Quan escolto el que es diu en la campanya del #20D em venen centenars de sentiments, estupefacció, emprenyament, indignació, etc. per no seguir amb més epítets, molta vergonya aliena.
El nivell és vergonyant, paupèrrim, criden per parlar, s’esgargamellen prometent impossibles, es venen l’ànima al diable, per tal d’obtenir o mantenir el poder, molts traspuen pànic de perdre el seu “modus vivendi” i altres una ansia incontrolable d’assolir-lo.
Tot plegat un guirigall de “tontos” motivats, com deia l’Emilio Duró.
Tot per vendre’ns durant 15 dies, promeses del que mai seran capaços de fer, ni de complir.
Una de les coses que em fa més gràcia de sentir, és els llocs de treball que crearan.
Des de quan l’Estat crea llocs de treball productiu, si l’únic que fan és portar el nepotisme a la seva màxima expressió, fills, germans, cosins, cunyats, coneguts i fins i tot companys d’escola ens encolomen, són aquests els llocs de treball públics i improductius els que ens prometen, que decideixen ells i paguem tots nosaltres?
Si a més el primer que fan quan es reuneix la primera vegada el nou govern, és decidir els “seus” sous i prebendes i els dels “seus” en llocs de confiança, vaja, que la caritat ben entesa comença per un mateix!
A partir del moment en què són elegits no es tornen a preocupar dels problemes reals de la societat i del bé comú, fins que no falten 15 dies per les pròximes eleccions i aleshores altra vegada tones de mentides per tornar al “qui dia passa quatre anys empeny”.
Que ho voteu o boteu bé amics.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 