El PSOE y el poder del comedero o el típico OTAN (Rajoy) de entrada no!


Los animales a los que los humanos les ponen un pesebre, dependen de estos y en este sentido están subyugados, de hecho el dicho popular, “no morderás la mano que te da de comer” lo define perfectamente.

La postura, es decir, la impostura de la dirección del PSOE actual, es la de explicar que la abstención no es un apoyo a Rajoy, aunque la explicación razonable de este hecho, está fuera de la lógica y del sentido común.

Únicamente se puede explicar por el miedo a perder el comedero por el quien se mueva no sale en la foto (A. Guerra)

Echaron al secretario general del partido, elegido por democracia interna, porque simplemente quería cumplir con la palabra dada, lo que parece ser un pecado en política.

De hecho es un engaño y un menosprecio a toda su militancia. Aunque el fariseísmo, populismo, cinismo y otros istmos son la “verdaderamente causam” de la supervivencia política, pues un político que mantiene sus promesas desgraciadamente parece ser lo más inverosímil en política.

La “capo” de la rebelión, Susana Diaz, un ex, burgués y caradura y el conjunto de los “barones” sin título, pero con las prebendas correspondientes, la secundaron, pero no por el hecho de la gobernabilidad de España – que ya vemos que se gobierna sola, y probablemente con más eficiencia de cuando los políticos no están en funciones – sino por el hecho de conservar sus privilegios, considerando un mal menor dejar gobernar a un partido de corruptos (definido como tal, por imputados, jueces y tribunales), en vez de ir a unas nuevas elecciones, a las que tienen pánico, porque muchos de ellos piensan que haría que perdieran sillas, poder y prebendas debido al temido descalabro.

Y no dejan de tener razón ya que en esta pseudo-república bananera que es España, se premia la corrupción del que manda, ya que aparentemente cierta parte del pueblo piensa que si ellos mandaran, también harían lo mismo o sea corrupción y nepotismo por sistema. A más corrupción del partido que manda, más parlamentarios electos y viva la Pepa.

Pero parece que estos “golpistas” del PSOE no han previsto, que con la postura que ha tomado actualmente la gestora, aparte de la rotura interna, no olvidemos que Sánchez fue elegido por las bases, en las próximas elecciones el descalabro será aún más duro, por haber traicionado los principios democráticos más elementales, haber perdido la credibilidad y vendido la dignidad, por el plato de lentejas.

Más que nada porque en una legislatura en política a diferencia del mundo real, se traduce quien día empuja “cuatro” años pasa o sea pan para hoy y hambre para mañana.

Este grupo de chupamedias y vividores con comedero, el hecho de saberse tan inútiles en el mundo real, los hace entrar en pánico y en este estado, pierden cualquier indicio de dignidad, si es que lo tuvieran de antemano.

Pero para salvar ahora el enredo, además de hacer el ridículo permitiendo que en España mande un partido manifiestamente corrupto, tendrá para ellos en el futuro, consecuencias más graves que si hubieran cogido el toro por los cuernos, al menos no hubieran perdido la dignidad, ya que sin esta devienen unos impresentables.

La justicia divina pone a todos en su sitio y la realidad futura, será terrible para estos que se han vendido por frufrú del terciopelo, presentándolo como un servicio en España. Más cinismo, imposible.

En fin, esperaremos sentados a la puerta de casa a ver pasar sus cadáveres políticos, en la próxima legislatura, y entonces será el momento del llanto y crujir de dientes.

Que miserables pueden llegar a ser los humanos, cuando dependen de un pesebre.

Que lo digiráis bien y hasta otra.

Josep M. Torras Payerol

Publicat dins de Posts en Català | Deixa un comentari

El PSOE i el poder de la menjadora.


Els animals als quals els humans els hi posen una menjadora, depenen d’aquests i en aquest sentit estan subjugats, de fet la dita popular, “no mossegaràs la mà que et dóna a menjar” ho defineix perfectament.

La postura, es a dir, la impostura de la direcció del PSOE actual, és la de explicar que l’abstenció no és un suport a Rajoy, encara que l’explicació raonable d’aquest fet, està fora de la lògica i del sentit comú.

