Els animals als quals els humans els hi posen una menjadora, depenen d’aquests i en aquest sentit estan subjugats, de fet la dita popular, “no mossegaràs la mà que et dóna a menjar” ho defineix perfectament.
La postura, es a dir, la impostura de la direcció del PSOE actual, és la de explicar que l’abstenció no és un suport a Rajoy, encara que l’explicació raonable d’aquest fet, està fora de la lògica i del sentit comú.
Únicament es pot explicar per la por de perdre la menjadora.
Van fer fora de la secretaria general del partit, elegit per democràcia interna, perquè simplement volia complir amb la paraula donada, cosa que sembla ser, és un pecat en política.
De fet és un engany i un menyspreu a tota la seva militància. Encara que el fariseisme, populisme, cinisme i altres istmes són la “veram causam” de la supervivència política, un polític que manté les seves promeses malauradament és el més inversemblant en política.
La “capo” de la rebel·lió, Susana Diaz, algun ex, barrut i el conjunt dels “barons” sense títol, però amb les prebendes corresponents, la van secundar, però no pel fet de la governabilitat d’Espanya – que ja veiem que es governa sola, i probablement amb més eficiència de quan els polítics no estan en funcions – sinó pel fet de conservar els seus privilegis, considerant un mal menor deixar governar a un partit de corruptes (definit com a tal, per imputats, jutges i tribunals), en comptes d’anar a unes noves eleccions, a les que tenen pànic, perquè molts d’ells pensen que faria que perdessin cadires, poder i prebendes a causa del temut daltabaix.
I no deixen de tenir raó ja que en aquesta pseudo-república bananera que es Espanya, es premia la corrupció del que mana, aparentment certa part del poble pensa que si ells manessin, també farien el mateix o sigui corrupció i nepotisme per sistema. A més corrupció, més parlamentaris electes i visca la Pepa.
Però sembla que aquests “colpistes” del PSOE no han previst, que amb la postura que ha pres actualment la gestora, a les pròximes eleccions el daltabaix encara serà més dur, pel fet d’haver traït els seus principis més elementals, d’haver perdut la credibilitat i venut la dignitat, pel plat de llenties.
Mes que res perquè en una legislatura en política a diferència del món real, es tradueix pel qui dia passa “quatre” anys empeny. Pa per avui fam per demà.
A aquesta colla de llépoles i vividors amb menjadora, el fet de saber-se tan inútils en el món real, els fa entrar en pànic i en aquest estat, perden l’esma.
Però per salvar ara la papereta, a més de fer el ridícul i permetent que a Espanya mani un partit manifestament corrupte, tindrà per ells en el futur, conseqüències més greus que si haguessin agafat el brau per les banyes, almenys no hagueren perdut la dignitat, ja que sense aquesta esdevenen uns impresentables.
La justícia divina posa en el temps, a tothom al seu lloc i la realitat serà terrible per aquests que s’han venut pel fru-fru del vellut al cul, presentant-ho com un servei a Espanya. Més cinisme, impossible.
En fi, esperarem asseguts a la porta de casa a veure passar els seus cadàvers polítics, en la pròxima legislatura, i aleshores serà el moment dels plors i cruixir de dents.
Que miserables poden ser els humans, al contrari dels animals, quan depenen d’una menjadora.
Que ho païu bé i fins a un altre.
Josep M. Torras Payerol
aqualata 