Catalans – On som, qui som, on estem?


Estem en un estat de dret o de fet?

En un estat on es passen pel forro el dret o estem en una república de fet o de dret?

Estic una mica, confós, saturat i emprenyat amb tota aquesta caòtica parafernàlia, en la que cadascú guarda la seva cadira en una banda i l’altra.

A part que no es parla del cas Gürtel, on el fiscal dóna per sobradament provat que el PP tenia una caixa B i com a conseqüència que tot el llistat de comptes escrits de la mà de Barcenas eren veritat i que membres del PP que estan en el govern van cobrar en sobres en negra.

Que el PP es va fiançar (campanyes i seu social) amb suborns d’empreses a les quals es concedien obra publica o sigui tractes de favor i prevaricació i tots saben quines són les empreses públiques i on i a qui es concedeixen les principals obres públiques.

En vista de tots aquests fets em fascina que ningú es doni per assabentat i que segueixi havent-hi el govern de lladres que hi ha, recolzat per PSOE i C’s que segon ells són implacables davant de la corrupció.

De fet el que es diferencia del PP en el cas del C’s, és que no han robat perquè encara no han governat i els del PSOE, que ara no poden robar directament a Espanya però sí que ho poden fer a alguns dels seus “cortijos”.

Parlen de legalitat i quan aquesta els hi va en contra destitueixen i traslladen jutges i fiscals i uns quants dels seus imputats és “moren” circumstancialment, abans d’anar a declarar. Deu ser d’estrès!

El cas de Catalunya ha anat de perles a alguns, per fer fum sobre què realment importa, proclamant-se els defensors de la llei, quan en realitat estan a l’altre costat de la balança, més hipocresia impossible.

Ah! Em deixava l’inefable 155, un article sense contingut, hereu del Franquisme que és interpretable com vulgui, pel partit en el poder, vaja un article de tot a cent, sense contingut i sense límits, una aberració jurídica total, que serveix per mantenir la unitat de destí universal i que no permet a ningú volar per la galàxia sideral pels segles dels segles.

L’únic que m’estranya d’aquest article xiclet, és que no l’haguessin aplicat ahir al Girona en vèncer al Madrid, donant el resultat per invàlid i castigat al Girona per tal atreviment, al Marca avui si fossin imparcials, haurien fet un titular com aquest Puigdemont: 2 – Rajoy: 1.

Visca Catalunya! Que cadascú l’estimi o la defensi com millor pugui o sàpiga i que consideri que amb el 155, som tractats com una colònia i les colònies sí que tenen tot el dret d’autodeterminació, reconegut internacionalment sens cap dubte.

Els països del voltant simplement són cooperativistes i conservadors, siguin governats per neoliberals o per socialistes, tots defensen la seva pròpia cadira i hi ha mals que volen quietud i Catalunya els hi fa remoure el cul.

Prefereixen defensar a feixistes descendents de franquistes, declarats amics de les pitjors dictadures que hi han hagut a Europa i que van costar milions de morts, abans que reconèixer a pacifistes, que l’únic que volem és treballar, que no ens robin i que ens deixin tranquils.

Com deia un del que no recordo el nom, qui oblida la història, està obligat a repetir-la

Adjunto una entrevista genial en preguntes frecuents de TV3 a Willy Toledo i Epidio José Silva, que responen a unes quantes questions.

Que tingueu un bon dia.

https://youtu.be/amE7EbvWfF4

Josep M. Torras Payerol

Anuncis

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s