Únicament es pot explicar per la por de perdre la menjadora.

Van fer fora de la secretaria general del partit, elegit per democràcia interna, perquè simplement volia complir amb la paraula donada, cosa que sembla ser, és un pecat en política.

De fet és un engany i un menyspreu a tota la seva militància. Encara que el fariseisme, populisme, cinisme i altres istmes són la “veram causam” de la supervivència política, un polític que manté les seves promeses malauradament és el més inversemblant en política.

La “capo” de la rebel·lió, Susana Diaz, algun ex, barrut i el conjunt dels “barons” sense títol, però amb les prebendes corresponents, la van secundar, però no pel fet de la governabilitat d’Espanya – que ja veiem que es governa sola, i probablement amb més eficiència de quan els polítics no estan en funcions – sinó pel fet de conservar els seus privilegis, considerant un mal menor deixar governar a un partit de corruptes (definit com a tal, per imputats, jutges i tribunals), en comptes d’anar a unes noves eleccions, a les que tenen pànic, perquè molts d’ells pensen que faria que perdessin cadires, poder i prebendes a causa del temut daltabaix.

I no deixen de tenir raó ja que en aquesta pseudo-república bananera que es Espanya, es premia la corrupció del que mana, aparentment certa part del poble pensa que si ells manessin, també farien el mateix o sigui corrupció i nepotisme per sistema. A més corrupció, més parlamentaris electes i visca la Pepa.

Però sembla que aquests “colpistes” del PSOE no han previst, que amb la postura que ha pres actualment la gestora, a les pròximes eleccions el daltabaix encara serà més dur, pel fet d’haver traït els seus principis més elementals, d’haver perdut la credibilitat i venut la dignitat, pel plat de llenties.

Mes que res perquè en una legislatura en política a diferència del món real, es tradueix pel qui dia passa “quatre” anys empeny. Pa per avui fam per demà.

A aquesta colla de llépoles i vividors amb menjadora, el fet de saber-se tan inútils en el món real, els fa entrar en pànic i en aquest estat, perden l’esma.

Però per salvar ara la papereta, a més de fer el ridícul i permetent que a Espanya mani un partit manifestament corrupte, tindrà per ells en el futur, conseqüències més greus que si haguessin agafat el brau per les banyes, almenys no hagueren perdut la dignitat, ja que sense aquesta esdevenen uns impresentables.

La justícia divina posa en el temps, a tothom al seu lloc i la realitat serà terrible per aquests que s’han venut pel fru-fru del vellut al cul, presentant-ho com un servei a Espanya. Més cinisme, impossible.


En fi, esperarem asseguts a la porta de casa a veure passar els seus cadàvers polítics, en la pròxima legislatura, i aleshores serà el moment dels plors i cruixir de dents.

Que miserables poden ser els humans, al contrari dels animals, quan depenen d’una menjadora.

Que ho païu bé i fins a un altre.

Josep M. Torras Payerol

Publicat dins de Posts en Català | Deixa un comentari

De què serveix la UE en realitat.


El fet és que al entrar a la comunitat, els països del Sud d’Europa, es van creure de sobte rics, amb l’euro i les ajudes europees, com algú al qui li ha tocat la loteria, de fet van gastar com si fossin rics, facilitat de crèdit, interessos baixos, etc.

Van viure per sobre de les seves possibilitats un temps, van comprar tot el que podien i el que no, majoritàriament als països rics de la comunitat i van crear un deute, a causa del ritme de vida, que ara estem pagant tots plegats.

Després de la festa, es van despertar amb un panorama desolador, algú havia de pagar la factura. Aleshores van venir els plors i el cruixir de dents, els bancs van salvar la seva disbauxa a costa dels de sempre, quan tenien beneficis lleonins a costa d’operacions arriscades, aquests anaven a les seves butxaques, quan hi va haver pèrdues, aquestes a costa del poble (rescat bancari).

