L’enemic el tenim a casa. Qui impedeix realment el desenvolupament de les infraestructures a CAT.


El catedràtic emèrit de la UPC Josep Amat ha estudiat “quines serien les vàlvules de control per incidir en el desenvolupament de Catalunya, i la primera i principal són les infraestructures”.

Segons el catedràtic, utilitzant la teoria del control arriba a la conclusió que, per exemple, el manteniment de la N-2 sense desdoblar a les comarques de Girona, les dilacions en el tren de mercaderies d’ample europeu al port i cap a França o fins i tot la connexió entre l’A-2 i la B-30 a Castellbisbal, que té el pont acabat però falten les connexions, o la gestió de l’aeroport són les vàlvules més importants que l’Estat manté “tancades o obertes al mínim”.

Algú ja es pregunta a qui perjudicaria si es fessin aquestes infraestructures. I arriben a la conclusió de que Abertis-La Caixa, reduiria els seus ingressos degut a la disminució del transit en les vies de pagament que controla i aleshores faria menys “caixa”.  I segueixen dient que així potser no podrien donar el dividend anual que reparteix durant fa molt de temps a els seus socis ( a pesar de mantenir una alta deute, que no amortitza).

En una activitat que té una “molt” bona rendibilitat (de cada euro que ingressa en les autopistes € 0,15 són despeses d’explotació i € 0,85 benefici) quan més duri la rifeta millor. Però no sé si sempre es pot demanar a la gallina que posi ous d’or.

Donem la culpa al govern de Madrid, però no es pot deixar de mirar a qui per activa o per passiva en surt beneficiat, perquè probablement tingui també alguna cosa a veure-hi.

Potser ens haurem de posar les piles tots plegats i mirar una mica allà.  Hi han entitats que es disfressen de germanetes de la caritat i els seus dirigents parlen d’activitats sens ànims de lucre. Però després passa el que passa. Es digui La Caixa, Urdangarín, o algun polític de torn. Molt presumir de transparència, però mai  ens ensenyen les seves declaracions de renda -els diners en paradisos fiscals, no cal- i potser aleshores ens creurem allò de “l’ànima de la caixa” perquè sinó s’assembla més a “caixa, cobri!”

Però qui posa el cascavell al gat? Qui no té por al “monstre”? Qui no deu res o no està agafat pels bemolls?

Potser seria millor dedicar menys diners a l’obra social –que va a parar a activitats “ben especials”– i dedicar-ne més a potenciar les infraestructures. Seria un bé de Déu per Catalunya i en comptes d’ofegar la gallina, faria un país més ric i ple i hi hauria més riquesa a repartir, en suma mes ous d’or.

Jo sempre he cregut que si La Caixa, en lloc de concessions en autopistes, tingués una constructora que en fes, a Catalunya seriem els millors comunicats del món.

Aniríem tots molt millor, si es dediquessin a crear riquesa pel poble en lloc de que es perdin diners amb partits, mitjans i institucions a qui es donen préstecs que mai es tornen, o tarden molt, i a mantenir càrrecs o pitjor, repartiments de menjadores (consells d’administració i altres) a través de empreses participades.

Potser que es comencin a dir les coses pel seu nom i no com oficialment es diuen. A veure si algú posa llum a la foscor i té una visió més enllà del seu melic o de la seva butxaca, que d’espoliadors ja en tenim els nassos plens.

El que no estigui agafat en alguna cosa amb “la Caixa” que aixequi el dit adequat! Ens el creurem!

Josep M. Torras Payerol 

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s