“Poti poti” II


Jugar a escacs, no és el mateix que moure peces. 

En el “poti poti” de la setmana passada feia esment a certs moviments en les inefables caixes, aquesta hi ha tornat a haver-hi soroll de fons i de forma, fent duet amb els polítics: 

·        “L’aguerrida” Esperança, s’assegura posicions de domini en la direcció de la Caixa de Madrid.

·        No és la companyia Gasprom sinó la també russa Lukoil, la que sembla voler comprar la part de Repsol en mans Sacyr, disposats a vendre per eixugar deute.

·        El ministre Sebastian surt dient que no pot ser que una companyia Espanyola, passi a mans estrangeres.

·        Desprès la Caixa-Criteria es despenja dient que ells també estan interessats a vendre, sembla ser a un valor al doble que el del mercat actual “tot lo que no son pessetes son punyetes”. Ei! Que els volen finançar i tot! De moment l’anunci ja els hi ha fet pujar el valor de les accions de Criteria, si més no.

·        Zapatero, faltaria més, desmenteix al seu ministre amb la peregrina afirmació que a Lukoil hi ha accionistes Americans i no sols russos. Ui quina por! Serà que els americans no són estrangers! “Todo por la caixa”.

·        Rajoy, per tocar els bemolls, diu que no permetran que una companya estratègica “Española” caigui en mans d’estrangers. Serà que la companyia que proposaven els peperos de Caixa Madrid que entrés en la compra d’Endesa – Eon – era precisament de “Chamberí”, o que Repsol-YPF només ven petroli Espanyol, d’aquell que a Bolívia a base de fer obra social bolivariana, els en hi espoliava el 80% i els hi deixava el 20% a més de fer trampa, i que quan es va girar la truita 20/80%, ningú va dir ni “mu” d’aquell espoli descarat – el d’abans, no el d’ara – a un país amic. Si fins i tot la Ministra Palacio del PP es va posar mantellina i tot quan ens va visitar el ministre de l’exterior d’un dels països de l’eix del mal – Iran – per un assumpte del petroli! Qui son els bons i qui els dolents? 

Clar que després segons quins polítics quan els/o es retiren! Les caixes i companyies participades, exerceixen de refugi-pensió amb sous astronòmics “por los servicios prestados”. A tall d’exemple, Serra a la Caixa de Catalunya, en Zaplana a Telefònica, l’intent de col·locar a Acebes de president al possible grup Caja Madrid- Cibeles, Pizarro possiblement a la presidència de Caixa Madrid i tants altres, dels que més val que no sapiguem quins van ser els serveis prestats, sobre l’esquena dels ciutadans. 

Un record també als amics col·locats en aquests llocs en companyies en teoria lliures i de mercat, com el company de pupitre d’Aznar, “Mister” Vilallonga, que tan bon record en tenen els accionistes de Terra, Pizarro a Endesa, i un llarg etc. 

En fi que de defensar-nos, de la factura de la llum, gas, electre, benzina i un llarg etc., a tots els ciutadans, res de res! Defensar el que en teoria son companyies lliures i de mercat, tots a una! Els socialistes a les de la Caixa i els peperos a les de la Caixa de Madrid, tots “a muerte” i al mig el ciutadà, Català, Madrileny, etc., perplexa, preguntant-se on son els representants que va votar en les eleccions, perquè els hi defensessin els seus interessos. I és que realment, les peces les mouen uns altres i certs polítics només es mouen i mullen per aquells, no per nosaltres! Els ciutadans fora d’època d’eleccions, no som res! 

Concurs, xupa-espais. 

La foto de la setmana queda adjudicada al grup majoritari de l’oposició a l’Ajuntament i alguns membres de la comarca del mateix partit, que van anar a Madrid a fer-se-la amb els parlamentaris del grup i recollir “el premi” d’haver sol·licitat i rebut subvencions per la Comarca. 

Pel que m’interessa els € 100.000 pel Ateneu i els € 300.000 pel Aiica, que sumats als del any passat, – € 600.000 – m’alegren l’ànima, dons si més no,  serviran per ajudar als del meu ram, els adobers, al menys hi ha algú que se’n preocupa i a una escola, que millor! 

Aquest tipus de fotografia m’agrada més que’ altres, doncs és amb resultats obtinguts, no pas amb només demandes, projectes, maquetes o fer volar coloms. 

Encara que com és de suposar, les alegries no son mai complertes, pels uns o pels altres, en Riba també s’ha volgut adjudicar l’èxit, això sí, l’anunci el va agafar amb els pantalons abaixats i només ha reclamat per ells l’èxit dels € 300.000 del Aiica – menys mal que no reclama també els de l’any passat, els de l’Ateneu els òbvia!? 

És cert i notori que l’home està perdent facultats, dons una persona que és capaç de fer plans sobre empreses a 25 anys vista, de sortir a diari amb projectes futuristes i no haver reaccionat fins que les subvencions eren un fet, és realment com deia el meu avi “per tirar la gorra al foc” o més actualitzat “per llençar la bola de vidre”, no es preocupi Sr. Riba un altre cop serà, tanmateix l’hi queda el dret al cameig, que això va bé pels nervis. 

Queda encara molt camp per llaurar, així que us deixo fins un altre i que tingueu un bon dia. 

Josep M. Torras Payerol

Quant a josepmtorras

Definit per una filla meva!!!: Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula... Definit per mi mateix: Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni la hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de la intel·ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Posts en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s