Promeses electorals i compromís real.


Quina garantia tenim els ciutadans de que les “fabuloses i fastuoses” propostes pre-electorals, (dos mesos abans), es compliran? I en cas d’incompliment, quins mitjans tenim per castigar a qui no les compleixi?

És molt trist que la solució passa per donar l’opció de canviar el vot en les properes eleccions. Dos mesos de mentides, no valen quatre anys de poder.

Per tant, com ho fem per castigar als “Pinotxos”, que una vegada a la cadira fan i desfan al seu gust i sovint seguint els seus propis interessos, decidint el que els hi dona la gana, intentant tutorar als “beneïts” ciutadans, votants seus o no?

Com penalitzar els que es vanten d’enganyar a la gent, sense tenir cap responsabilitat si no compleixen les seves promeses, ni de pagar per les seves disbauxes?.

Voldríem polítics capaços d’agafar la responsabilitat per la que els hi paguem i signar davant de notari, que complirà les seves promeses (programa electoral, dins d’uns certs paràmetres) i que en cas de no fer-ho assumirà les conseqüències (parlo de responsabilitat civil) i a més dimitirà del seus càrrecs.

I si això els fa riure, perquè ens hem de creure’ns res del que ens prometin?

Jo només crec en la responsabilitat del mon real, en el treball i en les coses pensades amb seny i ben fetes.

Qui agafa el repte? O dit d’una altre manera, hi ha algú preparat per agafar el repte?

Finalment hi ha algun polític disposat a escoltar realment als ciutadans, una vegada hagi passat el període electoral i ja estiguin en el govern?

Hi ha resposta a totes aquestes preguntes?

“Non comment”.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s