són. L’altre dia els vaig veure junts a la televisió i en pla d’amics, quan encara es llepaven les ferides que els hi va ocasionar la pèrdua d’YPF a Argentina, – qui sap si per circumstancies semblants – i fins avui no veig que es queixin massa amb el 15%.

Doncs bé, a Catalunya aproximadament el 15% son els costos d’explotació de la concessió i el 85% beneficis, els hi sona la xifra?

Jo proposo una solució. Segons diuen les autopistes han de ser de pagament per poder-les mantenir, doncs seguim pagant i que la concessionària es quedi un 15%+5% de la recaptació, ho poso així perquè tinguin també un 5% de benefici – no fos cas que no podessin fer obra social – i el 80% que vagi a les arques de la Generalitat, per poder tenir carreteres com cal i per altres inversions en benefici de tots els catalans. I així els ajudem a no tenir l’ànim de lucre, que per una persona pertanyent a la Caixa això deu ser pecat i també ens podran agrair que els ajudem en aquest aspecte. La carn és dèbil!

Una gent que pertany a un grup tan selecte com altruista, suposo que no tindrà cap inconvenient en fer obra social que benefici a tots el catalans i no només a uns quants que han fet del seu “modus vivendi” el lucre i l’opulència. S’ha de practicar amb l’exemple, senyors! Encara que ja faci molt temps, que hagin perdut els costums i les formes.

Però segurament, no faran res ni uns, ni els altres. Diuen que per motius estrictament crediticis o de retorn de favors. Tampoc els que criden tant, bàsicament pel poc pes polític que tenen avui. Però el cert és que a aquesta campanya els hi està donant un molt bon rendiment electoral. Ho he pogut comprovar a casa meva.

No entraré a jutjar a fons del perquè dels allargaments del termini de les concessions. En tinc alguna idea. Tampoc del per què els partits majoritaris no secundaran aquesta demanda popular, en la que, com greuge comparatiu, els catalans tenim més raó que un sant. I no s’hi val a dir que el problema és que no es pagui també en d’altres llocs i que hauria de pagar tothom. Tal vegada això significa que els catalans serem compensats a no pagar en un llarg període de temps, mentre sí que pagaran els altres, fins que es compensi el que hem “anticipat” fins ara, quan els altres no ho feien? I entretant ens faran a Catalunya i València vies de comunicació, molt millors de les que tenim ara? Tampoc val dir que els beneficis “lucratius” de la concessionària serviran per inversions futures. Això es pura i simplement enriue-se’n a la cara de tots nosaltres.

Precisament perquè hi ha autopistes de pagament, no s’han promocionat les altres vies de comunicació catalanes. Per això estem com estem en comunicacions. I totes les comparacions són odioses, però entre altres, no podem oblidar la Nacional II al voltat de l’Anoia i el seu cost humà, en vides i ferits.

Tampoc es justifica allargar concessions per compte de serveis prestats o perquè els partits deuen favors i els tornen d’aquesta manera o d’altres no tan subtils. Com va dir un dia un polític al Parlament, “no em feu parlar, perquè aleshores hi podríem prendre mal tots plegats”. Això és molt il·lustratiu de com estan les coses a nivell de partits (i no salvo a ningú).

Em penso que el “io ti danno qualcosa e tu mi dai un altro” es un lema mafiós i no una forma normal de governar el país. Per tant, potser aniríem millor si tots plegats penséssim en el bé de Catalunya i en el bé comú i no en el d’una empresa o d’un partit.

Potser aleshores tot funcionaria millor i no hi haurien revoltes socials d’aquesta mena. Ni ara, ni en el futur. Perquè els abusos tard o d’hora es paguen i el temps posa a tothom al seu lloc. I qui avisa no es traïdor.

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Reflexions intimes d’un convergent sobre el #novullpagar.

  1. Miquel ha dit:

    Josep M,
    El bon militant, sigui de Convergència o dels comunistes reciclats de la bicicleta, observa i calla. Si creu que ha de dir alguna cosa la diu en petit comitè per tal que… no se n’assabenti gairebé ningú… i tot segueixi igual. Aquestes coses mai no es diuen en públic, aquesta llibertat d’expressió està mal vista per les cúpules. No es pot parlar clar, et fotran al carrer. Al tiempo! I això t’ho diu un que també és contrari a la campanya del novullpagar i que evidentment mai no ha militat enlloc. Jo mai no podria militar en un partit que m’acceptés com a militant, allò seria un caos ingovernable. 😉

  2. josepmtorras ha dit:

    Miquel,
    Gràcies pels bons consells, si em foten fora ells s’ho perden, pago les quotes, treballo pel partit durant les eleccions (informàticament i d’altres maneres), ajudo als amics que hi tinc dins i no demano res a canvi, només que intentin fer-ho be pel bé comú i crec que hi ha gent dins que al menys ho intenta.
    Però hi ha coses que com saps formen part de la meva declaració de principis, que m’ofenen la intel·ligència i això és una línia vermella, que no tolero que sigui traspassada.
    La roba bruta la rento a casa, però quan hi queden taques com en aquest cas, la porto a la tintoreria.
    Per mi convergència està per sobre d’alguns convergents i també hi ha vida sense i també sense ser de cap partit, tu n’ets un exemple. A més sempre em queda dedicar-me absolutament a retratar la natura i a algun “ocellot” humà de tant en tant, en petit comitè naturalment!. 😉
    Tinc la consciencia molt tranquil·la, els que no la tenen, ells sabran perquè. Però sempre és un error molt greu, intentar matar el missatger.
    Cuidat amic del caos 😉