Si no haguéssim estat a la comunitat, els nostres actors econòmics haurien tingut la solució que sempre teníem abans, per pagar les disbauxes, devaluar la moneda, però com que estaven a la UE, això no podia ser, d’altra banda tampoc podien tirar del crèdit, els bancs havien abusat d’aquest factor i només en quedava una solució, estrènyer el cinturó als de sempre.

Ser de la comunitat només permet maniobrar en un sentit, el de  les apujades d’impostos, retallades, baixades de sous i acomiadaments, tot per poder tornar els diners que “tant desinteressament” ens van prestar, perquè ens sentíssim rics per una temporada i després ens tinguessin agafats pels bemolls a l’hora de tornar-los. Tot això te un efecte devastador sobre l’economia de varis països de la comunitat.

Vaig sentir una frase molt assenyada quan Argentina va fer el “corralito”, que em va fer pensar en el seu temps quin seria el final de tota la disbauxa: “Un país de pobres, no pot tenir una moneda de rics”, en aquell cas el peso pel dòlar i en el nostre l’euro per la pesseta i axis ens va.

Anglaterra, ja s’havia guardat algun as a la màniga, la lliura esterlina, que no l’euro i el xec agrícola del qual ningú en parla però existeix, que és una forma rocambolesca de tornar part del que deien que hi posaven els Anglesos.

Ara amb el Brexit, Anglaterra podrà fer el que vulgui amb la seva economia sense que l’encotillin les normes l’eix Franco-Alemany, que són els creditors del deute dels pobres de la comunitat i els que dicten les normes. Simplement ha marcat un camí, encara que molt més difícil de recórrer, pels que tinguin les mateixes pretensions.

A altres efectes no podem obviar que Anglaterra és la democràcia més madura d’Europa i que hi ha països de la comunitat, que només esmenten la democràcia, pel que els interessa. Per certs fets tracten els ciutadans, que són els que els han votat, d’inútils per prendre certes decisions en referèndum, clar que ells, els polítics, no se’n adonen que són la suma de la inutilitat dels seus votants, en matemàtiques en diríem un inútil elevat a la enèsima.

Tot plegat em recorda aquelles repúbliques bananeres a les quals el banc mundial els hi deixava diners pel seu desenvolupament, s’ho gastaven tot en armes, que els hi venien els països creditors per fer les seves guerres, pagar els luxes dels seus dirigents i després el deute s’havia de retornar amb la penúria del poble, tot un negoci rodó pels subministradors i pels sàtrapes del govern. Ja sé que la comparació és una mica agosarada, però per exemple a Grècia van comprar a través del suborn, molt material militar majoritàriament a Alemanya-França, que no necessitaven i que ara l’estan pagant, entre moltes altres coses.

A la resta de també ens ha passat quelcom semblant. Un avantatge tenir una moneda comuna, si, però a quin preu? Com deia més amunt, moneda de rics en país de pobres. Se n’ha beneficiat banca i poders fàctics, en forma de grups de pressió anomenats “lobbies” i ara ho paguem els entre tots. Talment com deia més amunt, podem comparar als països pobres de la UE a una república bananera i el BCE dels rics a l’FMI. En resum, quedar-se amb els guanys i socialitzar les pèrdues.

Ara després del Brexit s’ha de pair tot plegat i se’n poden extreure conclusions per un futur, de fet jo he d’arribat a la conclusió que els actors econòmics de la UE van al vent que bufa i com endevins són un desastre, diuen preveure quelcom i en canvi els esdeveniments sempre els superen i aquests són els que dicten les normes! Que Deu ens agafi confessats.

Que ho païu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

 

Publicat dins de Posts en Català | Deixa un comentari

El corredor ferroviari mediterrani i altres vies parasitades


Sempre que sento parlar sobre un tema especial com aquest, em pregunto el perquè des dels poders fàctics de Catalunya no s’ha fet una pressió més forta, que si s’ha emprat per mantenir certes concessions administratives per part d’aquests i quan parlo d’aquests, parlo de Caixabanc i la inefable Fundació “sense ànim de lucre” de la Caixa, propietària de les concessions administratives i dels valors industrials, abans monopolis de l’Estat, a través de Criteria.

