Banques usureres de l’UE i còmplice en la usura el BCE i per tant presumptes delinqüents.


Segons la Viquipèdia: La usura és el cobrament excessiu d’interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor. Ha estat condemnada com un pecat per diverses religions i es considera delicte en la legislació sobre relacions econòmiques de gran part dels països europeus.

Anem a veure, si partim de la base d’aquesta definició i observant com es manega el diner del BCE, espero poder demostrar que s’està cometent un acte d’usura, que en teoria és penat per les pròpies lleis de l’UE.

Primer les premisses de l’argumentació:

És de tots sabut que el Banc Central Europeu, presta diners a les Banques dels països de l’UE a un interès que es dels voltants de l’1%, per ajudar al propi funcionament de les mateixes.

D’altre banda l’UE prohibeix expressament que el BCE presti diners directament als països de la comunitat, per exemple per comprar els seus bons, que per cert no entenc que tinguem una moneda única i els bons siguin per països (o potser sí que ho entenc).

En base a aquesta prohibició són les Banques dels Països de l’UE que reben els diners a aquest interès de l’1%, que compren bons – donen crèdit – a diferents països de l’UE a interessos del 5% del 10% i fins i tot del 15% dels que tenen més dificultats com Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya, Itàlia.

Evidentment aquests interessos d’usura – si algú creu que se’ls hi ha de donar altre nom que m’ho digui – recauen sobre les espatlles dels soferts ciutadans ofegant-los cada vegada més amb un deute amb interessos abusius a totes llums.

Perquè hem de pagar uns interessos de 5% 10% o 15% si el banc que ens els presta només li han costat un 1%? Es prou bona aquesta definició d’usura?

Diuen que és per culpa de la prima de risc – un eufemisme per justificar la usura -.

Evidentment tota aquesta martingala està basada en que l’UE no deixarà morir a la gallina -caure l’Euro -, perquè aleshores no hi haurien ous per a ningú o potser si que la cobdícia d’alguns ens portarà fins l’abisme.

Beppo Grillo deia l’altre dia en un programa de TV – cito textualment i d’oïdes -:Són pitjor que la màfia aquests polítics, perquè aquesta mai deixarà morir a la gallina, doncs cobra en ous, però aquests –els polítics- a més, volen matar de gana a la gallina”. I em temo que té molta raó.

El quid de la qüestió es per quins set sous el Banc Central Europeu, que al cap i a la fi és el Banc de tots els de l’UE, no posa en el mercat d’una vegada bons Europeus, a un interès mòdic i deixa de fer el joc a aquesta colla d’usurers i cràpules, que si no els hi parem els peus, mataran a la gallina. Xipre només és uns avís!

Tot plegat no deixa de ser l’evidència d’una gran hipocresia. Els diners del BCE haurien de ser per la industria productiva, que és la que dóna de menjar a les gallines.

Si en lloc d’això, es fan servir per comprar deute – molt més ben remunerat – la gallina a més de no menjar, s’endeuta encara més i al final resulta que ja no pon ous – o en pon molt pocs o raquítics – amb totes les conseqüències col·laterals: Gallines sense treball, sense gàbia, sense produir i passant gana.

Algú pot creure que aquesta política té algun sentit o porta enlloc. Potser només serveix per omplir les arques dels usurers.

La pregunta final és si la política financera de l’UE amb el BCE davant i la Merkel de ”matagallines”, farà que sortim del forat o senzillament estem cavant per fer-lo més profund.

I així ja podem concloure i demanar:

Algú pot posar ordre a aquesta disbauxa?

Si hi ha llei de la usura que l’apliquin. Sinó haurem de sortir tots al carrer –ens estan robant i ho saben– i córrer a clatellots a tota aquesta colla de sapastres que amb l’excusa de les primes de risc ens estan escanyant a tots.

És per tot això que els Bancs dels països de l’EU semblen usurers i el BCE còmplice necessari en la usura.

On són els jutges Europeus que han d’aplicar la Llei?

Josep M. Torras Payerol

Anuncis

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s