És clar que per una persona que creu que el ciutadà només pot exercir la democràcia cada quatre anys, és molt coherent el considerar una pèrdua de temps això de que les consultes populars, obviant que unes eleccions plebiscitàries o no, són precisament això – una consulta popular – .
Sota aquestes premisses, tampoc haurien d’existir les enquestes, que no deixen de ser – una consulta popular – i bé que en fa ús uns i altres quan els interessa, i així les fan servir com millor els hi sembla, segons els siguin o no favorables.
Mireu, quan unes persones volen fer una consulta popular, recollir unes firmes perquè es faci un referèndum popular, o volen expressar el seu descontent, o la seva opinió sobre qualsevol tema, fan simplement un exercici democràtic, i la democràcia, que ningú ho oblidi – la memòria és punyetera quan interessa – emana del poble, i no hi ha res més democràtic i pur – pel damunt del que opinin polítics i jutges – que el poble expressant la seva opinió i reivindicant el que vulgui. Perquè, que són els polítics i el jutges, sinó servidors dels poble!
El sol fet de voler prohibir l’exercici sà i democràtic, d’una consulta popular és un atemptat a la convivència pacífica i alguns s’ho haurien de fer mirar.
No és tant rellevant el resultat d’una consulta, quan simplement es tracta de conèixer l’opinió de la gent sobre un determinat tema. Ho és molt més l’oportunitat de poder expressar-la – la opinió -.
Tot polític o jutge, que estigui en contra de les consultes populars, per coherència hauria de dimitir, ells en són directe o indirectament el producte d’una – consulta popular=eleccions -.
Per tant ho som coherents amb tot o només amb el que interessa i si és això últim a dimitir senyors, perquè heu sigut elegits contra els vostres propis principis.
Es pot ser més absurd i incoherent?
Josep M. Torras Payerol
aqualata 