Mai, però mai, un insult ha contingut una raó per defensar una idea!


 No entenc a aquesta gent que fa de l’insult un argument en una conversa. Tampoc els que proclamen una amenaça quan no estan d’acord, ni els que fan servir una pujada de to per realçar els seus arguments i menys els que menyspreen els altres pel sol fet de no compartir idees.

Podem no estar d’acord amb el que diu una altra persona, però devem matar al portador del missatge?

Si aquest és intel·ligent, els seus arguments són coherents i de sentit comú, en podem extreure conclusions que ens permetin millorar el nostre discurs amb altres elements de judici. Sinó no és intel·ligent, ni coherent, la seva validesa cau pel seu propi pes i no val la pena argumentar-hi, ni perdre el temps.

El que sí és segur, és que insultar, en lloc d’argumentar, no ens donarà mai la raó. Més aviat farà perdre la poca que es pugui tindre.

Matar el missatger, és el camí més fàcil per les ments pobres i segurament el menys intel·ligent, doncs les raons de fons suren per sobre de qualsevol intent d’amagar-les o destruir-les i depenen de la validesa del seu contingut i no de qui les expressa.

Dic això perquè, darrerament s’ha posat de moda aquesta forma d’actuar en les xarxes socials. Aprofitant que el 2.0 és d’anada i tornada, en les sub-xarxes, comentaris a posts, tuiters i fòrums pul·lulen certs energúmens que demostren amb l’insult més barroer, la seva manca d’arguments, la seva incultura i evidencien la seva incapacitat de convivència.

M’és igual del color que siguin i l’etiqueta que defensin. Es deslegitimen en la seva forma d’actuar. Els seus insults donen mesura de la seva personalitat i vàlua.

Aquesta gent no són companys de viatge, ni per fer res, ni per anar enlloc.

Apreneu a argumentar per vosaltres mateixos, sense lemes ni etiquetes. Simplement amb raonaments. I no os deixeu entabanar pels falsos profetes que només busquen el seu propi benefici i mai pensen en el bé comú que és el de tots plegats.

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s