De veritat que parlàvem de independència?


Del que es tractava en les passades eleccions no era del fet de discutir sobre el sexe dels àngels (perdó, àngeles segons la CUP), ni de la puresa de la raça, ni tan sols sobre la naturalesa corrupta de l’ésser humà, ni de lapidar a Maria Magdalena (el que estigui sense pecat ….), tampoc es tractava erigir-nos en jutges i separar els purs dels impurs, perquè llavors qualsevol meta superior seria impossible, en trobar-nos sense tropes o només amb tropes de talibans.

La fi era una cosa tan simple i alhora tan complicada com aconseguir la independència, per això era necessari tenir un nombre de representants (de tota mena i condició) suficient per assolir-la.

Si a la independència s’havia d’arribar-hi en convivència, doncs bé, uns i altres havien de fer concessions, però basant-nos en la proporcionalitat de forces, i mai la menor es pot superposar a la major.

Tenint en compte la provisionalitat de la legislatura, era de suposar que un cop obtingut l’objectiu principal, el poble en unes eleccions nacionalistes de CAT, posaria cadascú al seu lloc.

Ara el més calent és a l’aigüera, gràcies a una minoria de puristes de la raça #CUPnacional, que no sé si se‘n han adonat que en la seva orgia de puresa, els únics que els aplaudeixen són precisament els contraris a la independència i si els hi queda un xic de racionalitat al cervell, veuran que han aconseguit el que els nacionalistes Espanyols desitjaven i no sabien com fer-ho, els extrems es toquen i aquest n’és un exemple vivent.

Us felicito fills, ho heu aconseguit.

josep m. torras payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s