“Si no es dóna menjar al ruc, aquest es mor”. Situació financera actual per maldestres IIª   


Ara farà uns 3 anys que vaig escriure un post sobre la situació financera en el qual l’explicava, en base un acudit de l’Eugeni i una cita del meu avi, que és la que dóna peu a l’intitulat.

Bàsicament reitero fil per randa el que vaig intentar explicar aleshores i que avui a provocat aquest canvi de rumb, exemple del qual són els posicionaments del guanyador a les eleccions Gregues i està amenaçant les Espanyoles i per extensió la forma d’actuar dels encarregats de les finances de la UE.

Per recordar primer la cita del meu avi: “Ves per on! Ara que havia ensenyat al ruc a no menjar, va i sem mor”.

És de sentit comú, – si és que encara en queda en els sapastres que dirigeixen els destins financers d’Europa – que si s’ofega a un país amb els interessos d’un deute, que evidentment no poden pagar, se’ls converteix en esclaus de la cobdícia d’alguns, que intenten matar l’animal de gana a base d’escatimar-li el menjar per cobrar ràpidament uns interessos d’usura, abans que l’animal es mori!

De fet tot està basat com explicava en l’altre post en què Europa som una unitat només en el que interessa a alguns, tenim un Euro comú, però en canvi el bons estatals dels països que la composen no ho són. I els bancs EU i altres obscurs especuladors, juguen amb les primes de risc, amb la seguretat que no deixaran caure l’Euro.

Aleshores els països més endeutats reben crèdits que només serveixen per pagar els interessos normals i els de mora el qual fa que se n’endeutin encara més, en una espiral que porta al col·lapse.

Al principi de la crisi americana de les “subprimes” i de la caiguda de Leman Brothers la Reserva Federal Americana va començar a comprar el deute públic directament, el que va significar injectar crèdit a l’economia real, sense intermediaris i a uns interessos raonables, de fet ara ja ha deixat de fer-ho, perquè l’economia real ja funciona.

A Europa entre els sapastres residuals de Leman Brothers (Dragui, Guindos, etc.), que deuen ser els que més en saben d’això, – en vista del resultat de la seva ex companyia – en col·lusió amb la troica (FMI, BCE, CE), van salvar els bancs amb els diners del poble. En lloc de saldar-los i tornar els diners als impositors (van premiar la mala gestió).

Com que no en tenien prou, es van inventar el diabòlic sistema de prohibir per Llei, que el BCE (al contrari que els americans) no pogués comprar deute publica als països i així, d’acord amb les primes de risc, premiaven de nou als bancs.

És a dir, el BCE deixava diners a l’1% als bancs i aquests en comptes de posar-los a la industria productiva a un interès raonable, els invertien especulativament en bons de risc (Espanya, Grècia, Itàlia, etc.) a uns interessos molt superiors (5-15%), basant-se en què EU no deixaria caure l’Euro.

Si els hi sobrava quelcom, ho dipositaven de nou al BCE al 0,25% abans de prestar-ho a l’economia productiva.

Clar que amb aquest sistema especulatiu i usurer, els diners no arriben a l’economia real, bé no a tot arreu.

Els alemanys, francesos i anglesos en la seva economia real és finançaven a uns interessos molt baixos i els seus bancs s’inflaven de cobrar interessos als pobres països del Sud de la UE, a els quals les seves industries els van vendre – abans de la crisi quan els feien creure que eren rics perquè estaven a la UE i al Euro – el que necessitaven i el que no (entre altres, el cas de Grècia, armes que el seu exèrcit no ha necessitat mai).

El “cervellet” del Dragui, s’està donant compte que les retallades no serveixen per sortir del forat i que els americans fent absolutament el contrari ja han sortit de la crisi i ara “a buenas horas mangas verdes”, resulta que el seu últim recurs és que el BCE compri deute publica directament als països.

El que mes m’emprenya és una frase que vaig escoltar en resposta a la pregunta de que faran ara els bancs ara: “Doncs deixaran de comprar deute públic perquè no serà ja rendible i buscaran una altra cosa a on posar-los”.

Serà a l’economia real? O seguiran fent una política especulativa i deixaran que el ruc es mori del tot, per falta de menjar?

Concloent, el de Grècia és un avís, que potser farà que els bancs, entitats financeres i poder fàctic, es posin les piles i una mica de fre a la cobdícia i la usura, perquè no sigui únicament el seu “modus vivendi”, (per a ells, sembla que en el món real no existeix res).

Per cert el canvi de l’article 135 de la inamovible Constitució Espanyola amb premeditació, nocturnitat i traïdoria, per part del govern d’en Zapatero amb la complicitat maliciosa del Partit Popular, (que no es posen d’acord a menys que algun poder fàctic els hi mani) en el qual van acordar que primer era pagar el deute abans de donar menjar el ruc (una manera d’assegurar-se el cobrament, per sobre de les necessitats dels ciutadans), és d’un cinisme i fariseisme esfereïdor i una demostració de què són marionetes de la troica.

Que comencin a tremolar, que el rellotge fa tic, tac, tic, tac i es van complint la justícia divina. Els del poble es trauran la bena dels ulls i ells moriran fent de Rei Midas.

Que tingueu un bon dia!

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s