A mi el que em semblava que la independència era primordial i que tota la resta era secundari, “ja que de fet estem rellogats de rellogats i discutim el color que pintarem les habitacions” (Romeva).
El primer que s’ha de fer dintre del sentit comú és intentar que el pis sigui nostre (independentistes) i després ja parlarem d’altres temes i en unes noves eleccions Catalanes el poble ja parlarà de què i de qui!
Si una majoria dels independentistes va estar d’acord que el president provisional seria Mas, el fet que una minoria dintre la independència ho faci a l’inrevés una qüestió “sine qua non”, no és presentable.
En una negociació s’ha de ponderar les forces de cada un i en aquest cas s’obvia.
Evidentment no es pot prescindir de CDC, sense ells no hi ha paradís i intentar que renunciïn a qui els ha portat fins aquí, em sembla una quimera.
CDC que no era independentista, han fet el canvi i gràcies a tots, ells inclosos, hem arribat fins ací, ara podem prescindir d’ells?
Tinc la impressió que en cada bogada perdem un llençol i el “tenim pressa hem de crear una República”, resulta que només és un brindis al sol.
O som tots coherents amb la relació de forces (dintre l’independentisme) i demanem el que és just i raonable o passiu bé que demà serà un altre dia.
Una assemblea, és com reunió de veïns (un orgue de gats, amb perdó), per avançar en la independència es necessiten líders i anar tots a una.
Després d’obtenir el que és primordial, podem fer totes les assemblees i reunions que es vulgui, però sempre dintre del que és raonable i de sentit comú.
En fi, que estic com molts, desil·lusionat que tan pocs arbres no ens deixin veure el bosc.
Al final resulta que els extrems es toquen i uns en el seu extremisme fan la feina als altres, als que diuen odiar, de fet la situació si no fos tràgica, seria còmica, que el que volen #PP, #PSC i C’s sigui el mateix que el que vol la#CUP i siguin aquests els que els hi facin la feina, té pebrots.
Que tingueu un bon dia.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 
Celebro la teva tornada al blog després de més de mig anys de “vacances”, amb un article que, com ja pots suposar, comparteixo.