La sacrosanta demagògia.


Suposo que les paraules d’un exdirigent socialista d’Igualada, en presentar un company de partit a una alcaldia de la Conca d’Odena dient: “que manifesta la importància de les noves fornades de joves implicats en la política, que exigeixen que es continuï lluitant per les igualtats i les oportunitats i reflexionava dels canvis que hi ha hagut en els últims anys en el panorama electoral municipal valorant-los positivament i com una opció de canvi.

Suposo que Jordi Riba a Igualada, Teo Romero a Montbui, Francisco Guisado a Òdena, són una demostració fefaent de les paraules, “joves”, “canvis”, “igualtat d’oportunitats” i “opció de canvi”.

Encara sort que en Joan Vic – Vilanova del Camí – s’hagi retirat, després d’exercir quasi tant de temps com el dictador, que segons ell va combatre i que al final semblava que volgués superar (pel que fa al temps de manar).

Per no deixar res al tinter, l’ex es diu Jordi Aymami. Sorpresa? És el mes semblant a una foto“vintage”, que en política sempre està de moda.

De veritat no sé si pensa el que diu, o és que la demagògia flueix sense control dins el seu discurs. Sembla que el més important és dir quelcom, sense dir res, això si embolcallat en aquella dialèctica, que vol prendre la gent per beneits.

Tot és més del mateix. I el no canviar res perquè tot segueixi igual. Això sí, tot, però tot, per tenir la boca a la mamella i seguir mamant durant anys i panys. Això deu ser un eufemisme de la igualtat d’oportunitats. Sempre els mateixos, sense deixar pas, no fos que els altres es donessin compte que arrapats a la mamella si viu molt bé i volguessin fer el mateix. Als enemics ni aigua, però als amics tampoc.

I tot dins l’eufemisme de voluntat de servei al poble o per acabar la feina començada, que sembla que pot durar tota una eternitat. I no marxen sinó els foten fora.

Per això tendeixen a perpetuar-se en el poder, deu ser veritat allò de l’eròtica del poder. Si no, no ho entenc. On són els: “joves”, “canvis”, “igualtat d’oportunitats” i “opció de canvi”?

Tal vegada en el farcit de les llistes, en el sí, però no.

Apa vinga, espavileu-vos que el poble comença a estar tip de alimentar sempre als mateixos, per sempre més. Vuit anys seria un període raonable i més que suficient, per no enrocar-se i deixar pas.

Això es vàlid per molts altres partits i personatges, que fan servir la mateixa demagògia, tant en l’àmbit local, com nacional, d’esquerres, de dretes, nacionalistes (del que sigui) o unionistes, etc. Així es justifica l’immobilisme de molts dirigents. Una vegada arriben a arrapar-se a la mamella,  no els desenganxa ni Déu.

I tot justificat sota el paraigua del servei al poble. Ha!

Per cert, encara no he trobat cap polític que m’expliqui d’una forma fefaent com afrontar econòmicament els seus projectes – en alguns casos faraònics (per desgràcia a Igualada en tenim algun exemple, això si sense cap pedra a les piràmides, però havent pagat per elles WTCI) – sense endeutar encara més al poble, perquè que com deia el meu avi, “amb els teus o amb els meus què de coses en faríem” oi Jordi!

Que tingueu un bon dia.

Josep M. Torras Payerol

http://anoiadiari.cat/politica/francisco-guisado-presenta-odena-ma-jordi-aymami/

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La sacrosanta demagògia.

  1. Miquel Saumell ha dit:

    Parlant de càrrecs polítics executius (alcaldes, presidents Generalitat, etc.) un conegut meu sempre diu que MÉS DE 8 ANYS ÉS CORRUPCIÓ. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s