Ja hem vist d’una banda el poder que té la Caixa sobre Foment, amb l’endarreriment obres absolutament necessàries per a la circulació viaria de Catalunya en ares de poder ser bonificats per pèrdua de trànsit a les “seves” autopistes concesionades, cosa que fa que sigui més barat no fer l’autovia, que pagar les indemnitzacions, a més d’haver-la de fer, menstenint dels morts i ferits, dels danys materials, del cost que suposa tot plegat a les asseguradores i als serveis públics, sanitat, bombers i altres.

Parlo dels desdoblaments a autovia de les carreteres nacionals de Tarragona i de Girona, que ja han sigut la causa de molts accidents amb morts i ferits com a danys col·laterals i motiu de moltes protestes mai resoltes pels polítics de partits finançats per la “sense ànim de lucre” i evidentment tampoc per Fomento.

Però la Caixa només mira per això, per “la caixa”.

El fet és que si es fessin aquests desdoblaments, les seves concessions administratives tindrien menys ingressos, com ja va passar amb l’autovia a Lleida, que va tardar 20 anys a ser una realitat i va causar 200 morts sense comptar els ferits, a 10 per any.

Per la Caixa l’obertura d’aquesta autovia va suposar una pèrdua del 4% dels seus ingressos, que si considerem que els van tenir durant 20 anys, entendreu que no tinguessin en compte els “danys col·laterals”!

Per tant i fent una extrapolació de la teoria, hem de dir que a la Caixa no li interessa el corredor Mediterrani.

Per què?

Doncs molt senzill, un tren de mercaderies pot portar una infinitat de contenidors, que equivalen a molts camions i aleshores la manca d’aquests, ja que els trens amb els contenidors, evidentment no passen per l’autopista de pagament i no consumeixen gasoil, faria que la disminució del volum de transport per carretera fos enorme a Catalunya i a França on també hi tenen interessos i les pèrdues o no ingressos, per dues empreses de la Fundació La Caixa participades per Criteria, Abertis i Repsol, els hi suposarien una gran disminució dels seus beneficis.

És per això que dic que no he vist mai a la Caixa recolzar el corredor Mediterrani i evidentment els seus amics, els caps de Foment, als que els hi correspondran menjadores dites portes giratòries, quan pleguin, ja els hi va bé i no mouran un dit per aquest factor, els de Madrid en tenen la culpa, però l’enemic també el tenim a casa.

Per veure la importància a petita escala del que suposaria el corredor Mediterrani, només un simple exemple d’un ram que conec molt bé. Portar un contenidor de pells, de Noruega a Barcelona costa els voltants de € 3.000, el mateix contenidor portat als competidors del Nord d’Itàlia per tren, costa uns € 600, si extrapolem aquestes dades a tota la indústria, l’estalvi és immens i també a efectes de costos industrials, competitivitat, riscos per carretera i de medi ambient entre altres.

És evident que les grans empreses instal·lades prop del corredor Mediterrani, tindrien unes avantatges molt competitives quant a la logística i a les facilitats derivades, que faria que fos més interessant com a destí d’inversions industrials, amb el corresponent augment dels llocs de treball qualificats que això suposaria, i de generació de riquesa, a part de la facilitat de comunicació portuària amb el transit de contenidors, del món cap al Mediterrani i d’aquest cap Europa i el món.

Però tot això senyors, no interessa a unes ments curtes de mires, que només volen el seu benefici a curt termini, parasitant els corredors de transport amb concessions que ja fa anys que estan totalment amortitzades (unes quantes vegades) i impedint-ne de noves que no siguin controlades per ells.

Sense parlar d’uns partits polítics i uns mitjans que són dependents d’aquesta gent “tan caritativa”, que els finança a “sine die”, sense interès o amb un interès molt baix i que mai salden el deute, cosa que també ho fan amb els mitjans, amb la propaganda diària de les empreses i fundacions del seu grup, per tenir sempre la paella pel mànec, perquè uns els hi permetin, i perquè no escampin els seus tripijocs, els altres.

Evidentment el cost d’aquesta manera tan mafiosa d’actuar, el paguem entre tots. “Tu ets l’estrella”!

