Buscant culpable: Igualada Comerç “versus” Rec.0


Diu un bon amic, que això que faig es picar sobre ferro fred, però jo realment no ho puc evitar, em surt de l’ànima.

La veritat és que dono moltes voltes a les coses, intentant esbrinar, el que és realitat i el que és purament demagògia o “un pour parler”. A més de les argumentacions que ja he donat en post anteriors, cada dia em trobo amb nous elements que constaten el que passa.

He anat amb una filla de compres a la Rambla – precisament a una franquícia d’uns grans magatzems, recomanada per una tenda associada a IC – i he vist com venen i les exigències de venda de la franquícia, (perquè m’ho van explicar).

Resulta que els diuen que ha de comprar un 25% de la gent que hi entra. Sinó els criden l’atenció. Hi ha càmeres i un comptador de persones a l’entrada (si aquest es bloqueja els truquen immediatament des de la central). Sembla ser que està tot controlat i amb un protocol de treball força agressiu que condiciona la venda per part de les empleades (per cert molt amables i servicials).

En sortint se’m van acudir dues coses. Una és que aquestes franquícies de roba, perquè estem parlant de roba, oi? No estan associades a IC. I l’altra que el seu establiment al centre de la ciutat –n’hi ha molts – potser també han contribuït a la baixada de les vendes de les botigues de sempre, associades a IC. Evidentment també competeixen pel “client local” i ho fan tot l’any (i ja hi són des fa temps, més que el que estem de crisi).

Suposo doncs que per IC es més fàcil buscar el culpable de tots els seus mals al Rec.0, que és una idea local d’èxit, però que porta molta “clientela de fora”, que enfrontar-se als gegants de les franquícies.

Potser perquè tenen quelcom més a veure amb la imatge de botiguers de sempre, però que amb la crisi, han estat els que han perjudicat més als fabricants i botiguers tradicionals.

Però que hi farem!. Sempre hi ha d’haver un culpable i ha de ser de casa i tenir èxit. A més no hi ha per on agafar-se per lluitar contra les franquícies, que ho tenen tot “legalíssim” i “no estan al Rec.0!”.

Per cert. Em sembla que ara poden tenir un nou problema, ja que una de les botigues del Rec.0 es possible que s’assenti permanentment en una antiga fàbrica, amb tots els “ets i uts”. Uf! Quin marró!

També es possible que alguna marca de la comarca, no present en el Rec.0 canvií la seva venda outlet en una ciutat propera, per Igualada i al Rec.

I ja no diguem si s’acabés aquell Outlet que abans tothom veia com una ”sortida” per la ciutat.

Bé, que mentre busquen culpables i els hi creixen els nans. Ja hi ha qui aprofita les sinergies creades per així augmentar el volum dels seu negoci. I de moment IC no ho aprofita i sols es queixa.

Em sembla de sentit comú, que si esmerces tots els teus esforços en destruir, t’oblides de construir i crees una espiral negativa que porta al col·lapse.

De moment els dirigents d’IC han entrat en un bucle que es retroalimenta. Evidentment no saben com desempallegar-se’n, o no troben la sortida o bé estan entossudits en tenir la raó.

Aleshores és escaient aplicar-los, allò de “errare humanum est, sed perseverare diabolicum”, s’assembla una mica que quan s’acaben les raons, es fa per “collons”. I aquesta postura evidentment no porta enlloc, ni es beneficiosa per a ningú.

En informàtica quan un programa o aplicació té un bucle et recomanen que truquis a la casa i aquests t’envien una nova versió que soluciona el problema. En aquest cas no sé on podrien trucar els d’IC per solucionar-ho.

No sé si s’adonen que amb aquesta postura s’estan posant molta part de la ciutat en contra i que molts, cansats d’aquesta manera tan retrograda i proteccionista de pensar, obvien els seus comerços.

Doncs evidentment hi ha món sense IC i la gent es cansa de tanta demagògia en boca d’aquells que s’haurien d’esmerçar en trobar idees noves. Gent oberta, per comptes d’intentar matar els que les tenen, amb una forma d’actuar més de polític, que de botiguer.

Tota aquesta parafernàlia que han muntat, per intentar presentar-se com a víctimes els hi caurà a sobre pel seu propi pes, doncs els seus mals no s’arranjaran per aquest camí.

En crearan d’altres pel seu negativisme. I ni vendran més sense el Rec.0, ni acabaran amb la crisi, ni IC solucionaran el problema dels seus botiguers canviant dades, ni tampoc l’Ajuntament els hi donarà les mateixes subvencions d’abans. Ni seria just, ni poden.

Per tant que tothom s’espavili pel seu compte, que el victimisme permanent no porta enlloc i al final cansa molt.

Apa a veure si entre tots busquem idees per millorar Igualada i el seu comerç, sense que signifiquin la mort de ningú. Tots som necessaris i tots hem de buscar el nostre camí.

Per cert i com que va tenir èxit l’”acudit” del meu amic, reafirmo: Totes les carreteres que donen a Igualada, “són d’anada i tornada”, per si algú encara ho dubte.

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s