  3. Estic d’acord en termes generals. Jo que no tinc cotxe (me’l vaig vendre en morir la Roser fa més de tres anys) dic que les autopistes les pagui principalment qui les empra i no amb els meus impostos. Els capitals i les empreses són per guanyar diners, i no ens tenim que escandalitzar per això, i més val que segueixin guanyant-ne molts anys (són els que paguen els sous) i les autoipistes sempre s’han fet per millorar les conexions a on ja hi havia carreteres i malament quan es comença a fer autovies a on no hi ha carreteres ni cotxes que es moguin, com aeroports o AVEs a on no cal.
    Com que no m’agrada cap partit, m’he fet els meus propis: APT-ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL i (PTC-PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, i ningú em pot dir rés..

  4. josepmtorras ha dit:

    Ramon,
    Jo aquí no discuteixo el capitalisme com a doctrina i estic d’acord que les empreses hi són per guanyar diners.
    A partir d’ací podem fer distinció de tipus d’empreses, les primàries que son les que produeixen matèries primes i no transformen, les que creen riquesa transformen les matèries primes o hi donen valor afegit, les que viuen dels anteriors o sigui els serveis i de les que es “lucren” amb el subministrament de serveis indispensables o quasi obligatoris i concessions monopolistiques (ex-monopolis de l’estat com, aigua, llum, gas, autopistes, etc…) que no creen res, estan en molt poques mans i simplement parasiten el sistema, controlant els polítics per molts diferents mitjans (principalment finançant partits i donant menjadores de per vida a alguns que hagin tingut poder per prendre decisions que els han beneficiat, etc.), per preservar el monopoli. Darrera d’aquests últims hi ha els poders fàctics, que són els que mouen els titelles del sistema.
    També hi ha el grup públic del sistema, exercit, els funcionaris, polítics i de les empreses publiques, encara que els segons són necessaris amb mesura de quantitat i productivitat, ni els primers, ni aquestos no produeixen res, els polítics tampoc i les empreses públiques en la seva majoria de serveis, per comptes de crear riquesa, creen deute en nom de tots.
    En els últims temps s’s’hi ha primat molt els serveis i els serveis imprescindibles i s’ha oblidat que tot el sistema recau sobre les esquenes dels dos primers.
    Per dir-ho molt simplement, han posat sobre els rucs més pes del que poden portar, doncs cada vegada en hi ha més que hi volen pujar i el nombre de rucs disminueix perquè o es cansen o es moren i aleshores amb els que queden no es pot suportar tot el pes del sistema i més si a sobre els hi escatimen el menjar. I no es pot oblidar que sense rucs que estiguin sans i ben cuidats, perquè puguin treballar a gust, el sistema se’n pot anar en orris.
    D’altre banda el fons del meu post i ho he comentat amb en Miquel, en aquell cas per a mi, es per explicar que es un error molt greu intentar matar el missatger, en aquest cas els #novullpagar, perquè atacant-los no resolem el problema de fons i tard o d’hora aquest tornarà a sortir amb més força i es pot endur per endavant els que ara intenten per tots els mitjans apaivagar el foc, sense pensar que les brases per fer-lo renéixer es queden en estat latent.
    Per això jo proposava una solució, fora del lucre, que no matés cap de les parts i fos beneficiosa per Catalunya. Però desgraciadament no i ha més sord, que el que no vol escoltar.
    El partit de la meva ànima, es el PBC Partit del bé comú, emprant el sentit comú.
    Cuidat.

    • Josepm, tènten perfectament i som molt propers en les idees. Com que no puc votar els meus partits, sempre opto per CiU, com millor opció de les dolentes. Com que no en sé tant com tu d’escriure, sempre ho faig més curt confiant que ja s’entendrà. Les empreses públiques d’ara són un invent per fer política fora de la política. Moltes de les empreses d’ara van començar-les empresaris, homes emprenedors que invertiren els seus dinerets. Desorés han adquirit dimensions insospitades en el seu moment, però sovint ha estat per la gestió d’emprenedors. Però no vull polemitzar amb tu, crec que estem al mateix costat de la via. Jo sempre he estat al costat dels empresaris, i no he volgut ser empresari precisament perquè mai he tingut afany de ser ric, de guanyar més i més diners, sempre he estat content de poder-me guanyar la vida per mi i la familia.
      Mai n’he necessitat més, però comprenc que hi ha qui vulgui guanyar-ne més que jo en lluita neta.
      .

  5. Jordi Marrot ha dit:

    Moltes felicitats per la teva reflexió.
    La comparteixo de cap a peus i fa dies que explico coses molts similars a les teves sobre aquesta qüestió.
    També m’identifico plenament sobre com et defineixes políticament. No obstant en el meu cas, m’ha pogut sempre més la meva llibertat de pensament que la militància política.
    M’alegro molt de poder llegir opinions com les teves.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s