De tot això se’n deu dir obra social! I de tu, l’estrellat!

Publicat dins de Posts en Català | Deixa un comentari

Estadístiques del CAT salut. Una manera de malbaratar els diners que no tenim.


Com molts de vosaltres ja sabeu, des de fa un temps faig diàlisis i aquesta l’he fet en dos centres un de Reus i l’Hospital d’Igualada, de fet el de Reus és privat, crec que d’uns alemanys i el d’Igualada públic, un dia us explicaré les diferències entre l’un i l’altre, però avui no toca.

Només dir que estic encantat amb el de l’Hospital d’Igualada i amb el seu magnífic personal d’infermeria, per la seva dedicació, tracte, paciència i empatia amb tots els malats, tinguin el caràcter que tinguin, els saben tractar de meravella i amb tota la professionalitat d’aquest món.

Però el fet que vull explicar avui, és el d’una enquesta que van intentar fer-me des del CAT salut i que és el motiu del meu escrit.

Doncs bé anem al tema.

Resulta que l’altre dia em truquen del CAT salut demanant-me si anava a diàlisi i que em volien fer una enquesta. Que si privada, que si ho gravem però no farem servir personalment, que només és per generalitzar els resultats, etc. Accedeixo de mala gana, puix que no m’agraden fer enquestes, però penso que pot ser útil per millorar el servei.

L’entrevistador era jove i bastant amable.

Primera pregunta és si faig diàlisi i on la faig, de fet li contesto que ho he fet en dos llocs i que li podria explicar el que veig millorable en qualsevol dels dos centres. Em diu que només ho pot fer amb un i que em cenyeixi a les preguntes. De fet em diu que haig de respondre de la següent manera: Molt satisfet, satisfet, bé, poc satisfet o gens satisfet, o quelcom semblant.

Hagués preferit per guanyar temps una nota de l’1 al 5, però es veu que no va així.

D’entrada les respostes del qüestionari s’assemblen molt que les que em fan quan porto el cotxe a arreglar i em truquen des de WW, per veure com m’ha semblat. Pesats!

La primera pregunta es refereix al transport fins al centre, amb les ambulàncies de la privatització del servei. Li responc que de les ambulàncies en tinc un mal record de quan en vaig anar a fer el catèter a Sabadell (4 hores d’espera i una ambulància amb mal funcionament de l’aire condicionat, 40° a l’exterior). Em diu que em limiti a contestar les respostes preprogramades. Li dic que faig servir el meu propi transport, perquè després de l’experiència ja no me’n refio. Queda una mica sorprès, però seguim.

Em pregunta com trobo la sala d’espera de la diàlisi, li dic si és que una sala d’espera ha de tenir quelcom d’especial, em diu que si us plau, li respongui amb alguna de les respostes explicitades. Li dic que no sé exactament que dir, que hi posi que està bé. O sigui normal.

Em pregunta que em sembla el personal sanitari que m’atén. Jo li pregunto a qui es refereix als metxes o les infermeres, em diu que en general, jo li dic que no sé què respondre en general, que bé, que depèn,…… em diu que li doni la resposta programada, ho faig dient que estic satisfet.

Em pregunta que respongui, sobre el menjar que ens donen (un entrepà i aigua), li dic que ha de tenir d’especial el menjar que ens donen, que no sé què vol que li digui. Tres estrelles Michelin no és, però és menjable. Una mica de nervis i em diu que a veure perquè no responc amb les respostes programades. Li dic que ho trobo bé.

Em pregunta si m’ha informat sobre la dieta que he de seguir perquè faig diàlisi, els hi dic que en general si i que jo m’he informat de banda. Bastant nerviós em diu que em limiti a contestar una de les cinc opcions. Dic que bé.

Em pregunta a veure si m’han informat bé del manteniment del catèter, li dic que quin manteniment se suposa que haig de fer, que el tapen quan acabo la diàlisi i que em van dir que no el mullés, però que no entenc a quin manteniment es refereix, el xicot ja molt nerviós em diu que no entén perquè no puc respondre amb una de les respostes preprogramades jo li dic, que perquè no crec que les preguntes siguin les adequades per poder després millorar un servei.

