Joan Vic i Adzet l’alcalde de Vilanova del Camí i les paradoxes.


Recordo l’any 1968, a d’universitat de Barcelona en plena revolució estudiantil, com a ressò de la revolta d’estudiants a França encapçalada per l’Enric “el roig”.

Un dia qualsevol al pati de lletres de l’universitat Central una conversa, més o menys com segueix:

– Ei! Joan, que hi fas aquí?

– Avui hi ha manifestació i estic esperant que comenci.

– Però tu no estudies aquí, oi?

– No però vaig a tot les manifestacions.

– Bé, jo vaig cap a classe. (No és que jo fos un estudiant model, però escollia les meves pròpies “guerres”).

Poca estona desprès la manifestació començava, una de les vegades van trencar la porta de les dependències del Rector, van fer servir un banc com ariet i van destrossar el contingut d’una sala.

La policia entrava a dins al recinte, fins i tot a cavall, repartint a tort i a dret, molts dels manifestants es refugiaven en les aules on es donava classe, en recordo un que d’una puntada de peu va fer caure un gran vitrall, sota la mirada estordida de tots els estudiants que estaven en l’aula.

Eren mes o menys les manifestacions contra el franquisme, per la llibertat, contra la gerra del Vietnam, etc.

Bé el meu amic Joan no se’n perdia una, no sé el que estudiava, però no crec que tingues temps per acabar cap carrera.

Una vegada arribada la democràcia, es va presentar per alcalde a la primera legislatura democràtica, com a mèrits, esser lluitador contra el franquisme, i ara 30 anys després encara és alcalde.

La paradoxa és la següent:

Lluitava conta un dictador que va estar 40 anys en el poder, a ell només ni falten 10 i ara en hi han que lluiten perquè ho deixi d’una vegada. En això no vull dir que sigui un dictador, però el poder corromp i a vegades ha actuat d’una manera semblant a ho que ell avanç detestaba.

Feia manifestacions i ara que mana les critica i les intenta reprimir, estava en el bàndol dels manifestants i ara està a l’altre banda.

Les manifestacions de l’universitat eren amb violència per ambdues parts i ell estava en una d’elles.

Francament, haver anat a manifestacions per comptes d’estudiar no crec que sigui un mèrit, per estar 30 anys d’alcalde, crec que tant de temps manant genera de “per se“ corrupció “el poder corromp” i tal vegada hauria de reflexionar si s’ha tornat allò que detestava i lluitava per fer fora.

Amb les meves paraules no estic donant recolzament a la gent que protesta amb violència, deu me’n guardi, però si que voldria que en Joan reflexiones, perquè ara ell està en el bàndol oposat.

Estar arrapat a una cadira durant tant de temps no és adret per la democràcia, perquè sembla que aquesta persona faci ja molt de temps que hagi arribat a límit de la seva capacitat i no sigui bo per res més i fins i tot barri el pas a companys, amb tota probabilitat amb idees i il·lusions, més fresques que les seves.

Joan ves-te’n a casa faràs un favor a la democràcia i a tu mateix, la teva lluita actual només és per conservar la cadira, que no és teva, encara que tu creguis que si.

Amic Joan fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: La meva més ferma repulsa per la gent que creu que amb violència pot aconseguir les coses dintre de la democràcia i la meva més ferma demanda a que no es deixi, que els mal dits demòcrates, s’arrapin a la cadira durant tant de temps i acabin sent una imatge, de lo que ells més odiaven i per lo que lluitaven en contra.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s