Ho estem fent bé?


El meu dubte com a jugador d’escacs, és si hi ha pla B, C, D, E, …. o solament hi ha gent que va al seu aire amb tota la bona fe que vulguis, però si el contrari pot destruir el tauler o dictar les seves normes sobre la marxa, aquesta no és la resposta, ni és el camí, ni és la forma d’enfocar-ho, diem-ne que no és la tàctica per tractar tal partida amb un contrari, que te totes les armes de la força al seu cantó, el poder!

Estic més per una lluita de judo contra força bruta, que per qualsevol altre forma d’actuar.

Evidentment ha quedat demostrat, que esperar que els de fora ens reconeguin, per la gràcia de Déu, no funciona.

Malauradament tota revolució, per pacífica que sigui, necessita màrtirs i fins ara només tenim víctimes, tot el honorables que vulguis, però no donen la suficient indignació i força moral per retombar-ho tot definitivament, mes aviat els compadeixe’m a pesar del sacrifici que fan.

Les dubtes dels últims dies han sigut fatals, per al final arribar a la conclusió de què hem de presentar-nos a unes eleccions que no hem triat, ja que quan haguérem pogut fer-ho l’endemà del referèndum, sense tanta parafernàlia i per decisió pròpia.

Però les il·lusions d’uns i les pressions d’altres eren tan fortes que feien que no hi hagués mes camí que tirar endavant sense saber exactament cap a on.

Els unionistes van tots a una amb la icona de la pàtria indissoluble, unitat de destí en el univers (Un dels principis fonamentals del moviment) , amb totes les armes del poder a la seva disposició, nosaltres sembla que cada partit especula amb les cadires qué guanyarà o perdrà, prenent tal o qual decisió, i os asseguro que alguns només pensen en això, com sempre la caritat ben entesa comença per un mateix.

O anem tots a una com a poble o no arribarem enlloc, hem d’estar per sobre dels polítics, fent la política que interessa a Catalunya i no la política i la tàctica que interessa a cada partit.

En fi que no veig cap clarividència de què algú sàpiga com anar-hi i com gestionar l’endemà, els cabdills són benvinguts, però qui es posa el davant, amb un enemic que té tot el poder i les armes i els nostres van amb el clavell a la mà i un somriure.

Hem de deixar de ser germanetes de la caritat, tots els gegants tenen els peus de fang, busquem les seves debilitats, magnifiquem-les enfrontem-los entre ells mateixos i no deixem que ens trobin les nostres debilitats.

No especulem amb els amics que tenim fora d’aquí, ells també prefereixen la comoditat de les seves butaques, que la incomoditat de les idees, que les remouen.

Tots els règims establerts a vegades refugiats sota la pàtina de la democràcia, tenen com a finalitat, perpetuar-se a si mateixos i el conservadorisme està per sobre de totes les coses, les lleis democràtiques serveixen per això, per fer fora a tots els que pertorben la seva comoditat.

Fem que sentin doncs vergonya aliena als seus aliats i no menyspreem mai la seva força, més aviat aprofitem-la, sumant-la a la nostra per esquivar-los i fer-los caure, com un bon lluitador de judo.

Salut i visca Catalunya!

Josep M. Torras Payerol

Anuncis

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s