Consulta popular i democràcia.


És clar que per una persona que creu que el ciutadà només pot exercir la democràcia cada quatre anys, és molt coherent el considerar una pèrdua de temps això de que les consultes populars, obviant que unes eleccions plebiscitàries o no, són precisament això – una consulta popular – . 

Sota aquestes premisses, tampoc haurien d’existir les enquestes, que no deixen de ser – una consulta popular – i bé que en fa ús uns i altres quan els interessa, i així les fan servir com millor els hi sembla, segons els siguin o no favorables.

Mireu, quan unes persones volen fer una consulta popular, recollir unes firmes perquè es faci un referèndum popular, o volen expressar el seu descontent, o la seva opinió sobre qualsevol tema, fan simplement un exercici democràtic, i la democràcia, que ningú ho oblidi – la memòria és punyetera quan interessa – emana del poble, i no hi ha res més democràtic i pur – pel damunt del que opinin polítics i jutges – que el poble expressant la seva opinió i reivindicant el que vulgui. Perquè, que són els polítics i el jutges, sinó servidors dels poble!

El sol fet de voler prohibir l’exercici sà i democràtic, d’una consulta popular és un atemptat a la convivència pacífica i alguns s’ho haurien de fer mirar.

No és tant rellevant el resultat d’una consulta, quan simplement es tracta de conèixer l’opinió de la gent sobre un determinat tema. Ho és molt més l’oportunitat de poder expressar-la – la opinió -.

Tot polític o jutge, que estigui en contra de les consultes populars, per coherència hauria de dimitir, ells en són directe o indirectament el producte d’una – consulta popular=eleccions -.

Per tant ho som coherents amb tot o només amb el que interessa i si és això últim a dimitir senyors, perquè heu sigut elegits contra els vostres propis principis.

Es pot ser més absurd i incoherent?

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s