“Errare humanum est, diabolicum perseverare”


Errar es humà, però diabòlic perseverar en els errors.

Avui parlaré de perquè soc com soc, escric com escric i dic el que dic. Potser trobareu a faltar aquella crítica punyent, però avui ni en tinc ganes, ni crec que toqui. Ja n’hi ha prou amb la que cau. De la situació actual que cadascú en tregui les conseqüències i els paral·lelismes que cregui adients.

Una bona part de la meva moral me la va inculcar el meu pare, home dur i recte, tant amb els seus com per la seva forma d’actuar. Em va fer comprendre el que era la honradesa, l’ètica i la paraula donada. Em va ensenyar a no mentir, a no ser hipòcrita i a enfrontar-me a les meves debilitats. Em va inculcar que un home (en el sentit genèric de la paraula i per tant sense connotacions masclistes) ha de tenir aquestes qualitats tant en el seu pensar, en el seu dir, en el seu quefer i ha d’aprendre dels seus errors.

Recordo també que quan portava les notes a casa, – jo era un estudiant molt irregular, en certes coses, les que m’agradaven, era dels millors i en les que no m’agradaven o no em satisfeia la forma d’ensenyar del professor, era una mica “desastril-lo”, no de zeros, però si d’aprovats raspats – el meu pare mai m’afalagava per les notes bones, sinó que sempre em criticava les dolentes. Encara que jo hagués fet un esforç i hagués millorat d’un més a l’altre, no n’hi havia prou. La meva obligació, deia, era treure bones notes. Aquella forma d’educar m’ha fet perfeccionista i per la meva manera encuriosida de ser, m’he fet també un autodidacta. Pel que fa a l’ètica, honradesa i ser home de paraula no em toca a mi jutjar-ho. El que si intento fer sempre, és harmonitzar el que penso, el que dic i el que faig.

La conseqüència de tot això és que no m’agrada quan la gent pública es fa propaganda de les seves obres, de com les fan o del bé que les fan, perquè és simplement el que pertoca. Per tant:

· Complir amb l’obligació, quan es té una responsabilitat, no és cap mèrit. Faltaria més.

· Fer bé les coses que t’han estat encomanades, és el que toca.

· Ser honrat és el que s’espera de tots i cadascun de nosaltres.

· Dir les veritats tampoc és cap mèrit, encara que en certs ambients sigui quasi un esport de risc.

· D’ètics ho hauríem de ser tots, encara que realment hi hagin moltes tentacions per no ser-ho.

· Tenir paraula, tampoc té cap de mèrit, encara que a vegades, estem temptats de no mantenir-la. La frase “val mes cinc minuts vermell, que tota la vida verd” que fan servir alguns per justificar-se, és la negació de la paraula i sense paraula no són res.

He comés molts errors en la vida, però he après de tots ells i mai m’ha encegat l’ambició. Tinc el que tinc i crec fermament que trencar els meus principis no em faria més feliç.

No vull donar lliçons a ningú. Ni vull fer de pare, ni tan sols d’avi, que això ja ho exerceixo quan pertoca i sé que molts no combregaran amb les meves idees, perquè ells viuen en un altre món o simplement es regeixen per unes altres regles de joc.

Però les coses que estan passant aquests moments al nostre voltant i que estan creant tanta preocupació i alarma social – a uns pels fets en si, i a altres per allò de que “quan vegis la barba del veí afaitar, posa la teva en remull” – potser ens facin reflexionar a tots plegats una mica. Sinó per intel·ligència, per por, o per prudència.

Que ser honrat, ètic, persona de paraula i responsable, sigui la norma i no l’excepció!

Fins un altre i ànims que no som tan dolents!

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s