Que ve el Llop? S’ha acabat el temps d’amenaces i d’intentar fer por!


En Carles Capdevila en un post seu ho deia d’una forma entenedora que has de ser coherent en les teves amenaces i/o mentides, si disperses o en dius moltes, al final et passarà com aquell pastor que cridava que ve el llop i la moralitat ja la sabem tots …..

No pot ser que diguin constantment que a Catalunya hi cauran tantes plagues, perquè no estem ni en l’època ni en el lloc, ni el poble oprimit és l’opressor, ni aquí hi viu el faraó, és com el mon al inrevés.

Tot em sembla més una reacció que com en un divorci hi han hagut varies etapes, primer ignorar-nos, després depreciar-nos i finalment atacar-nos intentant fer-nos por, la conseqüència es que com que ja no ens els creiem en cap d’aquestes facetes, volem molt fermament el divorci i ara a ells els hi ve la por al cos, expressada amb aquestes reaccions extemporànies.

No han entès encara que s’ha acabat, de maltractar, d’enganyar i d’escanyar al poble Català, s’han acabat les falses promeses, les paraules incomplertes, s’ha acabat les amenaces i s’ha acabat la por.

Ara la por la tenen ells, hi ho demostren amb les seves actuacions. Por a perdre el que donaven per fet, por a perdre la mamella i per tant, por d’haver de viure amb el fruit del seu propi esforç, por de no poder pujar a la nostra esquena, por a haver d’esforçar-se, por a ser foragitats de l’EU per no poder acomplir les premisses i tantes altres pors del covard que és fa el matón.

Totes les plagues que intenten tirar-nos a sobre, són les que temen cauran sobre d’ells sense que nosaltres, pal de paller que els hi aguanta la barraca.

On s’és vist en democràcia amenaçar al poble, perquè no pugui expressar lliurament quin vol que sigui el seu destí. I aquests s’auto anomenen demòcrates? No hi ha res per sobre del poble, ni tan sols un tribunal constitucional anomenat per polítics – no pel poble – per tant de nul·la legitimitat, perquè els hi defensin les premisses d’una constitució redactada sots l’amenaça de les armes hereves d’una dictadura i no sots els desitjos del poble.

Nosaltres hem de fer el nostre camí amb els nostres esforços, ens hem de desfer de rèmores i paràsits in-desitjats, hem de fer oïdes sordes als cants de sirena que ens volen desviar del camí cap a Ítaca, l’únic camí per arribar al nostre destí, la llibertat a decidir com a poble.

El nostre no es res contra ningú, és simplement a favor de la nostra dignitat com a persones i com a Catalans, tots els respectes a les persones dels altres pobles d’Espanya o del mon, és la rebel·lió contra un Estat que ens ha estat enganyant, espoliant i escanyant des de sempre i que es resisteix a no poder seguint fen-t’ho. Per la nostre part, passi el que passi, seguirem respectant a tothom com ho hem fet fins ara, sinó millor, doncs serem més lliures per fer-ho.

Menció especial a uns Borbons hereus d’aquell de tant infaust record al 1714, als que si s’ els-hi disgrega l’estat-regne, no podran seguir “parasitant” – vivint a cos de rei – i per això, no per res més parlen de quimeres. No es una quimera que un dictador nombri un rei?

Cuita amb les plagues i que tingueu un bon dia.

#fredoomforcatalonia

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Que ve el Llop? S’ha acabat el temps d’amenaces i d’intentar fer por!

  1. Miquel Vives ha dit:

    L’altre dia vaig anar a Valencia per motius de feina, i un cop acabada la mateixa, va sorgir, com no, el tema de la possible independència de Catalunya. Desprès de un intens debat, un dels presents es va queixar de una cosa que a mi em va preocupar. Els Catalans fan molt be en defensar la seva terra, el seu poble, la seva llengua i en general la seva identitat, però que no vulguin incloure en aquest procés a la comunitat de Valencia i les Illes Balears, que ja son prou capaces de anar soles per el mon. Vaig trobar que tenia raó, que amb lo dels Països Catalans estàvem fent el mateix que Madrid amb España, Una Grande Y Libre. Deixem que la resta de comunitat de parla catalana decideixi per si mateixa i s’afegeixi o no al nostre camí.
    Miquel Vives

  2. j ha dit:

    quin escrit mes ple de coherència que has fet, no acostumo a dir gran cosa pro si et segueixo, i no puc deixar passar l’ocasió per felicitar-te quanta raó tens
    salut i sobirania
    Joan Güell

  3. josepmtorras ha dit:

    Miquel,
    Cada pal ha d’aguantar la seva vela. En els llocs on mana el partit popular, vol dir que hi ha més votants d’un color que d’un altre i els partits nacionalistes Valencians o Mallorquins són marginals. Per tant, poc hi ha a discutir si tenim en compte la seva realitat.

  4. josepmtorras ha dit:

    Joan,
    Moltes gràcies. No haig de rumiar molt per fer escrits com aquest, em sembla que en aquests moments el mes coherent és dedicar’hi la mínima atenció a les bajanades que s’arriben a dir, en tot cas m’ho prenc amb sentit de l’humor. Perquè amb interlocutors de tan poques llums ens hi faríem mal en una conversa argumentada, són talibans de la seva causa, el qual els impedeix un funcionament normal de les neurones. Parlen com els lloros, repetint tots la mateixa absurda cantarella del últim lema absurd, que li dicten els seus caps de campanya, perquè per si sols fins i tot són incapaços de dir bajanades. Es riuen les seves pròpies gràcies i fan vàlid aquell refrany Castellà que diu ” a palabras necias, oidos sordos”, que tinguis un bon dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s