Igualada comerç. “versus” Rec.0 o com intentar posar barreres al camp.


Les idees genials, que tenen resultats genials, són de qui les ha tingut i aquest pot decidir compartir-les o no.

Si al costat de la teva botiga se’n posa una altra que ven els teus mateixos articles a millor preu, que faràs? Canviaràs d’articles, tancaràs, reduiràs el marge, denunciaràs la botiga del costat per múltiples raons,  intentaràs “cremar-la” perquè no et faci competència, decidiràs perquè ve de fora s’ha de foragitar o perquè a tu et sembla que te més avantatges que tu o qualsevol altre motiu, s’ha de tancar com sigui?

No se’n treu res d’intentar matar la gallina del veí, perquè posa mes ous que la teva.

Per aquesta mateixa manera d’actuar hauríem de veure tan per uns com pels altres, si els articles que es venen, estan fets només aquí o a fora, si es a fora a veure si les companyies que els fabriquen compleixen amb les normatives de treball, de seguretat, d’explotació infantil o en regim d’esclavatge, de comerç just i tantes altres que s’exigeixen als fabricants d’ací i no els d’allà.

També podríem demanar que tanquessin les botigues de Xinesos o paquistanesos o de qualsevol que pensem que ens fan remotament la competència deslleial i portar les coses a extrems delirants.

Amb certes premisses, tampoc es permetria la Fira, els circ, les barraques, les parades de la plaça, els concerts improvisats, ni la botiga al carrer, ni tantes altres coses, que si be no estan tan preparats com certs llocs fixos, complexen amb tot el que se’ls hi exigeix.

No hi veig res de proposta positiva mirar amb lupa els demés. La major part de les vegades no es qüestió del que fan malament els altres, sinó del que no faig be jo.

També es demana una mica de visió global. Ja sé que si jo tingués una botiga potser podria sentir-me víctima i perjudicat, però qualsevol competència perjudica, si l’únic que fem es queixar-nos. Per contra si t’ho prens com un repte i millores el que tens, aleshores possiblement també et millora el negoci en el futur.

El més bo de mi mateix ho he tret sempre quan gent molt mes espavilada que jo em trepitjava el terreny, m’han posat el bitxo al cul i m’he reinventat i moltes vegades m’he sorprès a mi mateix, doncs cada circumstancia dolenta ha fet que gires la truita i millorés la meva situació.

Queixar-sé o donar la culpa als altres no soluciona el problema, tal vegada desfoga però simplement en crea un de nou i potser d’ aquesta manera evitem pensar el que podem millorar o canviar el que no fem prou bé o que obliden de fer millor per desídia o manca de motivació.

Com deia en un post l’altre dia el propi èxit no es te intentant cremar la collita dels altres, sinó preparant i cuidant el teu terreny per intentar tenir una bona collita pròpia. Si no ho fem així no sols no tindrem el blat del veí, sinó que el propi tampoc creixerà en condicions.

Repeteixo algú d’Igualada comerç o altre em pot explicar quin benefici hi hauria per “IGUALADA” si el Rec.0 no es fes?

Evidentment portar 70.000 persones a Igualada, no es que no sigui fàcil es un miracle! Menysprear l’efecte que te sobre la marca Igualada es quan menys curt de mires o simplement producte d’una rampellada. Qui es capaç de fer això mereix tots els meus respectes i la meva admiració.

Voler involucrar l’Ajuntament en el problema es el dret al cameig, no es poden posar barreres al camp! Evidentment aquest ha de mirar pel be comú global de la ciutat i en certes coses millor que només sigui un espectador, que intenta recolzar a ambdues bandes sense prendre partit per cap. Ja som prou grandets com en coses de comerç, pensem que l’Ajuntament ha de decantar-sé per uns o altres, sinó per la Igualada global. No oblidem que l’Ajuntament és quelcom públic i el comerç quelcom privat.

Que cada pal aguanti la seva vela.

Alguna vegada m’han explicat un acudit referent a dos antics adobers d’Igualada i que podríem extrapolar a altres rams:

Resulta que passejaven dos adobers veïns de fàbrica, tot fent-la petar per Rec de sobte es troben amb un captaire barbut, del qual ves per on aquell dia se n’apiaden, i li donen una almoina cadascú. El captaire en rebre-la els hi diu: “Sóc Jesucrist i com que heu estat caritatius a mi un faré un present, un de vosaltres m’ha de demanar una cosa i li concediré, però a l’altre li donaré el doble”! Els dos adobers van quedar molt sorpresos i a la vegada van començar a rumiar com so havien de fer per demanar quelcom i que a la vegada no afavorís l’altre. Després de molta estona i davant la insistència de Jesús un d’ells li diu: “treu-me un ull”!

Fa falta dir que qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència o no!

Igualada al cap i a la fi som tots, el be comú es el be de tots, no només uns quants, no ho oblidem!

El que si es segur es que mai plou al gust de tothom i quan plou “carrers nets, calaixos eixuts” i botiguers descontents.

Que tingueu un bon dia i espero que els meus amics botiguers i dels que en sóc bon client, em perdonin.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Igualada comerç. “versus” Rec.0 o com intentar posar barreres al camp.

  1. Queen ha dit:

    Totalment d´acord amb vostè Josep.
    Jo he dit moltes vegades, per culpa de molts botiguers, no deixen que igualada creixi!!
    Jo vaig donar una idea a Marc Castells, de perque no es podria obrir un Zara,Fnac…..a les comes, que está totalment abandonat.
    Doncs ell em va dir que per motius de legislació no estaría permès fer cap d´aquestes opcions…ja que el centre quedaria abandonat.

    Jo penso que ell esta d´acord amb mi, el que passa que la pressio de molts botiguers, no deixen a Marc obrir mes espectatives laborals per la nostra ciutat. Igualada es gran, i te espai suficient per fer un centre comercial, multicines a les explanades que hi ha al costat de l´hospital.

    Pero la mentalitat tancada de molta gent , Igualada no pot creixer en cap sentit! Es una ciutat amb mentalitat de pagès tancat.

    Moltes salutacionns Josep.
    https://www.facebook.com/yolanda.queen.5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s