Debat d’investidura al Parlament de Catalunya.


Quina manera de fer perdre el temps!

Tothom sabia abans de començar quins eren els programes d’uns i dels altres, i si no hi ha un pla “B”, aleshores, perquè  tanta comèdia (anomenada litúrgia parlamentaria), que només serveix per aparentar i intentar lluir-se davant la càmera?.
El país s’està cremant i la oposició intentant encara imposar els seus programes. Punyeta! això ja es va votar. I el poble de Catalunya ha deixat molt clar qui vol de president. Per tot el demés ja hi hauran quatre anys per anar parlant de plans i posicionaments.
Ara toca amb urgència posar-se a apagar el foc i no perdre el temps fent de paó real. Mans esteses als que no van guanyar les eleccions, totes. A CiU de supèrbia cap, humilitat molta, ganes de treballar moltíssimes. Ara be, el programa que s’ha d’aplicar ha de ser el de Convergència i per tant, a què ve tant teatre?.
Com deia al principi, algú te un pla “B” factible? Oi que no? Doncs deixem-nos de romanços i comencem a deixar treballar a qui li pertoca la responsabilitat de fer-ho. Tot el demés son punyetes i les circumstancies del País no estan per aguantar bajanades.
Ningú pot pretendre que Convergència canvií el seu programa electoral, expressat per activa i per passiva durant la campanya, i que va tenir un recolzament majoritari dels ciutadans, quan ara, per recaptar sis miserables vots, s’hagi de fer tant per a acontentar a uns i descontentar a uns altres. Algú creu que CiU pot trair així el seu electorat? Cap en una ment raonable això?
CiU és l’opció més votada i no hi ha altra alternativa, excepte un impossible “sixpartit”. Doncs la veritat, no entenc  perquè s’han d’escoltar tantes floritures, quan l’important es que la gent es posi a treballar ja. Dir que no estan d’acord amb tot el programa de Convergència i si en parts, es d’una simplicitat que hauria de fer vergonya a ses “Senyories”. Si aquests és el nivell de l’oposició, anem apanyats. És obvi que si tots els programes fossin iguals no hi hauria necessitat de partits. Per tant, una vegada que el poble ja ha escollit la seva opció majoritàriament, no cal que es perdi més el temps. Que es recordin que no els paguem per això, sinó per intentar solucionar problemes de País i no per resoldre els problemes partidistes i de protagonismes dins dels seus partits. Cap melic es més important que un altre pel País, per tant no calen tants viatges a l’ego.
Apa vinga deixeu-vos de de recrear-vos en vosaltres mateixos. Deixeu que sigui president qui s’ho ha guanyat a les urnes i que comenci la legislatura. Ara cada segon es vital pel País, encara que per alguns sembli més important el temps que es poden esplaiar davant de les càmeres i els seus companys d’escó.
Dijous veurem la segona sessió d’aquesta mascarada (perdó litúrgia) amb la que alguns polítics ens ensenyen el que no ha de ser la política. I després es queixen de la desafecció popular.
En fi, no crec que ses senyories m’escoltin, ni que em llegeixin, però com deia el meu avi, espavileu-vos que es tard i vol ploure.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Anuncis

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s