Igualada comerç. M’agrada Igualada.


He de reconèixer que Igualada és la meva passió i la meva vida. Soc nat a Igualada, carrer del “Escorxador” actual Prat de la Riba. Estudis a “Can Colapi” i vida laboral a aquesta Ciutat que m’estimo i que a vegades no reconec a través d’ulls d’altra gent, que la porten al cap o a la butxaca, però no a l’ànima. O al menys és el que em sembla, perquè puc estar equivocat.

Per tant a mi també m’agrada Igualada, amb totes les seves facetes i conseqüències. I no la vull fer meva, perquè Igualada és de tots i de cadascun, amb les seves diverses maneres, de mirar-la, de veure-la i de viure-la.

Valgui aquest introit, perquè ja fa temps que vaig rebent “inputs” d’un amic al que tinc en gran estima i que està molt implicat en la associació Igualada comerç.

Sé que molta gent es pensa que tinc quelcom contra aquesta associació i no és gens més incert. Per a mi és una cosa molt diferent l’associació i els comentaris i decisions que prenen alguns dels seus membres. M’explico. Una de les determinacions que em va sobtar més d’aquesta associació, va ser el seu posicionament quan hi va haver la polèmica de la descarada ampliació de les Zones Blaves. Estava clar que era per afavorir a l’empresa SIMA, i així  intentar resoldre els seus problemes financers deguts a la construcció i finançament del pàrquing del nou Hospital.

L’UBIC en aquells moments va recolzar a l’equip de govern, anunciant i traient una tarja en la que s’hi feien descomptes per la Zona Blava i el nou pàrquing. Entenc que ho fessin, però no comparteixo la postura. Primer perquè no té cap sentit, i segon perquè sent en aquell moment el gerent de SIMA el cosí germà del president de l’UBIC, el tema s’havia de haver portat de manera diferent.

Les coses familiars en família, i les coses del negoci en el negoci. Aquesta postura, i el fet de que vaig col·laborar i molt en la recollida de firmes (10.750) sobre les Zones Blaves, va fer que  sentís moltes opinions dels usuaris que veien en aquesta decisió municipal una càrrega més a les seves butxaques. I si els diners es dediquen a aquestes coses, no n’hi ha tants per dedicar-los a altres.  S’hauria de respectar el posicionament en contra que expressaven milers de ciutadans, que no hem d’oblidar, són els clients d’Igualada Comerç. Ells no volien una tarja descompte sinó que no les ampliessin, (al menys no ho volien de la manera que es va fer). Va ser un menysteniment pel ciutadà. I tot perquè l’Ajuntament pogués escurar, encara una mica mes les butxaques dels soferts igualadins. Les empreses municipals, no són per això amics meus. No són per això.

La segona topada var ser per causa de crítiques a l’organització del Rec.0. Ara no m’estendré amb el tema. Simplement diré que al REC.0 lo que és del REC.0 i a la botiga al carrer el que és de la botiga al carrer.

Després hi va haver el tema dels Reis i la re-punyetera bufanda, funda, tub o com se digui. Ací pot ser em vaig precipitar, però a vegades hi han coses acumulades, que surten quan no toca. El bon amic m’ha explicat detalladament com va anar tot plegat i amb aquest nou coneixement, ara no em posicionaria tal com em vaig fer. Reconec que no vaig reflexionar prou i preguntar suficientment. Hi vaig posar el cor abans que el cap i no se’m cauen els anells per reconeix-ho.

Finalment un altre amic d’Igualada Comerç – el dia de la botiga al carrer – em va explicar que havia comunicat a l’alcalde que al centre de la ciutat hi havia 98 locals vuits. La resposta de n’Aymamí (que no en pot deixar anar una, sense intentar posar-hi ma) va ser: “Farem una empresa mixta per gestionar aquests locals”. Apa vinga! Que ja en hi ha prou d’intervencionismes. Estem un una democràcia i no en una ciutat filo-comunista o en una república bananera, on els que manen volen sempre posar la grapa en tot. L’Ajuntament ha d’administrar bé, ajudar i apartar-se. Ja n’hi ha prou d’intentar ser el protagonista en tot i voler estar a tot arreu.

Una vegada posats en situació, voldria comunicar a Igualada comerç, que estic a la seva disposició per ajudar, no per posar pals a les rodes, sempre que des de la seva direcció es deixin de fer política o recolzar decisions polítiques. El que pertoca  és el comerç i a partir d’ací trobaran en mi el seu millor i gratuït aliat, perquè no solament m’agrada Igualada (com diu l’eslògan), sinó que me l’estimo.

Per tant. mà oberta a tot en el que es pugui ajudar per fer que Igualada surti del clot on està. Protagonismes cap i treball tot.

I repeteixo, els comerciants han de fer comerç i els polítics administrar, ajudar, intervenir el menys possible i de fotografies tan poques com es pugui. Ni uns ni altres. Amb les milers que se’n fan per les campanyes ja quedem embafats pels propers quatre anys, i més valdria que el protagonista fos la ciutat d’Igualada i prou.

Va per tu “Nino” i per la gent que s’implica com tu, sense tenir en compte ni colors ni política! Una abraçada.

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s