Exercici de higiene democrática per la meva part o la meva crònica del congrés dels meus, CDC.


Fa dies que reflexiono, si he o no he de parlar sobre el meu partit CDC, internament ja ho he fet, la critica es bona si no s’aspira al lloc del criticat, sinó no es fa per enveja o si simplement es fa amb el cor a la ma i deixant d’imaginació lliure, també encara que objectiva la critica ha de ser sincera, veraç i que surti de l’ànima.

No sé si jo compleixo aquestes premisses que estableixo jo mateix, però ho intento i si no ho faig, educadament admeto la critica o la discrepància, mai no he aprés res de ningú que em donés per la seguida i si d’una critica lliure.

Excusat dons per aquest introit, passo a donar la meva opinió sobre el congrés de Convergència que era per cert el meu primer i pot ser serà el darrer si les coses no canvien molt.

Massa parafernàlia, molt professional i espectacular la posta en escena, xapó per la trobada de blogaires, realment enriquidora, sobre tot per part dels independents, un encert deixar entrada lliure a la ponència 4. En Marc Vidal http://www.marcvidal.cat/ realment brillant, el seu “Power point” Sociopolítica 2.0, per la seva senzillesa, la seva concreció i la definició de política, com a article de consum:

Imaginem:
Empresa amb producte ineficient, escolta als clients cada 4 anys, menteix descaradament, critica a la competència constantment, no pots reclamar mai.
Compraríem el seu producte?

Jo la trobo simplement genial, servirà perquè algú es replantegi el fons i les formes? Esperem que si.

Ho sento si algú s’ofèn, però a l’escenari només hi vaig veure un polític de veritat, en Jordi Pujol, ell com sempre, autèntic, fresc, improvisador, comunicador com pocs, dona trempera i encara que el seu discurs no té rés de nou, és engrescador, la resta, un discurs de executiu, més fred que res més, la major part de les vegades llegit fil per randa, sense cap ironia divertida, sense cap improvisació, es nota un cansament i un massa temps a la cadira, una cadira que no és la bona, la que es voldria; la “claca” un deu!

Les ponències m’hi sobren, sembla un concurs de correctors de text, algunes vegades, molt poques, hi ha realment una proposta de canvi amb idees i solucions noves i factibles, la majoria d’esmenes serveixen per corregir, la gramàtica, la semàntica o el sentit d’una paraula. Això passa quan les propostes venen de dalt i no de baix. Realment molt atapeït tot plegat, però el minut de gloria per alguns és impagable, resumint hi ha millors maneres d’aprofitar el temps.

Valdria més fer un concurs previ d’idees i les més bones fossin escollides per la trobada dels ideòlegs, les millors fossin premiades amb la possibilitat que els mateixos innovadors hi col·laborin en posar-les en pràctica,. Però clar els “versos solts” no interessen massa, podrien revoltar el galliner.

Francament ja sé que som els “millors“, però jo no vaig anar a un congrés de “Greenpeace” ho dic per la cartolina verda de les aprovacions multitudinàries, ni som el partit comunista de Bulgària “quasi total unanimitat“, crec que hi ha molt poca crítica interna i si la que hi ha és real i no per aconseguir un lloc en la direcció, no es nota, al final el si “bwana” (que no “buana“), serveix per mantenir la cadira i el “modus vivendi” i ho entenc, dons realment amb les coses de menjar no es juga, però que ho sapiguem tots.

Crec que realment aquest no és el camí, si es vol avançar, contactar amb els votants i evitar la desafecció, de la qual tan se’n parla, hem de ser més demòcrates de fet i menys de paraula, com jo dic sempre, si tu no dones exemple, com vols que els demés et segueixin.

Finalment, no entenc les grans contradiccions de les ponències amb la realitat:

No es pot definir la Casa Gran com a paraigües per tots els Catalanistes i a la vegada discutir a veure si ens des-federem, en que quedem?

No es pot parlar de re-fundar el catalanisme i a la vegada no parlar de re-fundar Convergència, perquè si els altres i nosaltres no?

No es pot parlar de regeneració democràtica i a la vegada la major part dels càrrecs ser proposats des de dalt, perquè democràcia pels demés i no per nosaltres?