Em diu que no dec veure la importància de fer aquest qüestionari o de la seva necessitat, li dic que han sigut ells els que hi deuen tenir interès, doncs són ells els que m’han trucat.

Em respon que com no m’interessa, em penjarà i el farà amb altres persones que si els interessa fer-lo. Bona tarda, bona tarda i passiu bé.

Fins aquí el qüestionari frustrat, la veritat que no entenc en què pot millorar el servei un qüestionari tan genèric, simplement es deu fer servir perquè el polític de torn posi una nota al servei i al centre i ho publiqui o ho faci públic per altres mitjans, sense cap intenció de millorar-lo o simplement per fer propaganda política, acompanyada de xifres per fer veure que es preocupen pel servei.

No sé si l’enquesta pretén que les cadires de la sala d’espera siguin butaques encoixinades, que els entrepans els faci un cuiner de moda o si els del personal sanitari, siguin tots iguals, que per les dietes i el manteniment dels catèters es publiqui un llibre o simplement volen posar nota com si fos un restaurant a Internet.

De fet l’única queixa que és generalitzada, és la del servei d’ambulàncies, que és una concessió privada, en la que el benefici dels socis es tradueix en un empitjorament del servei.

La veritat és que si a mi m’haguessin preguntat el que pensava, que es podia millorar o optimitzar del servei de diàlisi i/o quins avantatges o inconvenients hi trobava entre aquest i el privat de Reus, potser els hi hauria fet algunes indicacions útils.

El qüestionari m’ha semblat d’una inutilitat total, solament per satisfer a algun cap polític i a l’empresa que fa les enquestes, perquè les deu cobrar oi? En detriment d’altres usos més útils d’aquests diners en temps de retallades.

Però segur que n’hi ha que tenen altres prioritats abans de les essencials o simplement no tenen clares les prioritats, per desconeixement o per manca d’intel·ligència i es preocupen més per la forma, que pel fons.

Per cert i en descarrega del jove que va intentar fer el qüestionari amb mi, li dono les meves excuses, ja sé que ell només feia la seva feina i no en te cap culpa.

Que ho enquesteu bé i fins a un altre.

Josep M. Torras Payerol

Publicat dins de Posts en Català | 2 comentaris

De veritat que parlàvem de independència?


Del que es tractava en les passades eleccions no era del fet de discutir sobre el sexe dels àngels (perdó, àngeles segons la CUP), ni de la puresa de la raça, ni tan sols sobre la naturalesa corrupta de l’ésser humà, ni de lapidar a Maria Magdalena (el que estigui sense pecat ….), tampoc es tractava erigir-nos en jutges i separar els purs dels impurs, perquè llavors qualsevol meta superior seria impossible, en trobar-nos sense tropes o només amb tropes de talibans.

La fi era una cosa tan simple i alhora tan complicada com aconseguir la independència, per això era necessari tenir un nombre de representants (de tota mena i condició) suficient per assolir-la.

Si a la independència s’havia d’arribar-hi en convivència, doncs bé, uns i altres havien de fer concessions, però basant-nos en la proporcionalitat de forces, i mai la menor es pot superposar a la major.

Tenint en compte la provisionalitat de la legislatura, era de suposar que un cop obtingut l’objectiu principal, el poble en unes eleccions nacionalistes de CAT, posaria cadascú al seu lloc.

Ara el més calent és a l’aigüera, gràcies a una minoria de puristes de la raça #CUPnacional, que no sé si se‘n han adonat que en la seva orgia de puresa, els únics que els aplaudeixen són precisament els contraris a la independència i si els hi queda un xic de racionalitat al cervell, veuran que han aconseguit el que els nacionalistes Espanyols desitjaven i no sabien com fer-ho, els extrems es toquen i aquest n’és un exemple vivent.

Us felicito fills, ho heu aconseguit.

josep m. torras payerol

Publicat dins de Posts en Català | Deixa un comentari

Bon Nadal i Feliç any nou – Merry Christmas and Happy New year


_DSC9406-SNOW-002.jpg

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari