Hi ha qui pensa que la competència té la culpa de tots els seus mals – Igualada Comerç vs Rec.0 – que és una manera esbiaixada de veure les coses.


Em fascina realment com la gent posa imaginació per canviar les coses dels altres i no fa el mateix amb la seves pròpies. Si tot l’esforç i imaginació que s’està malgastant en intentar perjudicar al Rec.0, s’emprés en optimitzar els propis negocis, segur que anirien millor.

Quan s’està parlant de beneficis i de pèrdues i de la culpa que tenen uns i altres, que en tinguin o no, realment s’està parlant de competència.

Si tens competència i no et mous per optimitzar el teu negoci i intentar fer-ho millor, simplement et moriràs queixan-te del mal que et fan els altres. “Qui m’ha pres el meu formatge”, llibre de lectura recomanada.

Et pots enganyar a tu mateix – d’això se’n diu fer trampes al solitari -, dient que el rival té mes avantatges o que fa coses vorejant la il·legalitat. Que s’hauria de canviar dates perquè no ens perjudiques tant, que haurien de fer menys hores, que té millor condicions que tu, o qualsevol altra excusa… però el principal, si la clientela no traspassa la teva porta, tu no fas negoci.

Sé el que em dic perquè sóc autònom i tinc molta competència. He hagut de reinventar-me unes quantes vegades a la meva vida. I si hagués anat pel camí del proteccionisme i de donar la culpa als altres, ja faria temps que hauria tancat.

Mai se’m ha acudit demanar a l’Ajuntament que em solucionés els problemes, que impedís a un competidor que vengués als meus clients de la ciutat o que em donés subvencions per fer màrqueting del meu negoci. I en tot això jo no deixo de tenir els mateixos drets que qualsevol altre negoci a Igualada. Sens oblidar que les ajudes i subvencions als altres també les pago jo i no hi tinc cap benefici.

Un negoci és un negoci i cadascú se sap la seva. Si alguns com els d’Igualada Comerç han estat sobre protegits i ara no ho estan, que no es queixin. Els estan tractant igual o inclús millor que als demés. Repeteixo jo no tinc cap subvenció ni ajuda i em moc en les mateixes condicions que ells.

Us imagineu que tots els autònoms d’Igualada anessin a plorar a l’Ajuntament com ho fa Igualada Comerç (de fet amb els mateixos drets que ells).

El taxista, perquè n’hi han que fan la competència deslleial, els del meu ram perquè ve un de fora que ven mes barat, el restaurant, la fleca, el fruiter, el carnisser, el peixater, el mecànic, el lampista, el droguer, la parada del mercat, etc. Per què els d’Igualada Comerç han de ser diferents?

La culpa de les nostres desgràcies està repartida, una part pot ser per la situació general. L’altre perquè un mateix no canvia, pel màrqueting o per la manera de tractar als clients, l’altre doncs perquè hi ha més competència, o potser culpa del mal temps, etc. i la que sembla la més fàcil de totes – pels d’Igualada Comerç – donar la culpa al Rec.0, quelcom que té èxit, sinó no els preocuparia gens. I havent traspassat la culpa als demés ja poden anar a dormir tan tranquils!

Si els d’Igualada Comerç creuen realment que els seus negocis no funcionen per culpa del Rec.0, el dia que aquest no existeixi – que duri molt temps – veuran que es queden sense poder donar la culpa a ningú. I aleshores que faran? Se’n buscaran un altre, es culpabilitzaran entre ells, seguiran preguntant-se qui els hi ha pres el formatge?

Igualada no es pot permetre certs luxes. Un d’ells es prescindir de 70.000 visitants i no aprofitar-ho. I si algú no ho creu, és que només gaudeix mirant-se el seu melic i que l’Igualada global se n’hi en refot. I si és així perquè ens hi hem de posar tots a través de l’Ajuntament per ajudar-los?

O s’intenten aprofitar sinergies pel bé global – ja s’està fent per part de l’Ajuntament – o deixem que el “nen” faci una rebequeria fins que calli. Perquè de gana potser en passem tots i no n’hi han “uns més iguals que els altres” com a la “Granja dels Animals” d’Orwell.

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s