En fi com que no puc anar contra majories de més del 90 % dec estar equivocat i els altres deuen tenir raó, axis que perdoneu les meves reflexions en veu alta i no em feu cas perquè soc una minoria, molt minoritària i amb això no es va enlloc.

De totes maneres humilment invito, molt cordialment, als que trobin coherència en les meves reflexions i als que les vulguin refutar, a discutir-ho, el meu respecte per la diferencia conseqüent es mol gran.

Bé avui tocava parlar dels meus. Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

PD: Ah! Les pròximes eleccions les guanyarem segur, però més perquè som els menys dolents, que no pas pel contrari i si us plau no tocar al nostre aliat natural ERC, que és qüestió de fer País i sols no manarem mai més. Ja sé que les cadires de “vellut” enganxen molt, però entre la gent d’Esquerra en hi ha que tenen molta coherència i aquests se’n adonaran compte a temps, que el país no es pot deixar en mans de qualsevol, només per les cadires.

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Exercici de higiene democrática per la meva part o la meva crònica del congrés dels meus, CDC.

  1. Miquel Saumell ha dit:

    Bon dia Josep M,.Penso més o menys el mateix però no ho he volgut posar així al meu blog, tan clar com ho has fet tu, negre sobre blanc, ja que jo m’ho miro des de fora i no voldria que em diguessin “mira aquest, a sobre que l’hem convidat al congrés encara ens critica, segur que és sociata (o esquerrà, o “peperu”, o “sitadà”, o de l’altra crosta). M’ha semblat que seria millor -i possiblement més efectiu- que aquesta tasca la fes un de dintre i veig que almenys un ja ho ha fet. Et felicito i espero que et facin cas, almenys que ho tinguin en compte.Però no oblidis mai una cosa: el problema comença quan en comptes d’escollir nosaltres les persones que volem votar són ells, els “politburós” dels partits, els que fan una llista tancada i et diuen “lo tomas o lo dejas”. I si llavors tu dius “però com es possible que hi poseu aquest element a la llista si tothom sap que és un bandarra, o un inútil, o un …?”, ells et contesten amb suficiència “això és el que hi ha, si sabessis els compromisos i l’encaje de bolillos que hem hagut de fer, etc.”. I és en aquest punt quan comença a fer-se evident la desafecció política del ciutadà que tan semblen lamentar els partits com poc o res fan per evitar-la.Novament felicitats per la teva valentia però suposo que no et sorprendrà si et dic que tal com estan les coses no arribaràs mai a alcalde de la teva ciutat. Els “versos sueltos” no agraden enlloc.

  2. Albert ha dit:

    Hola! Sóc el jove que va seure al teu costat el dia del col·loqui. Si t’interessa, el meu bloc és el següent: albert-bir.blogspot.comMolta sort!

  3. Cristòfol ha dit:

    HolaTambé hi era, amb els blogaires i després a la ponència I. Entenc la visió que ens dones, però haig de dir que vàrem tenir llibertat total per fer, veure i explicar en temps real, cadascú segons el seu enteniment.Per això, nota alta en transparència. La resta … de més verdes en maduren.

  4. Climent ha dit:

    Bon dia Josep M. Encara que no comparteixo la majoria dels teus comentaris, al menys en la seva totalitat, aquest vegada has posat el dit a la nafra en parlar de com “funcionen” els congressos, els nostres i els dels altres, estiguen segur. Jo vaig empassar-me el dos anteriors de CDC i la cosa no ha canviat i no canvia des de la base, sino mira qui son els representants de l’Anoia que hi assiteixen repetidament. No se si a totes les comarques passa el mateix, peró a la nostra, sempre son els mateixos, des de fa masses anys, que remenen les cireres i es reparteixen les cadires. I no per mérits, perqué pots perdre una alcaldia i saps que aixó tindrà un càrrec conpensatori, que tindrás una altra cadira. Acabo de consultar un diccionari i a de la entrada Democràciaen diu “Govern en què el poble exerceix la sobirania”.Potser ens falta interpretar que vol dir sobirania, que per alguns sembla ser que es tradueix en “.. tu calla i fes el que dic”.Climent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s