Abans d’ahir hi va haver ple a l’ajuntament i com sempre, intentaré fer una crònica informal del mateix. Aquesta vegada el tema estrella no va ser el que es tractà en l’ordre del dia del ple, sinó en les mocions. Només ressaltaré uns pocs fets i m’estendré en un comentari a un mitjà local sobre el tren i la dichosa ZF i per les abstraccions que en fan alguns, en aquest cas un tal Josep M., que diu literalment: “Si Convergència no vol la Zona Franca el tren NO es farà mai. Sembla mentida quina poca visió o quines ganes d’enganyar al personal.”
Com que aquesta és una elucubració d’alt nivell i no l’entenc, em faig algunes preguntes, per veure si d’una vegada ens aclarim tots plegats i deixem de parlar per parlar i anem realment per feina:
Em podria algú definir què vol dir exactament la Zona Franca, esmentada d’aquesta manera i què significa aquesta, per la gent que en parla?
De què parlem? De terrenys requalificats, de naus, d’indústries logístiques o productives…..? Algú em pot concretar, quin pla, quin projecte, quines indústries? Hi ha quelcom de real, quelcom sobre el paper, quelcom concret? O només és una abstracció mental de la que ningú té cap resposta, però tothom s’atreveix a parlar-ne?
Evidentment el projecte de les “parcel·les” està dibuixat i ocupa 200 Ha. Amb les connotacions que tots coneixem. Però la CZFB és un consorci públic que fa simplement la urbanització i parcel·lació de polígons i construeix les naus pertinents i que després deixa el manteniment a càrrec de l’ajuntament de torn, mentre no hi hagi cap empresa que hi vulgui anar.
Per si algú no s’ha informat, “públic” vol dir amb diners de tots. Però el CZFB no es dedica ni a posar, ni a buscar empreses, pels polígons que fa!
Per tant, perquè tantes menciones la Zona Franca, com si fos el Rei Mides?
Quins llocs de treball porta? Quin benefici porta per la Comarca? Quelcom de concret? Alguna llista, algun pla de negoci, d’indústries que hi volen venir, alguna perspectiva real, quelcom en negre sobre blanc?
Es relaciona el tren amb el polígon i jo em pregunto. Portar-hi el tren al polígon, a fer que de concret? Amb quin pla de negoci es justifica la inversió?
Fer gàbies i endeutar-se sense saber quin ocells hi aniran? I al final grans infraestructures per pagar i mantenir, el poble endeutat, les gàbies fetes i sense ocells. És això el que es vol dir quan es parla d’aquests temes? I mira que n’hi ha uns quants exemples d’aquesta manera d’actuar i que estem pagant tots plegats.
O és que algú sap quelcom que no sabem els demés – apart de la demagògia – i per això es fan les afirmacions que es fan?
En quan el tren gran per passatgers, si us llegiu el post de’n Pep Sole http://www.sintagmes.cat/2012/03/04/el-tren-aparcat-sine-die/#more-260 i els enllaços oficials al projecte del temps del tripartit, que l’acompanya, potser us adonareu que la gent que va fer els càlculs de viabilitat, eren més aviat de lletres. En el cas del Nadal ho puc assegurar, va donar classes de Català per allà el 70-71 a una novia meva anglesa, a la Universitat de Liverpool. Feia servir el llibre de Llorenç de Villalonga “Bearn” per la classe. Però de mates un cero “patatero” i no ho dic jo. Els números canten per si sols. Són de ciència ficció o potser ni se’ls van mirar i per això la magnitud de l’aberració. Pot ser que al cap i a la al fi només es tractés de posar una línia sobre el mapa per fer content al personal i de donar quatre números que ho justifiquessin, sense tenir en compte, ni el volum de passatgers, ni de mercaderies, ni la realitat del nombre d’habitants de la comarca. Vaja un tren gran d’estar per casa, però en aquest cas de paper.
Per tant, si el que es recolza amb la Taula que es vol crear, és el projecte que va fer el tripartit, potser si que tindrem una taula, però mai hi haurà cadires. De totes maneres a la taula sempre hi podem muntar un model a escala, per entretenir al personal quan es facin les reunions.
Ara bé, si hi ha una proposta nova amb cara i ulls, càlculs reals, ben fets, pla de negoci i de viabilitat que ho justifiqui, jo també m’hi apunto a demanar-ho seriosament.
Sinó, crec sincerament que hi ha coses millors i més productives amb les que ajudar a la ciutat a sortir de l’atzucac en la que està immersa. Per exemple dedicar tots els esforços possibles i imaginables a projectes com 4D Health (alguns ja ho estan fent) i pels que tinguin poca feina, doncs, el trenet a escala pot solucionar el problema. Això sí, sense posar-hi ni un cèntim.
De gastar els diners dels demés i endeutar-nos fins a les celles, ja s’ha demostrat que ho saben fer molt bé alguns polítics. Ara, per una vegada, si és que han aprés quelcom del seu estrepitós fracàs a les eleccions locals – que es reflexa amb un greu distanciament dels ciutadans i de les seves necessitats reals – que dediquin els seus esforços en anar colze a colze per resoldre els problemes que hi han. Poden fer-ho amb el partit del govern, en bé de la ciutat (els hi asseguro que seran ben rebuts) i es deixin de batalletes partidistes que no porten enlloc. Oblidin això de mirar-se el melic. Potser entre tots i amb l’esforç que està fent la societat civil, ens en sortirem. Sinó ho veig molt magre, sobretot perquè els temps que corren no donen per molt marge de maniobra. Però clar, potser estic demanat un miracle i d’aquest fins i tot a Lourdes, costa que la verge els faci.
En quant a altres mocions, ja en vaig parlar en un altre post. Estan cercant el protagonisme i la representació mediàtica que no van tenir en les eleccions i estan convertint els plens en un discutir mocions sense fi, que no tenen cap solució, ni real, ni imaginada. Proposo que presentin una moció que eviti que es presentin més mocions que no tinguin que veure amb Igualada, ni tinguin solució local. Perquè no els paguem pel lluïment personal – és un dir -, sinó perquè solucionin els problemes de la ciutat, que pels altres temes ja hi ha llocs més adequats. I sobretot faran menys el ridícul i els ciutadans tindran menys vergonya aliena de escoltar-los, com a salva-mons.
En fi, com que veig que això va en augment, després del pròxim ple, potser podrem anar a prendre, de matinada, quelcom a un “after”.
Per avui ja en tinc prou d’emocions i aquest escrit se m’ha fet i sos haurà fet llarg, si heu tingut la paciència d’arribar fins ací. Perdoneu. Ja acabo.
Que tingueu un bon dia.
Jose M. Torras Payerol
aqualata 